La Sareb va veure “desfasades” i “castells en l’aire” les taxacions de Sa Nostra

Així ho ha assegurat el representant legal de la Sareb José Antonio García-Argudo en el judici per la relació de la caixa amb el Grup Martín Gual que ha declarat com a testimoni

El representant legal de la Sareb José Antonio García-Argudo ha assegurat aquest dijous en l’Audiència Nacional que les taxacions de les operacions immobiliàries entre l’extinta caixa d’estalvis Sa Nostra i el Grup Martín Gual estaven “desfasades”, i ha qualificat que “això són castells en l’aire”.

García Argudo ha declarat aquest dijous com a testimoni davant la secció tercera de la sala penal en l’Audiència Nacional, en el judici per la relació de la caixa amb el Grup Martín Gual, per operacions que van causar un perjudici econòmic que oscil·la entre 48 i 50 milions d’euros.

El vocal de l’òrgan de control intern de Sareb ha explicat que entre les seves funcions en el banc dolent espanyol estava la d’analitzar els crèdits concedits per la caixes d’estalvis, per a avaluar si calia presentar una denúncia, com va ser el cas amb els crèdits de Sa Nostra a Martín Gual.

Aquestes operacions van ser detectades pel Fons de Reestructuració Bancària (FROB), que en 2015 va posar cinc expedients en coneixement de la justícia.

L’objectiu de la Sareb, ha explicat, era netejar d’actius tòxics els balanços de les caixes, a la qual cosa es van destinar 50.000 milions per a comprar crèdits tòxics, “no a preu de mercat sinó administratius, per a vehicular aquestes ajudes i garantir que els estalviadors poguessin recuperar els seus diners”.

I en aquest sentit, ha assenyalat que les taxacions “són castells en l’aire, ja que el Parc del Retir de Madrid pot valer 400 milions però no és el mateix si es requalifica o no, o si pot ser requalificable”.

Les valoracions han de basar-se en “testimonis homogenis”, és a dir, operacions similars amb les quals es puguin comparar, cosa que “en aquest cas no es va produir, perquè les quantitats eren desfasades”.

En 2006 es van concedir els préstecs, que es van anar refinançant en anys successius, 2007, 2008 i 2009, ha dit García Argudo.

“I quan va arribar la Sareb el que no vam fer va ser el que estava fent la caixa, que era donar barra lliure de crèdit”; en aquell moment, “es talla el crèdit i han de pagar els interessos”.

Però això no va ocórrer, la qual cosa revela “una falta de praxi financera, i és el que provoca l’efecte bola de neu”, un efecte de “barra lliure” en la concessió creditícia enfront d’uns solars que no s’anaven a poder “desenvolupar o urbanitzar en molt de temps”, donat l’enfonsament del mercat derivat del bombolla immobiliària.