Illes Balears
Les Balears han perdut 30.000 places en habitatges turístics els darrers cinc anys
Búger, el cinquè municipi d'Espanya amb major percentatge d'habitatges turístics
18/04/2025
Vista aèria de Búger, el muncipi de les Balears amb major percentatge d'habitatges turístics. Foto Shutterstock Tolo Balaguer
124Les Illes Balears, tot i encadenar diversos anys de rècord de visitants i tancar el 2024 amb prop de 19.000.000 de visitants nacionals i internacionals, han perdut oferta turística regulada en allotjaments turístics. En concret, han perdut gairebé 30.000 places en habitatges turístics els darrers cinc anys.
Segons les darreres dades publicades per l’INE, corresponents a novembre de 2024, en el conjunt de les Illes Balears hi ha 24.190 habitatges turístics, legals, que ofereixen fins a 152.881 places turístiques. En comparació amb febrer de 2020, just abans d’esclatar la pandèmia de la covid-19 que va suposar un daltabaix econòmic i social sense precedents i que va afectar, especialment, la indústria turística, la davallada de places i habitatges és molt significativa. Segons l’INE, el 2020 es comptabilitzaran 29.237 habitatges turístics en el conjunt de les Illes Balears, que oferien fins a 182.748 places turístiques; són 5.047 habitatges turístics i 29.867 places manco que el novembre de 2024.
Són dades extretes de l’estadística experimental elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística per mesurar el nombre d’habitatges turístics que hi ha a Espanya i la seva capacitat per donar resposta a la demanda d’informació que hi ha en aquest àmbit econòmic. Les dades, segons explica l’INE, s’han extret a través d’un programari que ha analitzat i cribrat les tres plataformes més emprades d’allotjament turístic. El mateix INE reconeix que en el conjunt de l’estat no hi ha una definició clara i única d’habitatge turístic i que això depèn de cada comunitat autònoma.
En percentatge, les Illes Balears han perdut poc més d’un 16% de les places d’habitatges turístics que tenien fa prop de cinc anys, però hi ha diferències significatives per illes. Eivissa és, proporcionalment, l’illa que més places ha perdut, més del 25%. De les 32.116 que tenia el 2020 a les 24.069 que tenia a finals de 2024, més de 8.000 manco en gairebé cinc anys. Per contra, Menorca és l’illa que menys diferència ha registrat. El febrer de 2020 tenia 3.364 habitatges amb 20.237 places i gairebé cinc anys després, la xifra ha davallat a 3.177 habitatges i 19.160 places, és poc més d’un 5% manco, tant d’habitatges turístics com de places.
Búger, entre els cinc municipis d’Espanya amb més proporció d’habitatges turístics
El municipi de Búger és el que, proporcionalment, té més habitatges turístics registrats en relació amb el total d’habitatges censats de les Illes Balears, i el cinquè de tota Espanya. A Búger, hi ha més d’un 20% d’habitatges turístics en relació amb el total d’habitatges censats. S’ha de dir que, en xifres absolutes, Búger no és dels municipis que té més places i habitatges turístics, ja que només té, segons les dades de l’INE de novembre de 2024, 185 habitatges turístics amb 1.241 places.
Els deu municipis que tenen, proporcionalment, més habitatges turístics de les Illes Balears
Búger i Pollença són els dos municipis de les Illes Balears que tenen un percentatge més elevat d’habitatge turístic en relació amb tot l’habitatge censat; en tots dos municipis, pràcticament dos de cada deu habitatges són turístics. En el cas de Búger, el percentatge és del 20,8% i Pollença del 19%. Ja a una distància considerable i amb una mitjana d’un habitatge turístic per cada deu habitatges censats, trobem la resta: Ariany (13%), Alcúdia (13%), Fornalutx (11%), Deià (11%), Escorca (11%), i Banyalbufar, que frega el 10%, a Mallorca; Sant Lluís, amb pràcticament un 11% a Menorca, i Formentera amb un 10%. Entre els deu primers municipis no en figura cap de l’illa d’Eivissa, el primer seria Sant Josep de sa Talaia, amb un 8% en la posició número 15 de la llista.
La llista completa
A Mallorca, Pollença, Alcúdia i Santanyí són, per aquest ordre, els tres municipis amb més places i més habitatges turístics de l’illa. Entre tots tres sumen més de 33.000 places, representen pràcticament una tercera part del total de places de l’illa. Destaca, especialment, Pollença que té més de 16.000 places turístiques en habitatges, són prop del doble de les que registra el segon a la llista, Alcúdia.
A Menorca, Ciutadella amb més de 6.000 places és el municipi que major oferta d’aquest tipus concentra, molt enfora de la resta. Sant Lluís, en segona posició, no arriba a les 4.000 places.
A Eivissa, l’oferta d’habitatges turístics es concentra sobretot en dos municipis, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària des Riu, entre tots dos sumen més de 17.000 places que representen més del 70% de l’oferta de tota l’illa.
Formentera ofereix 3.687 places en un total de 717 habitatges turístics.
Notícies relacionades >
18/04/2025
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
Aquests són els municipis afectats pel nou decret urbanístic
L'objectiu que persegueix és desbloquejar sòls urbans i urbanitzables per ampliar l'oferta d'habitatges
