X

L’ONU demana la retirada de Rússia en el primer aniversari de la guerra a Ucraïna

S’han abstingut 32 països, entre els quals la Xina, l'Índia, Sud-àfrica, Cuba i la majoria dels països africans, sota l'òrbita d'influència de russos i xinesos els darrers anys

24/02/2023

L’ONU demana la retirada de Rússia en el primer aniversari de la guerra a Ucraïna

El president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, en una imatge d'arxiu. / (Foto: Europa Press)

17

Amb 141 vots a favor i set en contra, l’Assemblea General de l’ONU ha tornat a demanar a Rússia aquesta matinada la retirada de tropes i el final de les hostilitats a Ucraïna. 32 països s’han abstingut en un acte amb força simbòlica en complir-se aquest 24 de febrer un any de l’inici de la invasió russa. “Avui, les Nacions Unides han parlat molt clar”, ha valorat Josep Borrell, l’alt representant de la Unió Europea pels Afers Exteriors, el resultat final.

Els països de la Unió estan entre els 75 promotors de la resolució, juntament amb els Estats Units i diversos països sud-americans. El resultat ha estat molt semblant al de les votacions de març i octubre. Hi han votat en contra Rússia i també Bielorússia, Corea del Nord, Eritrea, Mali, Nicaragua i Síria. I entre les abstencions, la Xina, l’Índia, Sud-àfrica, Cuba i la majoria dels països africans.

En aquest context, a més d’històriques afinitats ideològiques en el context dels estats comunistes, hi ha la creixent onada expansiva d’influència estratègica i comercial, materialitzada en potents inversions i jocs d’interessos, primer dels russos i, després, amb importància creixent, dels xinesos, l’Àfrica i Llatinoamèrica. Quant a Síria, el règim de Bashar al-Assad va rebre el suport rus durant en la guerra civil al país.

Mentrestant, sobre el terreny

És habitual que amb una periodicitat setmanal hi hagi bombardejos generalitzats sobre diferents ciutats arreu del país, però en el dia a dia, les zones on la guerra és més cruenta són el sud i l’est, entorn de la ja famosa zona del Donbass, un dels objectius d’annexió dels russos. Ahir vespre, el president ucraïnès Volodímir Zelenski resumia la situació en el seu discurs diari. “Al sud, la situació és molt perillosa, però les tropes poden respondre els invasors… Però a l’est, fan tot el possible per aguantar i és molt dolorós”, ha explicat. Avui, farà un discurs amb motiu del primer aniversari del conflicte.

Més tancs Leopard espanyols

Segons Kiív, la situació és molt complicada i fa falta armament. Precisament, ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la seva intenció d’enviar quatre tancs Leopard més a Ucraïna dels que va anunciar dimecres la ministra de Defensa. Ho va fer des de la capital d’Ucraïna, on era de visita. En total, estaríem parlant de 10 tancs.

Aquesta és la intenció del president del Govern espanyol, que ho va anunciar en el seu segon viatge al país objecte de la invasió, aquesta vegada de sorpresa. Allà va visitar ciutats tan estratègiques de la guerra com Butxa i Irpín. Zelenski ha agraït a Pedro Sánchez la cooperació de l’Estat per ajudar a protegir vides humanes, ha dit textualment.

10è paquet de sancions i goma sintètitca

Amb tot, la Unió Europea és, de moment, incapaç de tancar un acord pel desè paquet de sancions contra Rússia. Brussel·les havia marcat la data simbòlica d’avui per aprovar les noves mesures. Per tant, els vint-i-set hauran de seguir negociant aquest divendres per intentar arribar a l’acord definitiu.

A hores d’ara, la qüestió més polèmica és el possible veto a la comercialització de goma sintètica. Per cert, que també els Estats Units es preveu que avui anunciïn noves sancions contra Moscou.

Crimea, “la qüestió principal”

“Fins que les sancions econòmiques imposades a Rússia no comencin a fer efecte, estam en un escenari en què d’aquí a un any probablement m’estarà fent la mateixa entrevista si no s’acaba amb la guerra”, diu l’analista polític Ernesto Pascual.

Les negociacions no són públiques, però aquest expert assegura que existeixen i avancen. “Hi ha hagut una llarga reunió entre el president dels Estats Units i el de la Xina, i encara que no tenim constància d’una negociació directa, crec que el canal d’intercanvi d’informació està obert… Si la pretensió occidental és de màxims, recuperar tot el territori pres per Rússia, inclosa Crimea (annexionada el 2014), l’acord serà molt difícil… Als altres territoris es pot crear una zona intermèdia, vigilada, però Crimea serà la qüestió principal”, exposa Pascual.

24/02/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT