Ajuntaments de Mallorca es neguen a decréixer

Alguns batles desconfien de la Llei d'Urbanisme, que diu que la desclassificació de sòls urbans sense serveis, no s'ha d'indemnitzar

Mapa del sòl urbanitzable de Mallorca.

159

Mallorca té dues mil hectàrees per créixer. A final d’any, el nombre s’hauria de reduir, ja que la Llei d’Urbanisme (LUIB) mana als ajuntaments que tenen sòls urbans en situació de rural sense desenvolupar que el desclassifiquin. Només cinc o sis municipis de l’illa però, estan disposats a fer-ho.

Concretament, hi ha sòl urbanitzable per construir 113.000 habitatges nous. Solars vacants que majoritàriament es concentren a Palma amb 439 hectàrees disponibles, Calvià amb 174 i Marratxí amb 170. La xifra es reduirà el pròxim 29 de desembre, dia en què la Llei d’Urbanisme determina que els consistoris haurien d’haver esborrat del seu planejament les parcel·les que no tenen serveis bàsics com aigua i llum i per tant no s’han desenvolupat les darreres dècades.

Manacor desclassificarà un polígon de serveis a s’Illot, Llucmajor la quarta fase del polígon industrial i Llubí elimina dues zones. Executa la darrera promoció amb més d’una quarantena de cases.

La disposició de la LUIB diu que la modificació puntual de desclassificació serà sense indemnització als propietaris dels terrenys. Alguns batles però, no se’n fien. Tenen veïnats que fa 40 anys que paguen la contribució. A Consell, executen 270 habitatges davant el camp de futbol. Tenen 5 unitats més per executar que no tornaran enrere.

Ariany, Lloret, Sineu, Sencelles, Estellencs o Banyalbufar són alguns dels municipis que no n’estan afectats. Tampoc Felanitx o Santa Eugènia que tenen el planejament adaptat a les directrius d’ordenació del Territori. La resta, de moment no ha tocat res.

Els ajuntaments de Balears tenen 9 mesos per urbanitzar o desclassificar els sòls urbans no consolidats

La nova LUIB elimina els falsos urbans, urbanitzables i industrials pendents de transformar

 

La flama de la llengua finalitza el seu viatge a Mallorca

Demanen que no reculi l'ús del català i que sigui present en tots els àmbits socials

Augmenten les agrupacions de finques per arribar a les dues quarterades requerides per edificar en sòl rústic

Hi ha compradors que arriben a pagar 100.000 euros per parcel·les de 7.000 m²

El Correllengua Agermanat ja travessa Mallorca

Tomeu Penya ha rebut la flama al seu poble, Vilafranca