El Consell de Mallorca haurà de pagar quasi 17 milions d’euros més a l’empresa del túnel de Sóller pel rescat anul·lat
La indemnització ascendeix fins als 33,2 milions d'euros, més que els 31,5 milions que inicialment sol·licitava la concessionària
L'acord entre els socis de Govern ha arribat el mateix dia en què es reunia el Consell Social de la Llengua Catalana: se'n rectifiquen les bases i el català es manté com a requisit
El desembre del 2022, l’Ib-Salut va obrir la convocatòria per estabilitzar 2.300 places a la sanitat balear. Dies més tard, Més per Mallorca demanà una reunió urgent del Pacte. El motiu: avaluar si es complia o no l’exigència del català entre els professionals sanitaris. Començà un doble pols, un de polític i social, i l’altre: jurídic.
A principis de la setmana passada, la Universitat es posicionà en contra de l’exempció del català a la sanitat. L’Obra Cultural Balear i el Sindicat STEI varen presentar recursos contra les convocatòries. Els informes apuntaven que el català no és un obstacle real per omplir les places sanitàries.
Mentrestant, Més per Mallorca es reunia amb el PSIB i li demanava modificar les bases de la convocatòria. L’Ib-Salut, gestionat pels socialistes, rep el suport del sindicats metges, que defensen que la salut ha de prevaldre a la llengua en el context actual.
En la mateixa línia, a principis d’aquesta setmana, la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha afirmat que s’ha de garantir que hi hagi suficients professionals sanitaris i que la salut va per davant de tot.
Quan les posicions entre els socis semblaven més allunyades, arriba l’acord; i ho fa el dia en què es reuneix el consell social de la llengua catalana. Es rectifiquen les bases i el català es mantén com a requisit. Deixa de perillar una convocatòria d’estabilització necessària per cobrar els fons europeus.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
La indemnització ascendeix fins als 33,2 milions d'euros, més que els 31,5 milions que inicialment sol·licitava la concessionària
Moltes persones de Menorca es veuen obligades a haver-se de desplaçar a ciutats com Palma o Barcelona
Llorenç Galmés ha dit que és una mala notícia per als mallorquins haver de pagar 17 milions d'euros extres