Illes Balears
Durant la Guerra Civil i la postguerra 2.077 persones foren assassinades a les Illes Balears, i 8.700 foren empresonades
30/09/2021
Rosalia Magdalena Frau als estudis d'IB3 Ràdio, al programa 'Al Dia'.
29Durant la Guerra Civil i la postguerra 2.077 persones foren assassinades a les Illes Balears, i 8.700 foren empresonades. Les ferides encara no estan tancades.
“Hola padrí. Tot i que “parlo” molt sovint amb tu mentalment, m’ha costat molt escriure aquesta carta, per la gran quantitat de coses que m’agradaria dir-te, sense saber per on començar. No vaig poder conèixer-te. Ho van impedir els gossos de presa falangistes que, assedegats d’odi i sang, la tarda del 25 de novembre de 1936, et van arrencar dels braços de la teva família, per assassinar-te cosit a trets al voltant del cementiri de Palma. Ens van privar, al meu cosí i a mi, del gran honor d’haver-te pogut conèixer”.
Rosalia Magdalena Frau n’ha deixat constancia així, per escrit. Antoni, padrí de Rosalia, era impressor, dinamitzador cultural, artista i pertanyia al Partit Socialista. L’assassinaren a l’hemicicle del cementiri de Palma, el 26 de novembre de 1936. Tenia cinquanta-dos anys. Va ser ella mateixa, als 4 anys, qui va preguntar a la pradina si havien assassinat l’avi. Primer li va dir que no però després va plorar i li va dir que sí. Al principi ens deien “cercadores d’ossos” d’una forma despectiva, però ara ho het fet bandera, per això vestim amb un mocador vermell al cap: “Sí, som cercadores d’ossos i amb molt d’orgull”.
I és que per tal de rompre el silenci i retre homenatge a totes aquestes víctimes, s’ha creat el ‘Memorial de la paraula’, un espai web on els familiars de les víctimes de la Guerra civil i de represaliats pel franquisme els recorden a través d’emotives cartes. Missives en què expliquen la seva història, el seu patiment, la lluita per mantenir viu el seu record i també la dura recerca per poder trobar les seves restes.
Aquesta és una iniciativa de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, que va començar a caminar l’any passat i que, a hores d’ara, disposa d’un recull de 51 cartes escrites de puny i lletra per familiars. Escrits que provenen d’arreu de les Illes Balears. Les cartes de la memòria, perquè ja se sap que “els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la”.
“Com vas viure els teus últims dies? Com van ser les últimes hores, apartat de la teva família en mans dels gossos assassins? No puc imaginar-me un terror semblant. Que aquest horror no es repeteixi mai! Massa fills i néts ens hem quedat amb aquesta “trista herència”. Maleïts assassins! Que no trobeu La Pau, ni en aquesta vida ni en l’altra. T’estimo padrí ”.
- Antoni Frau Sans.
Una altra de les histories és la de Maria Antònia Moreno i la seva família, autora també d’una de les cartes de la memòria. Tres membres de la seva família foren víctimes de dures represàlies: el seu padrí Llorenç Vaquer Garcia fou empresonat i desterrat a Madrid i els seus tios Bartomeu Vaquer Julià i Pere Camps Gomila foren assassinats.
“ La meva vida es lliga a tu, al record d’un home de bé a qui un 18 de juliol de 1936 li varen trencar somnis i esperances d’aconseguir un món millor, en el qual les persones poguessin arribar a viure amb dignitat. No va ser possible. De sobte, una ombra negra i maligna es va interposar entre els teus somnis i el camí que tu i moltes altres persones, milers i milers d’elles, havíeu emprès per tal d’aconseguir-ho a l’empar de la República guanyada dignament a les urnes. ”
El padrí de Maria Antònia fou desterrat a Madrid, a 100 quilòmetres de Palma, abans passà pel camp de trànsit de Formentera i la presó improvisada de Can Mir. Al seu padrí el denuncià un veïnat que vivia ben per davant casa vostra.
“El meu padrí, Llorenç Vaquer Garcia, va ser represaliat i no va ser l’única víctima del feixisme a la família: dos concos padrins varen ser assassinats l’any 1936. Pedro Camps va ser tret del llit una matinada per ser afusellat al cementeri de Ciutat; no va ser rematat, va ser trobat al gorg de la Riera a l’altura del Secar de la Real per la tia Francisca i el meu repadrí. Bartomeu Vaquer Julià, germanastre del padrí, fou detingut a Porreres i assassinat el 15 d’agost de 1936, suposadament a Manacor. Avui és un desaparegut involuntari. Esperem que en una de les obertures de fosses apareguin les seves restes mortuòries. Va deixar viuda i una filla petita, la tieta Jerònia, finada fa un any i que va morir sense haver pogut trobar el pare”.
30/09/2021
El cos sense vida ha aparegut amb una armilla salvavides i sense documentació
Les retransmissions especials situen IB3 com la tercera cadena més vista a les Balears aquest diumenge
La investigació es va iniciar mesos enrere arran de la mort de 3 joves a Ciutadella
Jaime Martínez, batle de Palma: "Si fos per mi ja haurien entrat els buldòzers la setmana passada"
