Illes Balears
És l'estació més llarga, durarà 93 dies i 16 hores fins dia 22 de setembre, quan començarà la tardor
20/06/2024
Imatge de Lluís Vallcaneras des de la Mola de Tuent.
317Aquest dijous dia 20 de juny, a les 22:51 hores començarà l’estiu astronòmic. És l’estació més llarga, durarà 93 dies i 16 hores fins dia 22 de setembre, quan començarà la tardor.
L’estiu de l’hemisferi nord comença quan el Sol arriba a la seva màxima declinació nord en l’eclíptica, la trajectòria aparent que descriu al llarg de l’any. Aquest dia, assoleix la seva màxima elevació a migdia per sobre de l’horitzó i descriu el seu arc més llarg al cel. En conseqüència, el dia del solstici és el més llarg de l’any i aquell en què es situa més amunt a migdia.
A l’estiu les localitats situades més al nord tenen més hores de sol en general (cal recordar que al cercle polar àrtic el sol no es pon). D’aquesta manera la insolació a les Balears varia de les 14 hores, 52 minuts i 53 segons del Cap de Barbaria a Formentera (el punt més meridional) a les 15 hores, 1 minut i 17 segons del Cap de Cavalleria a Menorca (el punt més septentrional). Això és entorn de 5 hores i 30 minuts més que el dia més curt, el del solstici d’hivern, que enguany serà el 21 de desembre.
La distància entre la Terra i el Sol no és constant sinó que varia al llarg de l’any degut a que l’òrbita terrestre és el·líptica. Entre els dos hi ha un punt de màxima distància, anomenat afeli, i un de mínima, el periheli. Això afecta la velocitat orbital que tampoc és regular, s’accelera entorn del periheli i s’alenteix entorn de l’afeli. En coseqüència la durada de les estacions no pot ser la mateixa. Quan la Terra circula entorn del periheli ho fa a una velocitat d’uns 30,3 km/s, això és 1 km/s més ràpid que quan ho fa entorn de l’afeli. D’aquesta manera l’estiu de l’Hemisferi nord és l’estació més llarga de totes i dura 5 dies més que l’hivern.
Enguany, la Terra passarà pel punt de l’òrbita més allunyat del Sol (afeli) el pròxim 5 de juliol a les 7:06 hora oficial. Concretament a 152.099.968km de distància, uns 5 milions de kilòmetres més lluny que a principi de gener quan assoleix el periheli.
L’estiu és l’estació càlida. Però no fa calor perquè la Terra circuli més a prop del Sol. Les estacions depenen de la inclinació de l’eix de rotació terrestre, inclinat uns 23,5º, que resguarda o exposa els hemisferis a l’acció del Sol. A l’estiu, amb el Sol al punt més alt sobre l’horitzó, hi ha més hores de claror i la insolació és més efectiva, perquè concentra més energia per unitat de superfície.
D’aquesta manera, pel solstici d’hivern, el Sol, a migdia, s’aixeca tan sols 27º per sobre de l’horitzó. En comparació, els 27º s’assoleixen a les 9 del matí el dia del solstici d’estiu i a migdia s’arriba a 74º. En conseqüència, les ombres projectades pels objectes el dia del solstici d’estiu són les més curtes de l’any.
Aquest estiu hi haurà 4 llunes plenes: el 22 de juny, el 21 de juliol, el 19 d’agost i el 18 de setembre. Aquesta és una de les curiositats astronòmiques d’aquest estiu, perquè les estacions solen tenir 3 llunes plenes. Les que tenen 4 llunes plenes es repeteixen periòdicament: 7 vegades cada 19 anys. La darrera estació amb 4 llunes plenes va ser l’estiu de 2021 i no es tornarà a repetir fins la primavera de 2027. La tercera de les 4 llunes plenes, enguany la del 19 d’agost, s’anomena modernament «lluna blava» en la cultura anglosaxona, però modernament s’ha estès arreu del món. Val a dir que la lluna no pren cap coloració extraordinària ni apareix de color blau, es tracta senzillament d’una denominació col·loquial.
A l’estiu arriba la pluja d’estels més coneguda i, normalment, una de les més vistoses de l’any: els Perseids o “Llàgrimes de St. llorenç”. Enguany el seu màxim serà la nit del 12 al 13 d’agost, moment en què són observables de 60 a 100 meteors cada hora si les condicions del cel ho permeten.
20/06/2024
Una nova entrada del temporal ha obligat a aturar el dispositiu de recerca dins el llit del torrent
Pluges i tempestes intenses que podrien anar acompanyades de forts vents de fins a 120 quilòmetres per hora
Els aeroports de les illes han patit retards a causa del mal temps
Es preveuen tempestes fortes que poden deixar calabruix i fins i tot pedra en alguns punts de les Illes
