Illes Balears
La documentació arxivística constata que Mossèn Alcover va fer seguiment de la construcció de l'esglesia del Monestir a Manacor
15/02/2022
26
El Monestir de les monges Benedictines de Manacor custodia una de les col·leccions de manuscrits, partitures, orfebreria i indumentària litúrgica més poc conegudes de les Illes. De fet, aquesta setmana han començat les tasques per inventariar i catalogar tots els béns patrimonials i elements històrico-artístics, custodiats per la congregació femenina de la Santa Família, que viu en comunitat -avui dia, només són tres monges- al monestir, als afores de Manacor.
Ses Corioses, com se’ls coneix a Mallorca, van ser des del segle XIX, una comunitat de religioses amb vocació de servei públic, ja que fundaren escoletes per a infants petits, escoles per a alumnes de primària i ajudaren a l’empoderament de les dones de l’època. És inqüestionable la seva aportació social, cultural i social al municipi manacorí des dels seus orígens, fins al seu pas a Benedictines el 1969. Van ser “dones creant xarxa per a dones”, defensa l’abadessa Catalina Antònia Lliteres.
Al Monestir manacorí “hi hem trobat més d’una seixantena de capses amb centenars de manuscrits”, manifesta Coloma Boada, monja catalana de Sant Benet de Montserrat a Catalunya, que actualmemt, treballa com arxivera al monestir de les Benedictines de Manacor.
En destaquen “les partitures escrites a mà de final del segle XIX, obra d’Antoni Pont, prevere nascut a Manacor el 1852. Es va dedicar a recollir cançons populars arreu del municipi, abans del Cançoner Popular Català”, explica Coloma Boada. “Aleshores, la música estava al servei del culte i la cultura. El fons musical de la congregació, amb partitures manuscrites originals atreu l’interès de força investigadors com la professora Bàrbara Duran“, recorda l’arxivera Boada.
Aquests dies el restaurador de béns culturals, Pere Terrassa, s’ha traslladat fins al Monestir de les monges benedictines a Manacor per catalogar totes les peces tèxtils i d’orfebreria. Assegura que el llegat està prou conservat, malgrat el pas dels anys. “Cal destacar que les monges eren molt conservadores. A algunes peces com les casulles de seda, brodades amb fils d’or, hi cosien uns collets blancs perquè alhora de rentar, només retiraven aquesta part. Sabien que les rentades podrien deteriorar les teixits delicats”, afegeix el restaurador.
La col·lecció arxivística de les Serventes de la Santa Família està íntimament lligada a noms tan cabdals de la cultura catalana com l’autor del Diccionari Català- Valencià-Balear i de les Rondalles Mallorquines, Antoni Maria Alcover. El filòleg i folklorista nascut a la possessió de Santa Cirga, a Manacor, “va ser molt proper a la comunitat i va demostrar un gran interès per la construcció de l’església del Monestir. Tant és així que indicava com havien de ser les vigues i els motlles de les vigues”, constata Coloma Boada, autora del llibre publicat aquest estiu, “Ses Corioses”.
L’església del Monestir es va construir a partir d’un projecte de Joan Rubió i Bellver. El pedagog i sacerdot Bartomeu Domenge fou el fundador de les Serventes de Manacor. També l’arquitecte català Antoni Gaudí figura a la documentació arxivística. De fet, el temple original era modernista, però el van enderrocar.
El restaurador Pere Terrassa explica que les “peces tèxtils, com les casulles, destaquen per la seva gran qualitat. n’hi ha moltíssimes i s’hi veu, la mà curosa de les monges”. Els brodats de les monges són de fil·ligrana, amb ornamentacions de fils d’or i detalls acurats. “En aquell temps, no estalviaven en indumentària i orfebreria destinada a la litúrgia, que contrastava amb la seva auteritat i senzillesa”, explica l’especialista en restauració i conservació.
Encara queden setmanes fins que arxivera i restaurador completin l’inventari de la col·lecció. Les monges esperen que el fons desperti l’interès dels investigadors i per això, el posaran a disposició de les persones que el vulguin consultar per elaborar les seves tesis.
15/02/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
