Divendres, 21 de novembre de 2025
Illes Balears
Leonor Watling torna a l'illa després de Marlango, i Leo Sidran ho fa vint anys després del seu darrer concert a Deià
21/11/2025
Des de Marlango que Leonor Watling no actuava a Mallorca; i han passat vint anys des que Leo Sidran hi va tocar per darrera vegada en un festival a Deià. Anit, units en el projecte Leo & Leo, varen aconseguir exhaurir totes les entrades al Jazz Voyeur.
“Com es pot definir el moment en què neix una amistat? No hi ha un moment… et vaig veure i vaig dir: ens durem molt bé”, expliquen tots dos. Una complicitat que es percep tant en conversa com damunt l’escenari.
Amb el Teatre Principal de Palma ple i acompanyats de la Groovy French Band, els músics varen contagiar al públic la seva frescor i naturalitat. “Tenim un cor jazzístic, tot i tenir cançons més poperes o populars. Se sent molta amistat, molt d’amor, molta proximitat entre tots”, diu Sidran.
Amics des de fa més de quinze anys, fou el març de l’any passat quan decidiren posar fil a l’agulla i emprendre un projecte conjunt. “Ens vam retrobar després d’un concert meu a Madrid i vam començar a parlar seriosament: com seria, quin seria el format, el repertori”, recorda el compositor.
Així, sense pretensions i units pel plaer de fer música, va néixer Leo & Leo. “Som gent a qui li encanta la música, gaudint de fer música”, afirma Watling, que amb la seva veu dona vida a les composicions de Sidran.
El concert d’ahir va crear una atmosfera íntima i irrepetible al Principal. Com diu la mateixa Watling: “Seure en un teatre i veure alguna cosa que només passa en aquell instant… té alguna cosa meravellosa”.
El propietari del solar imposà el nom per vendre'l a l'Ajuntament
Els serveis d'emergències varen practicar la reanimació cardiopulmonar durant 40 minuts, però no varen poder fer res per salvar-li la vida
Ha publicat un anunci a grups de compravenda de Facebook per desesperació pel funcionament del servei, però també per reivindicació
Es tracta d'un reflex de la influència púnica a l'illa que els investigadors demanen preservar i protegir de possibles despreniments
