L’economia balear va créixer un 6% a final de 2022, però manté un 4% per sota del nivell prepandèmia, segons la CAEB

Mallorca segueix més endarrerida en el procés de recuperació dels nivells prepandèmia (-4,3%) en comparació amb Menorca (-3%) i amb Pitiüses (-2,4%)

Imatge d'arxiu. / SHUTTERSTOCK

L’economia de Balears va créixer un 6,1% l’últim trimestre de 2022, però es manté un 4,2% per sota del nivell prepandèmia, segons l’informe ‘Evolució Econòmica’ que ha fet públic aquest dijous la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB).

Amb aquest resultat, Balears va tancar el balanç anual 2022 amb un avanç de l’11,2%, taxa que millora els marcadors de l’exercici anterior (9,8%), però que per als empresaris resta força a les perspectives de creixement d’aquest 2023. Des de CAEB incideixen en què es deixa enrere la fase d’expansió “per a donar pas a una nova fase de desacceleració”.

L’informe remarca que l’economia balear s’assembla a bona part del seu entorn. L’economia espanyola va moderar també la seva senda de creixement durant el quart trimestre, igual que el conjunt de la Unió Europea i algunes de les seves principals economies, com Itàlia, França i Alemanya. “Si no tenim nous sobresalts, creiem que durant 2023 l’economia balear acabarà per recuperar tot el PIB que tenia en 2019”, ha declarat la presidenta de CAEB, Carmen Planas.

Per illes, l’economia de Mallorca va registrar per primera vegada un balanç trimestral més favorable d’octubre a desembre de 2022 (6,3%) que els d’Eivissa i Formentera (5,5%) i Menorca (5,4%). Amb tot, Mallorca segueix més endarrerida en el procés de recuperació dels nivells prepandèmia (-4,3%) en comparació amb Menorca (-3%) i amb Pitiüses (-2,4%).

El diferent dinamisme entre illes permet que el pitiús continuï sent el creixement més intens durant 2022 (13,8%), en relació amb el de Mallorca (11%) i Menorca (10,8%).

Des de l’òptica de l’oferta, l’informe de la CAEB destaca que l’economia balear “ha donat continuïtat a l”etapa de normalització’ en tots els sectors, malgrat un context global ple de riscos a la baixa”.

En aquest sentit, el sector serveis va registrar un avanç real en l’últim trimestre del 6,5% i es va beneficiar de l’allargament de la temporada turística i de la primera campanya de Nadal sense restriccions. Així, va situar de nou el volum de facturació per sobre dels nivells prepandèmia.

Amb tot, aquest balanç no reflecteix “el resultat esperat en termes de rendibilitat empresarial per l’augment dels costos, tant financers com d’aprovisionament”.

Al mateix temps, la indústria va consolidar el seu creixement positiu malgrat haver moderat novament el ritme d’avanç fins al 1,6%, “llastrada pels colls d’ampolla de les cadenes globals de subministrament”. En aquest context, la construcció es va postular com l’únic sector balear capaç d’intensificar la seva senda de creixement per sobre del trimestre anterior (5,8%), “després d’eludir novament els problemes globals de proveïment i encariment de les matèries primeres”.

Ocupació

En sintonia, l’ocupació va retallar també el ritme de creació de nous llocs de treball entre els mesos d’octubre i desembre (creix un 3,4%), si bé va continuar mostrant una major fortalesa de l’esperada, amb major dinamisme enfront del conjunt nacional.

El nombre total de treballadors en alta en la Seguretat Social va tancar 2022 en el nivell més elevat de tota la sèrie històrica per a un mes de desembre (454.582 treballadors). Tot això va rebaixar la incidència de la desocupació fins al 6,7% de la població activa.

Des del costat de la demanda, l’afebliment del creixement del consum privat (5,6% enfront del 9,8% del trimestre anterior) es va erigir en el principal factor de la moderació del ritme de creixement durant el quart trimestre.

“La persistència de l’espiral inflacionista –amb un avanç mitjà dels preus del 6,4% durant el quart trimestre–, un context general de tipus d’interès a l’alça i l’elevada incertesa penalitzen, cada vegada més, la capacitat de compra i la propensió al consum de residents i no residents”, avisen els empresaris.

Paral·lelament, milloren les expectatives empresarials de cara al primer trimestre de l’any. Un balanç econòmic millor de l’esperat “ha compensat l’encariment de l’accés al finançament i ha impulsat la demanda d’inversió, tant en la parcel·la productiva com en la de construcció”.

Previsions a la baixa per la inestabilitat financera

Des de CAEB han subratllat que les Illes encaren la primera meitat de l’any “en un context global de creixent incertesa”. “A la persistència de l’espiral inflacionista i el caràcter marcadament restrictiu de les decisions de política monetària dels últims trimestres s’ha sumat, aquest març, un escenari de creixent agitació en els principals mercats internacionals, fonamentalment arran de la segona major fallida bancària als EUA, la de Silicon Valley Bank”, raonen.

Així, encara que la inflació “ha començat a donar senyals de moderació”, l’IPC ha continuat avançant a un ritme elevat durant els mesos de gener i febrer, no sols a Balears sinó a tota Espanya i Europa.

En aquest context, “el repunt de la inestabilitat financera promet contribuir, de forma totalment inesperada, a la lluita contra la inflació dels principals bancs centrals a nivell global”.

“Les tensions que l’encariment dels preus finals continua provocant en la capacitat de despesa i el consegüent increment de la factura de capital per part de famílies i empreses derivat d’un escenari de tipus d’interès i incertesa a l’alça, provocaran, inevitablement, una deterioració de l’economia de cara als pròxims trimestres”, ha indicat la patronal, fent-se ressò de les noves previsions de creixement publicades pel Fons Monetari Internacional a final de gener, amb anterioritat a l’esclat de les turbulències bancàries.