Illes Balears
Investigadors grecs i noruecs han dut a terme un estudi sobre les condicions de salut de sis camps de refugiats a Grècia i hi han detectat "alts nivells de trauma"
11/04/2020
Una nena juga entre bosses d'escombraries al camp de Moria, illa de Lesbos (Grècia) el passat 3 d'abril. EFE/ Ana Mora Segura
43Milers de refugiats viuen en els campaments de Grècia en un confinament etern des de 2015 i en unes condicions d’higiene lamentables. La crisi de la Covid-19 no ha fet més que agreujar aquesta situació.
Moria és el camp més gran de refugiats d’Europa. Va ser construït per albergar a 2.840 persones, però avui dia viuen allí prop de 20.000 migrants, segons dades oficials del govern grec. D’aquests, una tercera part són nens.
El Govern grec ha posat en quarantena durant dues setmanes un segon camp de refugiats després de l’aparició d’un cas de coronavirus en un resident. Es tracta del camp de Malakassa, un antic terreny militar situat a uns 40 quilòmetres al nord d’Atenes, on viuen més d’un miler de persones amuntegades majoritàriament en carpes.
El ministeri de Migració va informar en un comunicat que el pacient és un afganès de 53 anys que viu en una “casa” de camp amb la seva família. L’home, que pateix una malaltia subjacent, es va presentar el dissabte davant els responsables del camp amb símptomes del coronavirus SARS-CoV-2, causant de la malaltia del COVID-19. Després de ser reconegut per un equip mèdic de l’Organització Nacional de Salut Pública (EODY) va ser traslladat a un hospital d’Atenes, on es va confirmar el contagi.
El ministeri va informar que ja s’ha ordenat el reconeixement de tots els habitants del camp, unes 1.500 persones repartides en diversos sectors. Entre elles, n’hi ha 450 que van arribar a Grècia després de l’1 de març, en plena tensió amb Turquia, i a les quals se’ls ha prohibit sol·licitar asil, per la qual cosa es troben separades de la resta.
Durant les dues setmanes que durarà la quarantena queda estrictament prohibida tota entrada o sortida al lloc, una quarantena que serà vigilada per un fort dispositiu policial. Al mateix temps, el Govern ha decidit reforçar la presència de personal sanitari.
Aquest dijous, el Govern va posar ja en quarantena les 2.700 persones que viuen al camp de Ritsona, situat a uns 75 quilòmetres d’Atenes, després de la detecció del virus en més d’una vintena de persones.
El gran temor de les organitzacions humanitàries és que la pandèmia arribi fins als abarrotats camps de les illes de la mar Egea, com el de Moria, on s’amunteguen més de 20.000 persones en pèssimes condicions de salubritat.
En camps com el de Moria, a l’illa de Lesbos, hi ha una aixeta per a cada 1.300 persones i un bany per a cada 200, segons ha constatat Metge sense Fronteres. Si hi hagués un brot de COVID-19 entre les 20.000 persones que malviuen en Moria, els hospitals locals se saturarien molt fàcilment. A Lesbos a penes hi ha 6 llits d’UCI.
De moment l’estratègia del Govern grec ha estat aïllar els migrants, sol·licitants d’asil i refugiats als camps per evitar el seu contacte amb la població local.
Els efectes del confinament per a la salut física i mental dels refugiats
Investigadors grecs i noruecs han dut a terme un estudi sobre les condicions de salut de sis camps de refugiats a Grècia i hi han detectat “alts nivells de trauma”, segons explica el professor Terje A. Eikemo, director del Centre de Recerca de Desigualtats de Salut Global (CHAIN), de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU) que ha col·laborat amb el Centre Nacional de Recerca Social a Atenes, entre altres, per estudiar la salut dels refugiats.
“És important mapejar sistemàticament la situació de salut i les necessitats dels refugiats als campaments. Sabem molt poc i això està frenant els processos d’asil”, adverteix Eikemo. Però el que sí que sabem és inquietant, especialment ara, amb l’inici de la pandèmia de COVID-19, i els problemes augmenten amb el temps. Com més temps passen les persones als camps de refugiats, més augmenten els problemes, especialment per als grups vulnerables.
