L’OCB envia una carta a més de 400 centres educatius amb arguments per rebutjar el pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua

L'entitat anuncia un recurs i petició de mesures cautelars per paralitzar-ne la implantació, prevista el curs que ve

L’Obra Cultural Balear vol evitar que entri en vigor el pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua per a Primària i Secundària, que va més enllà de triar llengua per al primer ensenyament i està previst per al curs que ve. L’entitat ha anunciat que prepara un recurs i demanarà mesures cautelars per suspendre’l.

Més de 400 centres educatius públics i privats rebran una carta amb els 10 arguments per rebutjar-lo que ha preparat l’entitat.

De l’OCB asseguren que les lleis en vigor de la comunitat tenen per objectiu garantir el domini de les dues llengües oficials en acabar l’etapa educativa. “És un model de bilingüisme integral”, explica el membre del Consell Assessor i exdirector general d’Ordenació i Innovació Educativa, Miquel Sbert. Actualment, les avaluacions mostren unes competències molt similars de català i de castellà, però, en l’àmbit de l’oralitat, en acabar primària “tenen un major coneixement de castellà en prop de 20 punts”, explica el president de l’OCB, Antoni Llabrés. Per això, troben que si s’ha de fer qualque intervenció, ha de ser per afavorir el català.

A més, Miquel Sbert explica que el pla “tan sols és un autèntic pla”. Ja que, diu, ni hi ha una diagnosi inicial, ni objectius, més enllà dels que estableix la norma general, ni seguiment i avaluació. Per a Sbert, és, “incoherent”. Entre la resta d’arguments del decàleg, que és il·legal, inequitatiu, segregador, ineficaç, atempta contra l’autonomia de centre, arbitrari en la selecció de participants, conflictiu, insegur jurídicament i contribueix al desequilibri entre el sector públic i el privat-concertat.

La vicepresidenta de l’OCB, Lena Serra destaca precisament que l’exigència d’una dotació en instal·lacions per optar al pla perjudica molt directament l’escola pública, que té “un manca històrica d’infraestructures”. De l’entitat troben que els recursos del pla (es preveuen 20 milions) s’haurien de destinar a pal·liar els “dèficits reals”.