X

La reactivació de la contractació laboral dispara la demanda de places d’escoles d’estiu

La FAPA reclama que es prioritzi les famílies que més ho necessiten per evitar que en quedin alumnes fora, com a Sant Josep

04/07/2022

La reactivació de la contractació laboral dispara la demanda de places d’escoles d’estiu

Taller d'una de les escoles d'estiu a Palma fa dos anys. Foto: Ajuntament de Palma

12

L’Ajuntament d’Eivissa havia previst 1.000 places d’escola d’estiu a principi d’any, però l’elevada incorporació a la feina de pares i mares va fer que les expectatives se superessin i s’hagué d’ampliar el nombre fins a les 1.520 places actuals, repartides al 50% entre juliol i agost i amb la contractació de setze monitors addicionals. “No consideràvem just deixar 520 nins fora i per això hem fet l’esforç econòmic”, assenyala Ricardo Crivillé, regidor de Joventut de Vila, davant el que considera un “desbordament” de la demanda d’aquest servei municipal que ha tengut 37 mil euros de la conselleria d’Afers Socials a través del Pla Corresponsables de l’any passat. Així, a Sa Bodega, Sa Joveria i Sa Graduada, ningú que hagués sol·licitat plaça no n’ha quedat fora, amb un preu de 50€ al mes per les mares, pares i famílies que tenen dret a descomptes especials, i 100 per la resta.

A Sant Josep de sa Talaia, amb la contractació de nous monitors, finalment s’han pogut oferir 70 places més. Insuficients, en qualsevol cas, per cobrir les prop de 300 sol·licituds en llista d’espera després d’un devassall de 900 peticions que també desbordaren la previsió. “S’hauria d’haver donat accés, en primer lloc, als infants de famílies en què els dos progenitors treballin”, reivindica Pepita Costa, presidenta de la FAPA, Federació de Pares i Mares d’Alumnes, que denuncia públicament el que ha passat al municipi santjosepí, fruit d’una recuperació de la forta contractació postpandèmia que ha agafat tothom “per sorpresa”.

A Palma, l’Ajuntament, també ha rebut una demanda més gran d’ajuts per cobrir les sol·licituds de places a les escoles d’estiu que gestionen diferents centres educatius a través de les amipes i a un preu molt assequible, matisen. Així, 48 escoles han demanat poder obrir escoles d’estiu a les seves instal·lacions i 4 amipes han demanat ajut econòmic a Cort. A més, a Son Gotleu, localització amb especial vulnerabilitat social, 110 alumnes de tres centres educatius es beneficiaran d’escoles d’estiu gratuïtes gràcies al fons Proaplus de la Conselleria d’Educació. “L’any passat no acabava d’arrancar, però finalment diferent centres s’interessaren i hem acabat incrementant la programació”, diu Sebastià Mascaró, director general d’Educació palmesà.


La Fundació Pere Tarrés adverteix que calen més beques per a activitats d’estiu

L’al·lot a l’escoleta i el pare a la platja

En cas de les escoletes palmesanes de 0 a 3 anys, hi ha 200 places amb prioritat per les famílies, i mares i pares, que acreditin correctament que “no poden agafar vacacions i han d’anar a fer feina durant l’estiu. “No volem que l’al·lot estigui escolaritzat més temps del que és imprescindible, perquè també té la necessitat d’estar amb la família i, en altres anys, ens hem trobat amb casos de pares que deixaven l’infant i després se n’anaven a la platja”, diu Francisca Niell, gerent del Patronat Municipal d’Escoles d’Infants.

A Maó, hi ha una oferta de places suficient perquè ningú no se’n quedi sense. Quant al servei de menjador de les escoles d’estiu de Mateu Fontirroig i Maria Lluïsa Serra, només funcionen el juliol, per falta de demanda a l’agost.

Desigualtat territorial i estigmatització

L’ONG Save The Children ha detectat molta desigualtat entre comunitats a l’hora de garantir serveis d’escola d’estiu que donin continuïtat a la conciliació familiar/laboral i de, com a mínim, una menjada saludable que ofereixen les escoles durant el curs. Especialment, diuen, quan les administracions deixen en mans de les AMIPA l’organització. Explica el seu expert en educació, Álvaro Ferrer, que hi ha regions que s’han plantejat mantenir oberts els menjadors de les escoles perquè els infants de famílies vulnerables tenguin les necessitats bàsiques cobertes. Però que això té un component “estigmatitzador” que no agrada “ni als nins ni als pares”… Veu més efectiu el manteniment de les targetes moneder oferides durant el temps en què se suspengueren les classes per la pandèmia. A les Balears, la targeta moneder va funcionar durant aquest període, però no se n’ha prorrogat l’ús amb la tornada a la normalitat.

04/07/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT