X

Les Illes lideraran amb un 11,7% l’augment de la pobresa per la crisi del coronavirus

Mentre els millonaris han vist augmentar el valor de la seva riquesa en 19.200 milions d'euros durant aquesta pandèmia, 900.000 persones s'han donat de baixa en la seguretat social

23/06/2020

Les Illes lideraran amb un 11,7%25 l’augment de la pobresa per la crisi del coronavirus

Donacions per a un banc d'aliments de Madrid. /EFE

Balears serà la comunitat on més augmenti la pobresa a causa de l’impacte de la pandèmia del coronavirus, segons un informe de l’ONG Oxfam Intermón. En termes d’increment de la pobresa relativa, a les Illes es produiria un increment del 11,7% del percentatge de persones per sota de la línia de pobresa.

A nivell nacional, l’impacte desigual de la pandèmia podria incrementar en més de 700.000 el nombre de persones en situació de pobresa a Espanya fins als 10,8 milions, amb un major increment en el percentatge de pobresa a Balears, Castella i Lleó, Aragó i Catalunya.

L’informe, titulat ‘Una reconstrucció justa i necessària és possible’ i publicat aquest dimarts 23 de juny, pronostica un increment de la pobresa relativa de 1,6 punts, fins al 23,1% de la població (enfront del 21,5% abans de la COVID-19). Si bé, l’ONG precisa que la forta caiguda en el PIB també suposa una important caiguda del llindar de pobresa, per la qual cosa indica que, considerant constant el llindar de pobresa, la pobresa relativa podria arribar al 26% (més de 12,3 milions de persones).

En termes d’increment de la pobresa relativa, l’augment més important es produiria a Balears, amb un increment del 11,7% del percentatge de persones per sota de la línia de pobresa, seguit de Castella i Lleó (11%), Aragó (9,7%) i Catalunya (9,4%). En termes absoluts, destaca Andalusia, amb 201.000 persones més per sota de la línia de pobresa.

L’impacte de la caiguda del PIB en la renda neta disponible per càpita serà més acusat a Extremadura, Canàries i Andalusia, i menys a País Basc, Navarra, Catalunya i Madrid, segons l’estudi.

Això es traduiria en un augment de la desigualtat de la renda neta de 1,7 punts, mesurats en termes de l’índex de Gini, fins al 34,2 (enfront de l’últim registre abans de la COVID-19 situat en el 32,5), segons precisa l’ONG. Encara que pugui semblar poc, segons assenyala l’ONG, durant la crisi econòmica, l’any que més va augmentar, entre 2012 i 2013, ho va fer en un punt.

“Aquest increment esperat en la desigualtat suposa tirar per la borda quatre anys consecutius de tímida reducció de la desigualtat”, lamenta Oxfam en el document, en el qual s’apunta que les comunitats autònomes amb un major augment de la desigualtat serien: Andalusia, Canàries i Extremadura, mentre que Navarra, País Basc i Aragó serien les que experimentarien un menor increment.

AUGMENTA LA RIQUESA DELS MILMILLONARIS

En contrast, segons dades de l’organització, entre el 18 de març i el 4 de juny, els milmillonaris espanyols de la llista Forbes (18 homes i 5 dones) han vist augmentar el valor de la seva riquesa en una mica més de 19.200 milions d’euros.

A més, l’ONG també adverteix de la crisi d’ocupació generada per la COVID-19. En 22 dies, segons assenyala, 900.000 persones es van donar de baixa en la seguretat social per la paralització de l’activitat econòmica, amb especial repercussió en sectors com la construcció o l’hostaleria en els quals el 73% de persones correspon a grups de cotització baixos, amb major presència de dones, joves i persones de baixa qualificació.

En el cas de la població migrant, Oxfam Intermón indica que la seva taxa de desocupació el 2020 podria quedar deu punts per sobre de la de les persones nascudes a Espanya. La seva probabilitat de perdre l’ocupació, segons les estimacions de l’organització, és d’un 149% sobre la població de nacionalitat espanyola. També calcula que l’impacte de la COVID19 pot fer que una de cada tres persones per sota del llindar de la pobresa sigui una persona migrant.

Quant a les dones, l’ONG recorda que de cada deu persones que reben salaris mínims interprofessionals, set són dones, i que gairebé la meitat (46,27%) dels contractes signats per dones l’any passat van ser contractes parcials.

TREBALLADORS ESSENCIALS EN PRECARIETAT

A més, l’organització demana garantir els drets dels qui han garantit la supervivència de tots durant la pandèmia: professionals sanitaris, missatgers, ‘riders’ o falsos autònoms, caixeres de supermercats o jornalers agrícoles, molts d’ells migrants, com les treballadores que han cuidat dels ancians, de les quals, una de cada tres viu sota el llindar de la pobresa, segons l’ONG.

“Hi ha persones que estan en la primea línia de la resposta sanitària i social que tenen sous baixos i condicions laborals sovint precàries”, ha advertit la responsable de recerques i incidència d’Oxfam Intermón, Lara Contreras.

Oxfam Intermón considera que la reconstrucció no pot deixar de costat a aquests treballadors i treballadores essencials. Per això, proposa des de reformes estructurals que donin major pes a sectors de més valor afegit fins a procediments de contractació per part de les administracions públiques que evitin la temporalitat i controlin les condicions de subcontractació.

També planteja la necessitat d’un increment de la inversió pública en el sector de les cures com a residències de persones majors i la incorporació de les treballadores de la llar i cures al règim general de la seguretat social.

En concret, per als empleats migrants, l’ONG defensa un procés de regularització administrativa ampli i extraordinari, que s’incrementi l’accés al permís de treball i residència, així com garantir l’accés a l’Ingrés Mínim Vital dels grups en situació més vulnerable, com a sol·licitants d’asil o famílies amb nens i nenes, independentment de la seva situació administrativa.

UNA FISCALITAT PROGRESSIVA

Tot això, segons Oxfam Intermón, no pot fer-se amb la recaptació fiscal actual. Per això, l’organització proposa una recuperació basada en una fiscalitat progressiva, que permetria recaptar almenys 10.000 milions d’euros addicionals. Entre les mesures fiscals extraordinàries, planteja, entre altres, un impost temporal sobre els beneficis extraordinaris, un impost a les transaccions financeres més ambiciós que el que ara mateix es debat en el Congrés i que les ajudes públiques a les empreses estiguin condicionades a un comportament fiscal responsable.

Com a mesures fiscals estructurals, Oxfam Intermón proposa reformar l’impost al patrimoni perquè compleixi la seva funció redistributiva, augmentar la pressió fiscal sobre les rendes del capital en l’IRPF o eliminar uns certs ajustos extracontables amb l’objectiu d’augmentar el tipus efectiu de l’Impost de Societats, perquè sigui d’almenys el 15% per part de les grans empreses.

Finalment, l’organització també recorda que, com va anunciar a l’inici de la pandèmia, a nivell mundial, la COVID19 podria incrementar en 500 milions el nombre de persones en la pobresa, per la qual cosa exigeix compromisos dels països donants, incloent Espanya, per a desenvolupar un pla mundial de salut pública i un altre de rescat econòmic universal.

23/06/2020

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT