La UIB calcula que hi ha més d’11.600 alumnes amb altes capacitats que no estan detectats

Els experts i les famílies lamenten que el protocol d'identificació d'aquests estudiants no sigui obligatori per a les escoles, ja que la detecció tardana els pot causar malestar i frustració dins de les aules

La Universitat de les Illes Balears calcula que hi ha més d’11.600 alumnes amb altes capacitats intel·lectuals que no estan detectats. Els progenitors d’aquests infants avisen que la detecció tardana pot causar una falta d’estímuls que derivin en problemes de comportament. A dia d’avui, hi ha comptabilitzats 1.643 estudiants superdotats a tot l’arxipèlag. La directora del Programa d’Atenció a les Altes Capacitats Intel·lectuals (PACIS) de la UIB, Rosabel Rodríguez, reclama més recursos per identificar i atendre les necessitats d’aquests infants.

Balears va ser la darrera comunitat autònoma que va tenir un protocol per detectar aquests perfils. Va ser el 2015 i, d’ençà, han crescut els casos descoberts. De fet, la xifra de 1.643 infants als quals els han detectat altes capacitats intel·lectuals és la més elevada de la història de les Illes, principalment gràcies a què des de fa cinc anys hi ha un protocol per reconèixer aquests casos. Això representa el 0,87% de la població estudiantil. En canvi, fa 10 anys només hi havia 166 casos detectats, és a dir, un 0,1 per cent de tot l’alumnat.

Tot i la millora, la UIB afirma que encara no s’han detectat la majoria d’alumnes amb altes capacitats. D’acord amb els registres públics, les Illes tenen gairebé 190.000 estudiants. La universitat calcula que el 7% dels infants és superdotat, és a dir, que en total hi hauria més de 13.000 alumnes amb altes capacitats. Això suposa que el gruix (més d’11.000) encara no s’ha detectat.

Un protocol no obligatori i amb manca de recursos

L’Associació Balear de Superdotats i Altes Capacitats (ABSAC) assegura que un factor és que no és obligatori que cada escola faci els tests per descobrir si els seus alumnes tenen altes capacitats. La directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa del Govern balear, Amanda Fernández, assegura que “cada centre té una ideosincràsia diferent amb un projecte educatiu i lingüístic diferent” i, per això, creu que no s’ha de forçar les escoles a identificar l’alumnat superdotat. Per a la Conselleria, l’objectiu és que, dins d’una mateixa aula, cada alumne pugui aprendre al seu ritme.

No obstant això, ABSAC insisteix que la detecció tardana pot causar malestar i frustració en aquest alumnat. “Gràcies al protocol d’identificació, el reconeixement és més senzill. Però depens de la voluntat dels centres. El que és més complicat és que hi hagi una actuació adequada sobre aquest alumnat”, explica Salvador Angosto, membre de la junta directiva de l’entitat.

Una vegada detectats aquests alumnes, necessiten ser estimulats per part del professorat. Amb aquesta finalitat, els centres educatius tenen tres eines al seu abast: adaptar-los el temari, ampliar-los-el o fer que passin de curs. A la pràctica, són pocs els centres que tenen personal preparat per gestionar els estudiants amb altes capacitats, ja que la majoria dels recursos d’atenció a la diversitat se centren en l’alumnat que està per davall de la mitjana. Això fa que hagin de ser les famílies i les entitats les que hagin d’engrescar aquests nins fora de les aules.

Biaix de gènere

A més, en la detecció de les altes capacitats, també hi ha un biaix de gènere. Només un terç dels casos identificats són nines. La professora de la UIB, Rosabel Rodríguez, explica que la diferència s’agreuja quan la detecció es fa en l’etapa preadolescent o adolescent, perquè a moltes joves se’ls ensenya a ser acceptades socialment en comptes de destacar per la seva intel·ligència.

Un centenar d’infants amb altes capacitats queden sense beca d’extraescolars
Les altes capacitats, en perill