Les escriptores de l’insòlit reivindiquen el gènere

Reflexionen sobre la realitat a través del prisma de la ciència ficció, la fantasia i el terror

Fa més de 200 anys Mary Shelley va escriure la primera novel·la de ciència ficció moderna: “Frankenstein o el modern Prometeu”. Seguint la seva estel·la, són moltes les escriptores que han cultivat el gènere, però han quedat històricament a l’ombra.

Escriuen fantasia, terror, ciència ficció, realisme amb tocs màgics… Diferents gèneres que sovint s’hibriden i s’engloben sota l’etiqueta de “l’insòlit”. “Sempre s’ha associat més a un autor i un lector masculí”, reconeix Teresa López Pellisa, doctora en Humanitats especialitzada en la literatura de ciencia ficció i la relació amb els estudis de gènere. Assegura que n’hi ha moltes, d’autores de l’insòlit, i que sempre n’hi ha hagut.

Recorda, per exemple, Maria Francisca Clar Margarit, nascuda a Mallorca el 1988 (tot i que de petita emigrà amb els seus pares a Filipines, primer, i després, a Madrid). Publicava sota el pseudònim Halma Angélico i pertany a la Generació del 27. “En un dels seus llibres de relats parla de com en el futur la maternitat hauria de ser un assumpte estatal, que no hauria de recaure només en les dones”, explica López Pellisa, “i això ho va escriure a principis del segle XX!”.

La maternitat és precisament un dels temes que surten en l’obra de la periodista i escriptora Gemma Marchena Delgado: “És un tema d’identitat i de sentiment de terror, també. La vida et canvia de sobte i no té per què ser tan amigable i tendre, també hi ha un altre punt de vista més fosc”. Considera que precisament la temàtica és la que diferencia aquestes escriptores dels homes que fan aquest tipus de literatura.

“La literatura feta per dones està denostada, i la de fantasia i ciència ficció, encara més”, lamenta Mercè Homar Mas. Ella és una de les representants mallorquines del gènere fantàstic, així com Joana Maria Pastor Perelló. “És deixar que la imaginació te dugui a una altra banda on tot és possible”.

Amb alguns relats i poemes publicats, Aina Riera Serra també reivindica els tocs fantàstics dins la literatura: “Els elements filosòfics, de crítica social o de reflexió hi estan implícits, no són tan evidents com en la literatura realista o social, i això els fa encara més efectius”. En aquest sentit, reivindica el bagatge literari de les rondalles mallorquines, farcides també d’elements fantàstics.

També juga amb els elements màgics Rosa Calafat Vila. O, com diu ella, “amb un doble món: el que es veu i el que no es veu”. “Tot allò que ens faci sentir una mica més enllà de la quotidianitat aporta moltíssim. És la riquesa de l’art”.

Gemma Marchena Delgado (Gütersloh, Alemanya, 1979) es considera escriptora “de l’insòlit”. És autora del llibre “El Pozo. La ola de ira que arrasó Andratx” (Applehead Team Creaciones) i ja prepara la seva segona novel·la. Ha publicat diferents relats a “Paraula d’Auster” (Edicions Òrbita) i publica una columna setmanal, sovint en forma de microrelat, al diari Última Hora. Ha estat premiada per l’obra de microteatre “La tormenta de arena” al Certàmen de Microrelats per a Teatre Vila de Ses Salines.

Rosa Calafat Vila (Andratx, 1963) és doctora en Filolofia Catalana de la UIB i el 2018 va ser premiada amb el premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga per la seva primera novel·la de realisme màgic: “I la mort tindrà el seu domini” (El Gall Editor).

Aina Riera Serra (Palma, 1982) va guanyar el XII Premi Pollença de Narrativa amb “Ran de bàratre” (que publicarà Cossetània Edicions) i ha publicat el relat insòlit “La carn vol carn” al recull “Extraordinàries” (Editorial Males Herbes) i el poemari “A la taigà” (pendent de publicar per Editorial Fonoll).

Mercè Homar Mas (Palma, 1983) té una extensa trajectòria com a escriptora de fantasia. Ha publicat relats en diferents antologies, com ara “El coleccionista de besos” a “Grimorio 13” (Editorial Carlinga), “Dioses olvidados” a “Una última luna” (Hela ediciones) i “Los cunis” a “¿Quién está en la luna?” (Ediciones Hati). D’entre les seves novel·les, destaca la trilogia “Botanic Time. el silencio de la mandrágora”, “Linguistic Time. El último Atlante” i “Guárdate de las hijas de Marte” (tots ells a Insomnia Ediciones).

Joana Maria Pastor Perelló (Palma, 1979) fa poc que s’ha iniciat en el món de l’escriptura fantàstica, però ja té publicat un llibre: “El món màgic de Lot: Leilani i el nigromant”. Ambientats en el mateix món, ja en té tres més de preparats per veure la llum.