Manuel Aguilera sobre els casos d’explotació sexual de menors: “és d’interès públic, si no coneixem la realitat no podem reaccionar”

El periodista i vicepresident de l'APIB valora el moment actual de la comunicació i el periodisme balear

Imatge d'arxiu. / manuelaguilerapovedano.wordpress.com


Manuel Aguilera és periodista, investigador, professor de Periodisme del CESAG i vicepresident de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB). Aquest dissabte ha parlat a IB3 Ràdio de el moment actual de la comunicació i el periodisme i de les noves formes a partir de la influència de les xarxes socials.

Com valorau l’estratègia de comunicació de la investidura de Pedro Sánchez?

Ha tengut dues característiques particulars respecte a altres: han faltat compareixences i hi ha hagut rodes de premsa sense preguntes. Això no s’ha d’admetre tenint en compte el moment en què ens trobam. En clau positiva, destacaria el tarannà del president i dels ministres i el seu tracte diari amb els periodistes. Sembla que són conscients de la importància de la nostra feina.

Els mitjans hem estat pendents de la confirmació de l’existència de casos de presumpta explotació infantil de menors tutelats pel Consell de Mallorca a través de l’IMAS. La notícia ha provocat una allau de reaccions i algunes crítiques al paper dels periodistes, però, aquests creuen que són fets que s’han de fer públics.

Sí, l’Administració ha de ser conscient que és un fet amb interès públic que ells coneixien i que s’ha mantingut en secret fins ara. Arran d’un fet puntual, una violació denunciada per una nina, hem aconseguit estirar el fil i que l’Administració reveli unes dades escandaloses. Quan hi ha un fet de tant d’interès públic, és molt important que l’administració ho comuniqui (sempre protegint el menor) perquè la societat ha de reaccionar davant una realitat que existeix. Si no coneixem la veritat, no podem reaccionar. Amagar els problemes, no ajuda a resoldre‘ls.

S’ha informat tard?

Si, totalment. Ens estam adonant ara de coses que han passat fa 5 o 6 anys.

Com es conjuga la necessitat d’informar amb la sensibilitat que provoca parlar de qüestions molt delicades com aquesta.

Es resumeix en una frase que ens hem d’aplicar tots els periodistes: La nostra informació no ha de perjudicar mai el desenvolupament normal d’un menor. Hem de ser molt curosos amb el codi actual. Per exemple, no podem treure imatges de menors mai.

S’ha anat reforçant el paper de denúncia social dels mitjans de comunicació, d’injustícia, de corrupció?

El periodisme denúncia té un paper destacat. Tenim periodistes d’investigació molt bons, hem tret grans temes. També hi ha un major esforç de transparència i gràcies al portal de dades obertes del Govern tenim accés a què cobren i gasten els polítics. Daquí han sortit bones notícies.

En relació amb el cas mòbils, el judici del qual serà el pròxim 27 de febrer, l’acusació diu que s’ha vulnerat el secret professional periodístic i el dret al secret de les comunicacions. Un cas que ha generat molt de debat.

Sí, ha marcat un terrible precedent en la història del periodisme, no només balear, sinó espanyol. I d’aquí també l’onada de solidaritat nacional i internacional cap als dos periodistes d‘Europa Press i del Diario de Mallorca. Des de l’APIB creim que és un cas molt evident de vulneració del secret professional perquè nosaltres no tenim l’obligació de revelar les nostres fonts a ningú. Només en dos casos: quan hi hagi un evident perill per la integritat d’una persona o quan sigui imprescindible per resoldre un cas. I aquestes situacions no es donaven.

Com transmeteu aquests exemples als alumnes del CESAG?

Els recordam els codis ètics consensuats en la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya, que integra més de 20.000 periodistes, i també els codis europeus i els sindicats. Els alumnes estan molt preocupats per la llibertat que té un professional d’exercir la seva feina. La pressió no l’aguanta qualsevol, però tenim la protecció de les associacions, dels sindicats i de la llei.

Com podem trobar solucions per evitar que es repeteixi?

Primer hem de conèixer els nostres drets i, després, que la societat també els conegui. Esperam que aquest cas acabi bé, si acaba malament hi haurà moltes reaccions a escala nacional i internacional.

Han fet molt de mal les ‘fake news’ al periodisme?

Ens arriba moltíssima informació a través de les xarxes socials i del Whatsapp i l’hem de verificar. Si la mentida triomfa, anam al desastre. Mai ens hem de fiar del desconegut.

Sobre el nou decret llei contra el turisme d’excessos. Quina serà la repercussió mediàtica que pot tenir aquesta norma als mitjans internacionals?

Som pioners en aquest tipus de norma així que evidentment sortirà a molts mitjans, sobretot els sensacionalistes. Tot el que sigui Magaluf ven moltíssim, el conegut mamading va popularitzar molt aquest turisme i el que hem de fer ara és invertir-ho.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

Exhibició de Mario Mola als 3.000 metres

El triatleta s'ha imposat a un control de la Federació Espanyola d'Atletisme

El Museu Marítim de Mallorca recupera la memòria que els sollerics tenen de la mar

Veus de pescadors, peixateres, contrabandistes i els primers treballadors del turisme omplen l'antic oratori de Santa Caterina