Illes Balears
El gener de 2021, la població balear era de 1.219.775 persones, mentre que enguany se'n comptabilitzaren 1.223.961
21/06/2022
11
La població de les Balears va créixer un 0,34% el 2021, la quarta comunitat autònoma on més va augmentar, segons les dades publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Concretament, el gener del 2021 la població de les Illes era de 1.219.775 persones, mentre que el gener del 2022 se’n comptabilitzaren 1.223.961.
L’any passat, la població va créixer a 10 comunitats autònomes i es va reduir a les set restants. Els majors increments es van registrar a la Regió de Múrcia (0,63%), la Comunitat Valenciana (0,50%) i Canàries (0,36%). A l’altre extrem, els descensos més acusats es van produir a Aragó (-1,24%), Principat d’Astúries (-0,66%) i Extremadura (-0,44%).
SALDO MIGRATORI EXTERIOR
Totes les comunitats autònomes van presentar saldo migratori positiu amb l’exterior durant el 2021, tret d’Aragó. Els saldos més importants es van donar a la Comunitat Valenciana (30.265), la Comunitat de Madrid (28.049) i Andalusia (25.446). I els menors a Aragó (-12.381), la Rioja (793) i Extremadura (973). En el cas de les Balears, el saldo migratori exterior va ser de 5.824.
MIGRACIONS INTERIORS
A les Balears, el saldo migratori interior va ser de 2.279 persones. Els més grans entre comunitats es van donar a la Comunitat Valenciana (9.108 entrades netes), Andalusia (4.649) i Castella-la Manxa (4.386). Per contra, Comunitat de Madrid (-15.977), Catalunya (-4.329) i el País Basc (-2.592) van presentar els saldos més negatius.
En algunes comunitats els saldos van continuar amb el mateix ritme que el 2020, després d’haver canviat respecte al 2019. Entre aquestes comunitats, es van mantenir amb saldos positius Andalusia, Principat d’Astúries, Castella i Lleó i Regió de Múrcia, i amb saldos negatius Balears, Canàries i Comunitat de Madrid.
21/06/2022
Es tracta de la sisena mort per accident de trànsit a Menorca enguany, el pitjor any de la darrera dècada
Va estar involucrat i va ser el principal sospitós de la desaparició de Toni Llabrés, propietari de la finca assaltada
L'Ajuntament acusa el propietari del local i els oganitzadors, la penya Rezaga2, d'alterar la convivència ciutadana i d'embrutar l'espai públic
Sense tenir carnet, circularen i anaren de festa amb el vehicle, que posteriorment abandonaren
