Les mafies orquestren surtides massives de pasteres per col·lapsar els protocols i eludir els centres d’internament

En els tres primers dies de l'any han arribat més pasteres que mai en un mes de gener: 7 pasteres i 113 persones

Imatge d'arxiu d'una pastera intentanr arribar a la costa. /EFE

En els tres primers dies de l’any han arribat més pasteres que mai en un mes de gener: 7 pasteres i 113 persones; 99 d’origen magrebí i 14 d’origen subsaharià. Aquestes, hi ha 6 dones.

Un dels motius de la sortida de pasteres des d’Algèria és la crisi econòmica que travessa el país, unes dificultats que s’han agreujat pels efectes de la pandèmia. Aquesta arribada escalonada de pasteres que hem viscut aquests darrers dies també mostra una coordinació entre els grups de persones que s’embarquen. Com es pot explicar que en pocs dies arribin més d’un centenar de persones?

Moltes d’aquestes persones -tant els que han arribat a la península com a les Balears- han aprofitat el bon temps i les festes per sortir en poques hores. Entre Cap d’Any i el diumenge unes 500 persones migrants han arribat a territori espanyol, comptant també les pasteres interceptades a la península i les Illes Canàries.

Segons explica una persona coneixedora de la ruta algeriana, el fet que arribin en poques hores moltes pasteres pot produir que els protocols habituals col·lapsin i les persones no siguin destinades als centres d’internament. Això és el que creuen algunes de les persones que fan o organitzen aquesta travessia i així ho han comentat a grups privats de xarxes socials. El dia de Cap d’Any també es va produir un naufragi a uns 80 quilòmetres d’Almeria, tres persones van morir, tres romanen desaparegudes i van rescatar 6 supervivents.

La situació econòmica i social a Algèria continua complicant-se. Fa pocs dies el Banc Mundial va fer públic un informe que preveu una fràgil recuperació de la crisi econòmica, per l’absència d’una ràpida agenda de reformes. Una afirmació que és errònia, segons el Govern algerià, que s’ha mostrat molest per la publicació d’aquest informe.

La historia de Seri, separada de la seva filla per arribar tard a la pastera

Seri va tenir la mala sort d’arribar a la pastera quan ja no hi cabia ningú més dins. Minuts abans la seva filla, de 15 anys, i la seva neboda havien aconseguit pujar a l’embarcació. Des de la platja va veure com la mar d’Àfrica la separava de la seva filla i més tard com les traves d’Europa li impedien veure-la, malgrat viure a pocs quilòmetres una de l’altra. Durant gairebé dos mesos ha anat cada dia a la platja d’Al-Aaiun, al Sàhara, a l’espera d’una altre pastera que li permeti retrobar-se amb la seva filla a Europa.

 

191 persones han mort el 2021 intentant creuar amb pastera d’Algèria a Espanya

La ruta migratòria entre Algèria i les Balears i la península Ibèrica és la que ha registrat més víctimes de tot l’Estat, després de les Illes Canàries. En total s’han produït 19 naufragis i han perdut la vida 191 persones que havien sortit d’Algèria, segons l’informe que avui ha fet públic l’entitat Caminado Fronteras.

“Aquest any ha estat especialment tràgic”, ha explicat Maria González, coordinadora d’aquest estudi que han realitzat gràcies a totes les cridades que han rebut als telèfons que aquesta ONG té disponibles per avisar de la sortida d’una pastera o d’una desaparició. En total han mort 4.404 persones intentant arribar a Espanya, tant per l’oceà Atlàntic com per la Mar Mediterrània, el que suposa el doble de les que van morir ofegades el 2020. La gran majoria de naufragis s’han produït a la ruta cap a les Illes Canàries.

Helena Maleno, coordinadora de Caminando Fronteras ha relatat que un dels problemes que complica la recerca de pasteres desaparegudes entre Algèria i les Balears és que molts cops no reben cap avís per part dels integrants de la pastera o dels familiars. Detalla que és molt difícil saber quines persones han arribat a les Balears i quines continuen desaparegudes, “molts cops no avisen per por a les deportacions”, segons Maleno.

Aquesta ONG també ha denunciat que s’han trobat amb dificultat perquè s’activin els protocols de recerca quan hi ha una pastera desapareguda. “El 19 de setembre vam alertar Salvament a les Balears sobre la desaparició d’una embarcació amb 14 persones. Vam aportar les dades, però la resposta va ser que truquéssim a Creu Roja”, ha explicat Maleno, “desesperades vam haver de trucar a diferents torres de control fins que la d’Almeria va acceptar com a mínim rebre l’alerta”. Segons l’activista, els familiars van continuar cridant mesos després, però sense aconseguir cap resposta i actualment les persones que anaven a aquella pastera continuen desaparegudes.