economia

L’habitatge s’encareix un 11,9% a les Illes, la comunitat amb les hipoteques més cares i el m2 més car

Durant el darrer trimestre, els balears destinen gairebé el 28% dels seus ingressos a pagar el primer any d'hipoteca, cinc punts més que Madrid, la següent en el llistat


Els habitatges s’encareixen el doble de ràpid a les Illes que a la resta de l’Estat. Aquest estiu, el preu dels pisos s’ha disparat un 11,9% a les Balears, quan la mitjana estatal ha superat només per una dècima el 6%.

Això fa que, en aquests moments, la comunitat lideri gairebé tots els indicadors del darrer informe de TINSA: les hipoteques més cares, el preu del metre quadrat més car i l’esforç de les famílies per assumir tots aquests costos és més elevat.

L’informe de la societat de taxació del tercer trimestre d’enguany, dels mesos juliol, agost i setembre, confirma la recuperació del mercat immobiliari. El preu dels habitatges puja a totes les comunitats autònomes, però les Balears destaquen en gairebé tots els indicadors. Aquí, s’han encarit el doble que la mitjana, amb el preu del metre quadrat més car, arribant als 2.475 euros, la quota hipotecària més alta, amb 820 euros al mes, i l’esforç de les famílies per pagar-la més elevat. De mitjana, els ciutadans de les Illes destinen gairebé el 28% dels seus ingressos a pagar el primer any d’hipoteca, cinc punts més que Madrid, la següent en el llistat.

Com s’ha arribat a aquesta situació? Doncs amb un cúmul de circumstàncies que han provocat, segons la portaveu de TINSA, Susana de la Riva, una tempesta perfecta a les Balears. A l’increment generalitzat de l’IPC, s’hi ha de sumar, segons la societat de taxació, la manca de sol a l’Arxipèlag. El poc que queda es paga car, ha dit de la Riva.

Fins aquí, podríem estar parlant d’altres comunitats o ciutats on passa gairebé el mateix, com per exemple, Barcelona. Però el tret diferencial a les Balears han estat els estrangers amb un elevat poder adquisitiu en temps de pandèmia. La por d’un nou confinament i l’increment del tele-treball els han fet triar les Illes com a residència. Han comprat cases cares, que han afectat, de retruc, el preu de la resta. Susana de la Riva destaca que “aquesta tendència que hi ha hagut en pandèmia de cercar espais oberts, llocs agradables per fer-hi feina, ha fet que aquesta demanda europea, fins i tot, s’hagi traslladat a mercats com el balear”.

La inversió immobiliària

Un altre factor que ha contribuït a encarir tan ràpid el preu de l’habitatge a les Illes han estat els anomenats inversors, persones que compren una casa no per viure-hi, sinó per fer negoci. Va passar al 2007, quan va esclatar la bombolla immobiliària, però ara la situació es diferent, segons la portaveu de TINSA.

En aquests moments els inversors no compren, diu, per especular (per vendre el pis després a un preu desorbitat), sinó per a llogar-lo. “Són inversors que compren per rendibilitzar per la via del lloguer, no per fer un passi ràpid o per fins merament especulatius. S’ha de veure cap a on evoluciona això”, assegura Susana de la Riva, portaveu de TINSA.

Malgrat les xifres, i la tendència alcista que segons TINSA es mantindrà els pròxims mesos, la situació no arribarà a la de 2007. Ara, afirma la portaveu de la societat de taxació, els bancs concedeixen les hipoteques de forma sana, no com fa 14 anys, fet que frenarà, ha pronosticat, que torni a esclatar la bombolla.

2.475 euros el metre quadrat

El m² a les Illes és de mitjana el més car d’entre totes les províncies amb 2.475 euros. El segueixen Guipúscoa, Madrid i Barcelona.

Si parlam de capitals, Palma registra un augment dels preus del 9,7%.

Segons la societat de taxació TINSA, les xifres mostren una tendència a l’alça que continuarà els pròxims mesos dins un context d’inflació també en augment. La demanda reactivada supera els nivells d’activitat del 2019 mentre l’oferta es troba per sota. Això sumat a uns tipus d’interès reduïts, estalvi acumulat i major confiança dels compradors fa que els preus augmentin.

Les Illes Balears i Màlaga continuen com les províncies on l’esforç financer és major per accedir a un habitatge mitjançant la corresponent hipoteca. Es troba per sobre del 27% dels ingressos familiars disponibles mentre que la mitjana nacional és del 20,8%.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Formentera recupera el turisme familiar alemany

Al mes d'agost no només es va arribar a la plena ocupació, sinó que hi havia més demanda que oferta

28 milions d’euros per a habitatges eficients en matèria d’energia

El fons europeus Next Generation subvencionaran el 60% de les obres de remodelació dels habitatges. Se'n podran beneficiar els que...

El futur de l’ofici de pagès a debat

A Balears, només un 7% dels pagesos tenen menys de 40 anys

Iniciatives per millorar la sobirania alimentària de les Illes

Durant els mesos de confinament és va consumir un 20% més de producte local