X

La Sindicatura de Greuges, una assignatura pendent en l’autogovern de les Illes

37 anys després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, encara no s'ha nomenat un responsable per ajudar la ciutadania davant els casos de mal funcionament de l'Administració

29/02/2020

La Sindicatura de Greuges, una assignatura pendent en l’autogovern de les Illes

Enguany es compleixen 37 anys de l’Estatut d’Autonomia de Balears. En aquestes gairebé quatre dècades d’autogovern, hi ha una figura que no s’ha desenvolupat mai per manca de voluntat política. Es tracta de la Sindicatura de Greuges, una figura neutral i independent equivalent al Defensor del Poble que serviria per ajudar la ciutadania davant els casos de mal funcionament de l’Administració i per vigilar el Govern. Els partits polítics afirmen que tractaran de posar-la en marxa aquesta legislatura.

També ho assegura el president del Parlament, que afirma que ja és hora de “normalitzar” la manca d’un síndic de greuges a les illes. Segons la llei vigent, de 1993, el síndic es configura com un “alt comissionat” de la cambra autonòmica, però Thomàs considera que no ha de dependre del Parlament, sinó ser un òrgan independent de forma jeràrquica, però també econòmica. És a dir, que no depengui dels pressupostos del Parlament ni del Govern de torn.

La Sindicatura té atribuïdes dues competències fonamentals. Com explica el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Àngel Coll, la primera funció és donar suport als administrats davant de l’administració i l’altra, vigilar el funcionament de les institucions públiques. La Sindicatura està pensada per ser una figura de consens que vagi més enllà d’una legislatura. Per això, el seu mandat s’allarga als 5 anys.

La llei que regula el Síndic de Greuges també diu que s’ha d’aprovar el seu nomenament per tres cinquenes parts d’aquesta cambra. És a dir, 36 diputats.Aquesta majoria reforçada implica que no només hi han de votar a favor tots els partits que donen suport al Govern, sinó que en aquesta legislatura també haurien de comptar amb el vot favorable del Partit Popular o bé de Ciutadans. El Partit Popular no ha volgut fer declaracions sobre aquesta figura, però sí que ho ha fet Ciutadans, per defensar la necessitat de la creació d’aquesta figura. “Fins al dia d’avui a ningú no li ha interessat realment crear la Sindicatura de Greuges. (…) La llei té diversos punts que s’han de canviar. No es pot tenir un síndic de greuges i també un defensor del menor o un defensor del pacient”, opina el diputat del grup parlamentari Ciutadans, Maxo Benalal. El Govern també és favorable a actualitzar-ne la llei, sense canviar-ne l’ADN.

Una reclamació dels defensors
Qui també reclama que es crei la Sindicatura de Greuges és la defensora de la ciutadania de Palma. Anna Moilanen assegura que no poden tramitar moltes de les queixes que reben, perquè afecten l’Administració autonòmica i ells no en tenen competències.

A les Balears hi ha quatre figures semblants al Defensor del Poble espanyol. Hi ha un síndic de greuges al Consell de Menorca i defensors de la ciutadania municipals a Palma, Marratxí i Calvià.
La plaça de Calvià fa vuit anys que és vacant. Quan es va jubilar l’anterior defensora, no se la va substituir. Ara, l’equip de govern en vol recuperar la figura i actualitzar-ne les funcions. A Calvià, l’òrgan es diu Defensor del Ciutadà i del Turista. L’equip de Govern vol aprofitar els canvis per actualitzar-ne el nom i que passi a ser el Defensor del Ciutadà, sense cap afegitó.

29/02/2020

Comentaris:

(*) Camps obligatoris