Illes Balears
Aprofitant la pròxima edició de la Nit de l'Art de Palma, ens demanam com es troba el sector de les galeries d'art, tant per la seva vessant comercial, com també artística
13/09/2023
Imatge d'arxiu d'una dona observant un quadre a una galeria d'art. / EFE - Florian Wieser
25Avui dijous es presenta el que sens dubte és una les cites culturals assenyalades en vermell en el calendari de tardor a les Illes: la Nit de l’Art de Palma, que ha agafat volada amb repercussió internacional. Aprofitant aquesta cita, posam el focus en el moment que viuen les galeries d’art i què en pensen artistes, galeristes i comissaris. Retraram una realitat, diríem, cada cop més canviant, en constant revisió.
Per començar, si recorrem Palma, veim que han obert moltes galeries, moltíssimes. Algunes, hem de dir, en mans d’estrangers. Ara bé, em deman si tots els espais en actiu són realment galeries, tal com les entenem. El comissari d’art Tomeu Simonet defensa que algunes realment són simplement botigues de pintura i escultura. Diu que el concepte de galeria és més complex, ja que, per exemple, hauria de representar una aposta per la part intel·lectual, conceptual, de l’obra d’art que s’hi exhibeix, no només el que és pura estètica.
Hem demanat a Art Palma Contemporani, l’associació que agrupa les galeries a Mallorca, pel nombre d’espais d’art que estan en actiu. Ens diuen que n’hi ha prop d’un centenar arreu de les Balears, la majoria concentrades en el circuit artístic de Palma, amb Andratx i Pollença, com a pols també d’atracció. Art Palma, que impulsa la Nit de l’Art des de fa gairebé 30 anys, n’aplega més de dotze, amb espais tan coneguts com Pelaires i la Sala Baró.
Diríem que la puixança de galeries d’art dins l’òrbita de Palma -l’edició del pròxim dissabte 23 inclou dues galeries joves com la Bibi i Fermay, fundades també a Ciutat, el 2021 i el 2022-, contrasta, però, amb el mal moment que passen les allunyades de la capital. A Manacor, els darrers anys, n’han tancat fins a tres. A Alaró, el mecenes Tomeu Simonet va haver de tancar la seva sala d’exposicions. Amb la marca Addaia, va obrir el 2004, però admet que sempre va ser difícil la supervivència de l’espai d’art, més encara si s’ubica a la Part Forana, allunyat de l’òrbita de Ciutat i de retruc, del consum turístic.
Simonet assegura que una de les claus de l’èxit actual de les galeries és la projecció internacional i l’afluència de turistes com a potencials compradors d’art. Però també els llenguatges que defensa i mostra la galeria, és a dir, si és més conceptual o més comercial. L’auge de les xarxes socials i la divulgació -sovint agressiva- que se’n fa de l’art, també són un component a tenir en compte.
El cert és que hi ha un degoteig de tancaments de galeries a alguns pobles. La venda d’obra d’art tocada per la crisi del 2008, mai no ha tornat a remuntar. Enmig d’aquesta tendència, avui usexplic un cas ben aïllat. Un artista que ha aconseguit sobreviure, sense tenir suport de cap galeria d’art. El pintor i gravador Andreu Maimó assegura que només es té a ell mateix. He recorregut els metres i metres del seu taller d’obra gràfica a Felanitx -per cert, us recoman que hi anau- i li he demanat, a n’Andreu, com ha pogut resistir tants anys. Amb una trajectòria de més de 50 anys, Andreu Maimó, avui dia, és reconegut internacionalment, però els seus inicis van ser durs. Un miracle que ha estat possible, arran de l’obertura del seu taller d’obra gràfica. Una passa que, diu, permet que el seu art arribi a tothom -allò que en deiem democratització-.
I de Felanitx a Pollença. La galerista de Maior, Jero Martínez, ha aconseguit agafar volada i mantenir-se, malgrat els entrebancs. Li he demanat per les claus per mantenir la sala oberta. Una d’elles: fer-se visible en les fires d’art internacionals. Maior és una de les més de 12 galeries que participen en la Nit de l’Art de Palma del dissabte 23. Va obrir el 1990.
I en aquest context, quin és el paper de les institucions? Per exemple, el Consell d’Eivissa defensa la necessitat de potenciar les sales d’exposicions públiques, alhora que es dona suport a iniciatives que impulsen el sector privat, i el connecten amb el mercat internacional. És el cas de l’esdeveniment CAN ART, que, per segon any consecutiu, aquest estiu ha dinamitzat el sector a l’illa.
13/09/2023
Un article molt interessant i necessari per a la difusió de la Nit de l’Art i per comprendre l’esforç de supervivència de les galeries d’art mallorquines
Un article molt interessant per a la difusió de la Nit de l’Art i per comprendre l’esforç de supervivència de les galeries d’art mallorquines
Un texte molt interessant per a la difusió de un esdeveniment cultural com la Nit de l’Art i per comprendre l’esforç de supervivència de les galeries d’art mallorquines
M´ha agradat molt . Es un texte molt interessant per a la difusió de un esdeveniment cultural com la Nit de l’Art i per comprendre l’esforç de supervivència de les galeries d’art mallorquines
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
