L’estiu del 2021, el més càlid registrat mai a Europa

L'onada de calor del juliol i agost va ser extraordinària a Grècia, Espanya i Itàlia, segons el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus

La revisió del clima del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus de la UE conclou que, els darrers 7 anys, han estat els més càlids en l’àmbit mundial amb un ample marge de diferència, i el 2021 ha estat un d’aquests anys.

El 2021 es posiciona en cinquè lloc, un poc per damunt del 2015 i 2018. En l’àmbit planetari, la temperatura mitjana ha estat 0,3º C per damunt del període de referència actualitzat, establert entre el 1991 – 2020, període quan la temperatura ja fou un 0,9º C per damunt del període preindustrial. Per tant, en relació amb el període 1850-1900, la temperatura ha pujat 1,2 ºC.

En l’àmbit europeu, la temperatura ha marcat una anomalia positiva de «tan sols» 0,1º C.

Els últims mesos d’hivern i tota la primavera varen estar, generalment, a prop o per davall de la mitjana de 1991-2020 a Europa. Una fase freda a l’abril, després d’un març relativament càlid, va causar gelades al final de la temporada en les parts occidentals del continent.

Per contra, l’estiu europeu del 2021 va ser el més càlid registrat mai. La regió mediterrània va experimentar una onada de calor extraordinària durant el juliol i part de l’agost, sobretot a Grècia, Espanya i Itàlia. De fet, a la a la ciutat de Siracusa (Sicília) es va batre el rècord històric de temperatura màxima a Europa, amb 48,8 ºC, uns 0’8ºC per damunt del màxim anterior (a falta de confirmació oficial per part de l’Organització Meteorològica Mundial). Arran de les altes temperatures, es produïren incendis històrics a Turquia i Grècia.

El mes de juliol també es va viure un episodi de precipitacions molt intenses al centre i oest d’Europa, que generaren greus inundacions a diversos països com Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos.

En l’àmbit mundial, l’augment de temperatura mitjana també va ser especialment intens al Canadà, l’oest dels Estats Units i algunes regions d’Àsia Central.

L’anàlisi preliminar de Copernicus també mostra que les concentracions de gasos d’efecte hivernacle continuaren augmentant el 2021. El CO2 ha estat rècord anual de mitjana amb 414 ppm. El metà ha marcat un rècord anual de 1876 ppb i no se’n sap ben bé el motiu. La identificació de l’origen de l’augment és un desafiament, ja que el metà té moltes fonts, algunes antropogèniques com l’explotació de jaciments de petroli i gas, però també algunes de naturals o seminaturals, com el desgel del permafrost i la formació d’aiguamolls.