Illes Balears
Les claus de la futura llei d’amnistia
La llei, que ha estat enregistrada aquest dilluns al Congrés pel PSOE en solitari, dona un termini de dos mesos als jutges perquè l'apliquin
13/11/2023
La proposició de llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya esborra els delictes relacionats amb el Procés comesos durant una dècada i exonera de manera expressa l’expresident català Carles Puigdemont i la resta de polítics relacionats amb els fets, a més de donar un termini de dos mesos als jutges perquè l’apliquin.
La llei, que ha estat enregistrada pel PSOE en solitari al Congrés aquest dilluns horabaixa, sense les signatures dels seus socis parlamentaris d’investidura –Sumar, Junts, ERC, EH Bildu, PNB i BNG–, té 16 articles i 22 pàgines, de les quals la meitat estan dedicades a l’exposició de motius. S’hi subratlla la necessitat i la constitucionalitat de la llei, i s’hi afirma que no afecta la separació de poders i s’hi recalca que es respecta el principi d’igualtat i de proporcionalitat.
Els beneficiats
La llei implica anul·lar la “responsabilitat penal, administrativa i comptable” de totes aquelles persones vinculades amb la preparació, execució i conseqüències del procés sobiranista a Catalunya durant una dècada, entre l’1 de gener de 2012 i el 13 de novembre de 2023.
A més dels dirigents polítics independentistes, queden coberts els directors de col·legis en els quals es van col·locar l’1-O, i batles, manifestants i agents policials que van reprimir el votants durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
Els exclosos
La norma exclou el perdó per als delictes de terrorisme quan existeixi una condemna ferma i hagin consistit en alguna de les conductes previstes en les directives europees, que abasten des d’atemptats mortals a la fabricació d’explosius, així com els de tortures greus.
Queda ara mateix en l’aire una possible amnistia per dues de les causes obertes a l’independentisme per terrorisme, per a les quals encara no hi ha sentència: la de les protestes de Tsunami Democràtic, en què l’Audiència Nacional investiga Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, així com la dels CDR encausats per planificar actes de sabotatge com a resposta a la sentència del Procés.
Queden exclosos també els actes dolosos que hagin causat una mort, la pèrdua d’un membre, un òrgan o un sentit, o impotència, esterilitat o una greu deformitat.
La referència a Puigdemont i els perseguits
No s’esmenta el nom de Carles Puigdemont, però sí que s’hi fa referència directa, en assenyalar que “quedaran sense efecte les ordres de crida i cerca i ingrés a la presó”, així com “les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció”, que afecten també els exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig i la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
Les càrregues policials
La norma cobreix de manera expressa les actuacions policials dirigides a dificultar o impedir el Procés. En l’exposició de motius, s’assegura que amnistiar les accions delictives que poguessin haver-se comès en defensa de la legalitat i de l’ordre constitucional “no suposa demèrit o cap retret per als col·lectius concernits”, ni implica criminalitzar els funcionaris que van intervenir en defensa de l’ordre públic, sinó que persegueix alleujar la seva situació processal.
La justificació
En la proposició, s’assumeix que l’aplicació de la legalitat és “necessària”, però que “a vegades no és suficient per resoldre un conflicte polític sostingut en el temps”, fet pel qual advoca per adaptar el dret al context polític. Es justifica, així, l’amnistia “per la convivència democràtica”, “en nom de l’interès general” i “per a la superació d’un conflicte polític”. La norma, s’hi explica, aspira a “generar un context social, polític i institucional que fomenti l’estabilitat econòmica i el progrés cultural i social tant de Catalunya com del conjunt d’Espanya”.
El seu encaix constitucional
El text destaca que la Constitució “no prohibeix la institució jurídica de l’amnistia”, perquè així s’estipulà en el constituent de 1978 quan va abordar l’amnistia de 1977, encara que sí que va prohibir expressament els indults generals. Sosté que és “un mecanisme constitucional” en què es garanteix que “tots els camins han de transitar dins de l’ordenament jurídic nacional i internacional”.
L’aplicació
La llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat. Els tribunals i els òrgans administratius i comptables implicats, amb casos vinculats al Procés, hauran d’aplicar la llei amb caràcter “preferent i urgent” en un termini màxim de dos mesos.
El “lawfare”
El “lawfare”, la presumpta persecució política des dels tribunals recollida en l’acord signat pel PSOE i Junts i que ha suscitat el rebuig unànime de tots els operadors jurídics, no apareix en la llei, que tampoc parla de possibles comissions de recerca en el Parlament que s’esmentaven en el pacte.
Així mateix, recorda el text que el Poder Judicial “està sotmès a l’imperi de la llei” i que la funció dels jutges és aplicar-la. Amb la seva “decisió de política legislativa”, afegeix, les Corts “no només no envaeixen altres espais, sinó que, molt al contrari i fent ús de les seves competències, assumeixen la millor via de les possibles per abordar, des de la política, un conflicte polític”.
Els diners
La llei d’amnistia esborrarà la presumpta “responsabilitat comptable” de més d’una trentena d’exdirigentes catalans, inclòs Carles Puigdemont, als quals el Tribunal de Comptes reclama entre 3 i 5 milions d’euros. A més, l’amnistia no donarà dret a percebre cap indemnització, ni la restitució de les quantitats abonades en concepte de multa o sanció –que afecta, entre altres, l’expresident de Catalunya Artur Mas–, i tampoc no exonerarà de la responsabilitat civil enfront de particulars.
Altres reformes legals
En una disposició addicional, es modifica l’article 130 del Codi Penal per incloure expressament l’amnistia com a un supòsit d’extinció de responsabilitat criminal, igual que l’indult. Es reforma també la Llei del Tribunal de Comptes per recollir que els amnistiats queden exempts de responsabilitat.
Notícies relacionades >
13/11/2023
Comentaris:
(*) Camps obligatoris‘Mèrvels’, els superherois d’estil menorquí
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
A cops i al cap: el detingut per presumptament assassinar la seva sogra tenia antecedents policials de caràcter violent
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Mallorca: una plaça turística per cada dos residents
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
