Illes Balears
Va néixer durant la dictadura per propagar llengua i cultura
28/05/2023
L’Escola Municipal de Mallorquí, a Manacor, compleix mig segle de vida gràcies, en part, a la seva capacitat d’adaptació. Tal com explica l’actual directora de la institució, Margalida Rosselló Riera, l’Escola es va crear per cobrir les necessitats d’una població que vivia el final d’una dictadura i que volia aprendre tant a escriure com a parlar de manera correcta el català. Ara, en canvi, una de les seves principals prioritats és acollir la població nouvinguda per ensenyar-los la llengua i la cultura pròpia del municipi.
Tot i que es va fundar de manera oficial el 1973, la seva història es remunta als anys 60. Gabriel Barceló Bover, que en aquell moment era professor de dibuix, va començar a impartir classes de català de manera clandestina al col·legi municipal Ramon Llull. Poc després es va convertir en una assignatura més a petició d’un inspector d’Educació, el qual ho va descobrir per accident durant una visita al centre. Uns anys més tard d’aquest moment, però, Barceló va abandonar l’escola i l’alumnat va quedar sense l’assignatura de català. Ara bé, varen reclamar continuar aprenent la seva llengua. Així que el 1972 van posar fil a l’agulla i varen fer les primeres passes perquè a Manacor hi hagués una institució destinada a aquesta finalitat.
Barceló, que fou nomenat el primer director de l’Escola i que va mantenir el seu llegat fins al 2001, es va ajuntar amb altres professors i polítics fins a arribar a tenir el projecte definitiu. Tot i que el presentaren el Nadal del 1972, no va ser fins al juny del 1973 que el ple de l’Ajuntament de Manacor va aprovar i acordar per moció d’urgència la creació de la seva institució. No hi havia precedents, ja que es tractava d’una institució pròpia, però independent que tenia per objectiu ensenyar i propagar la llengua i la cultura.
Va néixer a finals de la dictadura de Francisco Franco, en un moment d’incertesa per la llengua catalana. De fet, Barceló assegura que en aquell moment la paraula català “feia tremolar” Manacor a causa de la repressió patida pel franquisme. És per això i per passar la censura, que la paraula català o llengua catalana no apareix en el nom. L’elecció la varen fer des de l’Obra Cultural.
El camí no ha estat fàcil durant aquests 50 anys. Però com diu la directora, l’Escola s’ha adaptat i continua defensant llengua i cultura a través de diferents activitats. En aquests moments, ofereixen classes de català per a tots els nivells, fan tallers de conversa, de classes de ball de bot i instruments tradicionals, custodien els cossiers i la mulassa; s’encarreguen de difondre les danses de figura que hi ha al municipi als infants escolaritzats i atorguen el Reconeixement de Mèrits, entre d’altres.
Asseguren que viuen un moment molt dolç amb una gran acollida per part de la població. Hi ha llista d’espera i calculen que el darrer curs han passat per l’Escola de Mallorquí uns 1.700 alumnes.
28/05/2023
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
