Vanesa Marquès, guanyadora de la grossa de Nadal l’any passat: “Soc una rica amb mentalitat de pobre”
Com ha canviat la vida de la guanyadora de la Grossa de Nadal de Ciutadella, un any després?
Un estudi publicat aquesta setmana a The Lancet alerta dels efectes del canvi climàtic sobre la salut
Les morts associades a la calor podrien triplicar-se a Europa d’aquí a finals de segle. Un estudi publicat aquesta setmana a la revista The Lancet ho confirma: amb les polítiques climàtiques actuals, passaríem de les 43.000 morts oficials d’avui dia a més de 128.000 d’aquí a setanta-cinc anys arreu del continent. Les zones més afectades serien les del sud d’Europa, especialment països com Espanya, Itàlia o Grècia. Entre les causes, l’envelliment de la població o les temperatures més extremes. L’informe avança que les morts relacionades amb el fred s’atenuarien, però no compensarien la pujada de la mortalitat per la calor.
L’aplicació web sobre Mortalitat Atribuïble per Calor a Espanya (MACE), desenvolupada per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudios de l’Aigua (IDAEA) del CSIC, la Universitat de València i la Fundació per la Recerca del Clima (FIC), estima que, només aquest estiu, 188 persones han mort per calor a les Balears, 10.000 a tot Espanya. L’aplicació creua les dades del Sistema de Monitortizació de la Mortalitat Diària (MOMO) amb les temperatures registrades per l’AEMET per calcular les morts atribuïbles a la calor moderat, extrem i excessiu.
“Només aquest estiu estimem que s’han registrat unes 10.000 morts atribuïbles a la calor a Espanya”, explica l’investigador i responsable de ciència de dades de la Fundació per la Recerca en Clima (FIC), Dominic Rayo. Els grups vulnerables, com la gent gran o els infants, són els més exposats a les morts per calor. I per això, l’expert recorda que reduir les desigualtats és clau en la lluita contra el canvi climàtic. “Reduir les desigualtats és reduir les morts atribuïbles a la calor”, comenta Rayo.
L’estudi de The Lancet preveu que les morts per calor a Europa es tripliquin d’aquí a finals de segle. Però el canvi climàtic també implica més morts indirectes que no consten a les dades oficials. “Augmentaran els episodis meteorològics extrems, tindrem menys aigua i hi haurà més malalties transmeses per vectors, com mosquits, cosa que pot afectar a les collites i a la disponibilitat de menjar”, detalla el subdirector del Laboratori Interdisciplinari en Canvi Climàtic de la UIB (LINCC), Pau de Vílchez Moragues.
Lluny de la imatge del desgel, el canvi climàtic és una qüestió de salut pública. “Està en les nostres mans reduir les morts atribuïbles a la calor: hem de reduir les emissions i adaptar-nos al canvi climàtic”, afegeix De Vílchez. L’adaptació al canvi climàtic, diu, és la gran oblidada i l’assignatura pendent en la lluita contra el canvi climàtic. Tenir ciutats més verdes, refugis climàtics o cases adaptades a onades de calor són claus.
Els experts insisteixen que les polítiques climàtiques han de ser transversals i esbossen les claus per mitigar el canvi climàtic. “Reduir les emissions i les desigualtats i adaptar-nos al canvi climàtic: sense això, el nivell de malaltia i mortalitat vinculat al canvi climàtic només augmentarà”, alerta De Vílchez.
Com ha canviat la vida de la guanyadora de la Grossa de Nadal de Ciutadella, un any després?
Ho fa per versionar 'Have you ever seen the rain' del grup Credence Clearwater Revival
Tot i la versatilitat de la seva formació, només poden fer feina al departament de codificació clínica
A les Illes Balears s'ha venut part d'un tercer, un quart i dos cinquens premis