societat

Les cartes per rompre el silenci: “A tu, padrí, no et vaig conèixer perquè uns gossos de presa falangistes et van cosir a trets”

Durant la Guerra Civil i la postguerra 2.077 persones foren assassinades a les Illes Balears, i 8.700 foren empresonades


Durant la Guerra Civil i la postguerra 2.077 persones foren assassinades a les Illes Balears, i 8.700 foren empresonades. Les ferides encara no estan tancades.

“Hola padrí. Tot i que “parlo” molt sovint amb tu mentalment, m’ha costat molt escriure aquesta carta, per la gran quantitat de coses que m’agradaria dir-te, sense saber per on començar. No vaig poder conèixer-te. Ho van impedir els gossos de presa falangistes que, assedegats d’odi i sang, la tarda del 25 de novembre de 1936, et van arrencar dels braços de la teva família, per assassinar-te cosit a trets al voltant del cementiri de Palma. Ens van privar, al meu cosí i a mi, del gran honor d’haver-te pogut conèixer”.

 

Rosalia Magdalena Frau n’ha deixat constancia així, per escrit. Antoni, padrí de Rosalia, era impressor, dinamitzador cultural, artista i pertanyia al Partit Socialista. L’assassinaren a l’hemicicle del cementiri de Palma, el 26 de novembre de 1936. Tenia cinquanta-dos anys. Va ser ella mateixa, als 4 anys, qui va preguntar a la pradina si havien assassinat l’avi. Primer li va dir que no però després va plorar i li va dir que sí. Al principi ens deien “cercadores d’ossos” d’una forma despectiva, però ara ho het fet bandera, per això vestim amb un mocador vermell al cap: “Sí, som cercadores d’ossos i amb molt d’orgull”.

I és que per tal de rompre el silenci i retre homenatge a totes aquestes víctimes, s’ha creat el ‘Memorial de la paraula’, un espai web on els familiars de les víctimes de la Guerra civil i de represaliats pel franquisme els recorden a través d’emotives cartes. Missives en què expliquen la seva història, el seu patiment, la lluita per mantenir viu el seu record i també la dura recerca per poder trobar les seves restes.

Aquesta és una iniciativa de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, que va començar a caminar l’any passat i que, a hores d’ara, disposa d’un recull de 51 cartes escrites de puny i lletra per familiars. Escrits que provenen d’arreu de les Illes Balears. Les cartes de la memòria, perquè ja se sap que “els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la”.

“Com vas viure els teus últims dies? Com van ser les últimes hores, apartat de la teva família en mans dels gossos assassins? No puc imaginar-me un terror semblant. Que aquest horror no es repeteixi mai! Massa fills i néts ens hem quedat amb aquesta “trista herència”. Maleïts assassins! Que no trobeu La Pau, ni en aquesta vida ni en l’altra. T’estimo padrí ”.

 

Una altra de les histories és la de Maria Antònia Moreno i la seva família, autora també d’una de les cartes de la memòria. Tres membres de la seva família foren víctimes de dures represàlies: el seu padrí Llorenç Vaquer Garcia fou empresonat i desterrat a Madrid i els seus tios Bartomeu Vaquer Julià i Pere Camps Gomila foren assassinats.

“ La meva vida es lliga a tu, al record d’un home de bé a qui un 18 de juliol de 1936 li varen trencar somnis i esperances d’aconseguir un món millor, en el qual les persones poguessin arribar a viure amb dignitat. No va ser possible. De sobte, una ombra negra i maligna es va interposar entre els teus somnis i el camí que tu i moltes altres persones, milers i milers d’elles, havíeu emprès per tal d’aconseguir-ho a l’empar de la República guanyada dignament a les urnes. ”

El padrí de Maria Antònia fou desterrat a Madrid, a 100 quilòmetres de Palma, abans passà pel camp de trànsit de Formentera i la presó improvisada de Can Mir.  Al seu padrí el denuncià un veïnat que vivia ben per davant casa vostra.

“El meu padrí, Llorenç Vaquer Garcia, va ser represaliat i no va ser l’única víctima del feixisme a la família: dos concos padrins varen ser assassinats l’any 1936. Pedro Camps va ser tret del llit una matinada per ser afusellat al cementeri de Ciutat; no va ser rematat, va ser trobat al gorg de la Riera a l’altura del Secar de la Real per la tia Francisca i el meu repadrí. Bartomeu Vaquer Julià, germanastre del padrí, fou detingut a Porreres i assassinat el 15 d’agost de 1936, suposadament a Manacor. Avui és un desaparegut involuntari. Esperem que en una de les obertures de fosses apareguin les seves restes mortuòries. Va deixar viuda i una filla petita, la tieta Jerònia, finada fa un any i que va morir sense haver pogut trobar el pare”. 

 

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Els ajuntaments responen davant el conflicte de la recollida de fems: “No podem seguir més així”

Felanitx i Manacor sancionaran a les empreses adjudicataries del servei per l'incompliment del serveis mínims

Pardo, de CCOO: “No us mateu a treballar, que la merda estigui una setmana al carrer”

Miguel Ángel Pardo en una conversació telefònica amb Ib3 notícies ha explicat que aquesta gravació està treta de context

Ascendeixen a 8 els detinguts en l’operació Assariq

D'entre els 5 detinguts d'aquest dilluns, 4 són a presó i un a un centre de menors

Balears ha detectat 750 casos de càncer de mama durant l’any pandèmic

Una de cada 8 dones patirà un càncer de mama al llarg de la seva vida