L’estiu 2024 comença aquest dijous a les 22:51 hores

És l'estació més llarga, durarà 93 dies i 16 hores fins dia 22 de setembre, quan començarà la tardor

Imatge de Lluís Vallcaneras des de la Mola de Tuent.

469

Aquest dijous dia 20 de juny, a les 22:51 hores començarà l’estiu astronòmic. És l’estació més llarga, durarà 93 dies i 16 hores fins dia 22 de setembre, quan començarà la tardor.

El dia del solstici, el més llarg de l’any

L’estiu de l’hemisferi nord comença quan el Sol arriba a la seva màxima declinació nord en l’eclíptica, la trajectòria aparent que descriu al llarg de l’any. Aquest dia, assoleix la seva màxima elevació a migdia per sobre de l’horitzó i descriu el seu arc més llarg al cel. En conseqüència, el dia del solstici és el més llarg de l’any i aquell en què es situa més amunt a migdia.

A l’estiu les localitats situades més al nord tenen més hores de sol en general (cal recordar que al cercle polar àrtic el sol no es pon). D’aquesta manera la insolació a les Balears varia de les 14 hores, 52 minuts i 53 segons del Cap de Barbaria a Formentera (el punt més meridional) a les 15 hores, 1 minut i 17 segons del Cap de Cavalleria a Menorca (el punt més septentrional). Això és entorn de 5 hores i 30 minuts més que el dia més curt, el del solstici d’hivern, que enguany serà el 21 de desembre.

L’estació més llarga

La distància entre la Terra i el Sol no és constant sinó que varia al llarg de l’any degut a que l’òrbita terrestre és el·líptica. Entre els dos hi ha un punt de màxima distància, anomenat afeli, i un de mínima, el periheli. Això afecta la velocitat orbital que tampoc és regular, s’accelera entorn del periheli i s’alenteix entorn de l’afeli. En coseqüència la durada de les estacions no pot ser la mateixa. Quan la Terra circula entorn del periheli ho fa a una velocitat d’uns 30,3 km/s, això és 1 km/s més ràpid que quan ho fa entorn de l’afeli. D’aquesta manera l’estiu de l’Hemisferi nord és l’estació més llarga de totes i dura 5 dies més que l’hivern.

Enguany, la Terra passarà pel punt de l’òrbita més allunyat del Sol (afeli) el pròxim 5 de juliol a les 7:06 hora oficial. Concretament a 152.099.968km de distància, uns 5 milions de kilòmetres més lluny que a principi de gener quan assoleix el periheli.

Fa calor, però no depèn de la proximitat al Sol

L’estiu és l’estació càlida. Però no fa calor perquè la Terra circuli més a prop del Sol. Les estacions depenen de la inclinació de l’eix de rotació terrestre, inclinat uns 23,5º, que resguarda o exposa els hemisferis a l’acció del Sol. A l’estiu, amb el Sol al punt més alt sobre l’horitzó, hi ha més hores de claror i la insolació és més efectiva, perquè concentra més energia per unitat de superfície.

D’aquesta manera, pel solstici d’hivern, el Sol, a migdia, s’aixeca tan sols 27º per sobre de l’horitzó. En comparació, els 27º s’assoleixen a les 9 del matí el dia del solstici d’estiu i a migdia s’arriba a 74º. En conseqüència, les ombres projectades pels objectes el dia del solstici d’estiu són les més curtes de l’any.

El cel nocturn de l’estiu de 2024: una lluna blava i les Llàgrimes de St. Llorenç

Aquest estiu hi haurà 4 llunes plenes: el 22 de juny, el 21 de juliol, el 19 d’agost i el 18 de setembre. Aquesta és una de les curiositats astronòmiques d’aquest estiu, perquè les estacions solen tenir 3 llunes plenes. Les que tenen 4 llunes plenes es repeteixen periòdicament: 7 vegades cada 19 anys. La darrera estació amb 4 llunes plenes va ser l’estiu de 2021 i no es tornarà a repetir fins la primavera de 2027. La tercera de les 4 llunes plenes, enguany la del 19 d’agost, s’anomena modernament «lluna blava» en la cultura anglosaxona, però modernament s’ha estès arreu del món. Val a dir que la lluna no pren cap coloració extraordinària ni apareix de color blau, es tracta senzillament d’una denominació col·loquial.

A l’estiu arriba la pluja d’estels més coneguda i, normalment, una de les més vistoses de l’any: els Perseids o “Llàgrimes de St. llorenç”. Enguany el seu màxim serà la nit del 12 al 13 d’agost, moment en què són observables de 60 a 100 meteors cada hora si les condicions del cel ho permeten.

cultura

Els guardonats dels premis Ciutat de Palma

S'han entregat al teatre Principal en una gala retransmesa en directe al YouTube d'IB3

societat

Tot a punt a Pollença per celebrar la pujada al pi de Sant Antoni

Els pollencins han sortit més tard cap a la finca per la pluja, però no han deixat de complir la tradició de berenar a Ternelles

societat

Jaume Coll, de 16 anys, corona el Pi de Pollença d’enguany en uns 15 minuts

Davant les càmeres d'IB3, durant el directe de la retransmissió de la festa ha agraït l'ajuda dels seus amics

societat

La revetla de Sant Antoni a sa Pobla en imatges

Aquí pots gaudir de les millors fotografies d'aquest 16 de gener de 2025 a sa Pobla