Dos terços dels refugiats estan plens de records d’esdeveniments aterridors i dolorosos. Al voltant de la meitat dels refugiats informen estar extremadament pertorbats per aquests esdeveniments. Els problemes d’insomni i les dificultats de concentració són habituals, ja que continuen espantats.
CHAIN està treballant per controlar la salut global. Un dels seus objectius és proporcionar coneixement que pugui reduir les disparitats de salut social entre els països.
Els camps de refugiats a Grècia
Des de 2014, Grècia s’ha convertit en un país de trànsit per a molts refugiats provinents de conflictes i guerres del Mitjà Orient. A causa de la seva ubicació geogràfica, el país ha rebut un nombre desproporcionat de migrants.
Les xifres van assolir al seu punt màxim al 2015, quan un total de 857.000 refugiats van arribar a Grècia. Van ser allotjats en camps de refugiats, on encara hi viuen desenes de milers de persones en condicions deplorables. La vida als campaments està causant estralls en la salut de molts refugiats. “Les persones no tenen cap tipus de sensació de seguretat”, lamenta Eikemo.
Estar físicament segur en un campament no significa que les persones hi trobin la pau. Set de cada deu migrants tenen fills, que són més susceptibles al trauma que els adults. Els nens són especialment propensos a empitjorar el seu nivell de salut a mesura que romanen dins els campaments. “Desafortunadament, estem veient una connexió entre el temps que romanen dins els camps i la seva salut” , diu Eikemo.
Més de la meitat dels pares han informat que els seus fills pateixen problemes de salut des que va començar el seu viatge. La majoria dels enquestats no se senten segurs dins els campaments i una gran proporció dels refugiats no tenen accés a refugis amb una mínima higiene i privacitat.
“Encara que la majoria dels refugiats tenen accés a aliments, banys, dutxes i matalassos gratuïts, això no és suficient per evitar que la salut dels nens disminueixi amb el temps”, assenyala Eikemo.
Els ancians i les dones en els camps de refugiats són també les persones més vulnerables.
L’aparició dels símptomes
En particular, els refugiats destaquen problemes de coll i esquena, al·lèrgies, maldecaps extrems i altres afeccions cròniques, dolors que moltes vegades apareixen combinats.
Les primeres enquestes de salut que es varen fer dins els campaments varen reportar condicions de salut, com malalties infeccioses. Encara així, només quatre de cada deu refugiats informen que han estat examinats per un metge. “Una vegada que les persones estan físicament segures en els camps de refugiats després de fugir, comencen a sentir els símptomes”, apunta Eikemo.
A la seva arribada als campaments, la proporció de persones amb malalties era gairebé la mateixa que la mitjana europea. Amb el temps, el percentatge de malalties cròniques ha augmentat dràsticament.
“Les nostres investigacions indiquen que quedar-se en els campaments està destruint la salut de nens i adults. És simplement el lloc equivocat per a les persones que han passat per experiències tan traumàtiques. La bona salut és un dret humà. És incomprensible per a la salut pública i la perspectiva dels drets humans que les famílies, i especialment els nens, encara estiguin en aquests campaments”, lamenta Eikemo.
L’enquesta es va realitzar dues vegades durant el 2016. El treball va ser tot un repte perquè va requerir l’aprovació tant de les autoritats com de les organitzacions d’ajuda. Els vaixells i els intèrprets havien d’estar llestos, i als investigadors només se’ls va permetre passar una quantitat limitada de temps dins els campaments. Els investigadors van entrevistar una persona de cada tres botigues o llars per obtenir el mostreig més representatiu possible.
Els investigadors volien esbrinar per què les persones havien fugit i si havien experimentat experiències traumàtiques o discriminatòries abans, durant o després de la fugida, així com identificar les necessitats, les condicions de recepció en els campaments i les situacions de salut dels refugiats.
Els investigadors van utilitzar el seu propi índex de trauma, desenvolupat per investigadors de la Universitat d’Harvard que també van participar en el projecte. Es va enquestar un total de 367 persones, és a dir el quatre per cent dels refugiats en els sis campaments.
El projecte de recerca va involucrar aproximadament 60 investigadors de diversos països. Va ser dirigit per Terje Andreas Eikemo de CHAIN / NTNU i Theoni Stathopoulou, del Centre Nacional de Recerca Social a Atenes, qui també està afiliat al Programa d’Harvard en Trauma de Refugiats als Estats Units.
11/04/2020
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
