Illes Balears
La doctora va morir a Maó, on va dirigir la primera escola pública femenina de Menorca
09/04/2022
Elena Maseras va néixer a Vila-seca, Tarragona, el 1853 i va revolucionar la universitat espanyola per graduar-se en Medicina a Barcelona. Es va matricular al curs 1872-73, no sense grans dificultats, convertint-se així en la primera en una època en la qual les carreres científiques estaven vetades a les dones. “Va poder entrar matriculada oficialment en una facultat universitària superior gràcies a un permís firmat pel rei Amadeu I“, afirma el periodista i promotor de l’homenatge a Elena Maseras. L’acte es durà a terme a l’Ajuntament de Maó dissabte vespre de la mà de Miquel Àngel Limón.
Va aprovar totes les assignatures, va acabar la carrera el 1878 i va sol·licitar fer l’examen de llicenciatura. En aquest moment es va trobar, de nou, amb un mur. Tal com detalla Limón, Maseras va haver d’esperar fins gairebé el 1882 perquè li concedissin el permís. “Va aprovar amb un excel·lent i va quedar llicenciada i revalidada en Medicina. Entretant, però, s’havia desanimat i va tenir grans dificultats per establir-se. Per aquest motiu, abans havia estudiat Magisteri”, assegura el periodista i promotor de l’homenatge.
L’octubre de 1890 acceptà una plaça a l’Escola Municipal Pública Sant Josep per a filletes de Maó. Un centre on va arribar a ser la directora i va transmetre les idees de gènere, tal com les coneixem avui en dia. Ella significava un “cas viu de dificultats de gènere”.
Maseras també va publicar a diversos diaris, va fer classes a adults a l’extensió universitària i, a instàncies d’alguns intel·lectuals de l’època, va ser la primera dona a fer una conferència pública a Maó. La xerrada anava dedicada a la història de la higiene de la dona i les civilitzacions occidentals.
Va morir el 1905 a Maó on va ser enterrada “una pionera que fa trontollar les estructures paternalistes i que va obrir camí”, sentencia Limón.
09/04/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
