Illes Balears
El Govern regional de la comunitat ha prohibit la utilització de fertilitzants nitrogenats inorgànics per revertir la situació
26/08/2021
L’Associació de Naturalistes del Sud-Est (ANSE) ha alertat de la presència de cada vegada més peixos morts a les platges del Mar Menor, mortalitat que s’ha estès a bona part de la major llacuna i que podria continuar creixent e els pròxims dies. ANSE basa les seves prediccions la recepció incessant de grans quantitats d’aigües de drenatge procedents de cultius intensius del Camp de Cartagena, els quals estan carregats de nitrats i aquestes substàncies contribueixen a la contaminació de les aigües i, conseqüentment, a la mortalitat de la fauna de l’albufera.
L’associació demana des del passat dimarts que el Govern regional apliqui mesures urgents per revertir la “catàstrofe” i ahir, el president de la Regió de Múrcia, Fernando López, i la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, finalment deixaven enrere les diferències polítiques i avancen ja en la cerca d’una solució efectiva que reverteixi el col·lapse mediambiental del Mar Menor, encara que segueixen mantenint algunes discrepàncies en el ordre de les prioritats i les mesures pal·liatives a curt termini.
Al començament de la setmana, tècnics d’ANSE van recórrer diferents punts de la riba sud i de la Màniga per comprovar la mort continuada de peixos i crustacis i, aleshores, es procedí a la retirada de milers d’exemplars de diferents espècies que han resultat afectades, com “góbidos”, “chirretes”, “blénidos”, peixos agulla, “lábridos” i crancs de llacuna i blaus.
A la concentració d’éssers aquàtics morts principalment a la platja dels Alemanys, de l’Illa del Cérvol i a Cala del Pi, durant els dos últims dies, ANSE ha detectat altres grans concentracions de peixos, crancs blaus, sèpies i cavallets de mar a l’entorn del Canal del Estacio i al Port de Tomás Maestre, ribes a les quals probablement desembocaven en la recerca d’aigües amb més oxigen.
Prohibida la utilització de fertilitzants nitrogenats inorgànics al Mar Menor
El Govern regional de la comunitat murciana ha prohibit l’aplicació de fertilitzants nitrogenats inorgànics al Mar Menor, concretament a la zona 1, arran de la crítica situació que travessa el seu ecosistema. A través d’aquesta mesura, l’objectiu és evitar el risc de contaminació per nutrients d’origen agrari, derivats pels escolaments en episodis de pluja extrema.
La iniciativa s’emmarca en el decret llei anunciat divendres passat pel president del Govern murcià, Fernando López. Dit decret cerca aplicar, a més, noves mesures que augmentin la protecció del Mar Menor i contribueixin a la recuperació de l’enclavament mediambiental, com per exemple la prohibició d’abocaments per rambles.
Entre aquestes noves mesures, l’Executiu de la Regió de Múrcia estudia incloure’n altres pensades per a reduir a la meitat els terminis administratius, pel que fa a la tramitació d’expedients sancionadors i, així, agilitzar els processos contra els infractors.
“El Govern regional sempre ha defensat l’aplicació de l’agricultura sostenible de precisió que, amb la seva aplicació, garanteix la no afecció dels fertilitzants a l’aqüífer, però donat l’estat actual de l’ecosistema i davant el risc de patir nous episodis climatològics extrems en els pròxims mesos, es necessiten adoptar noves mesures que evitin l’entrada de nutrients superficialment al Mar Menor”, ha declarat el Govern de la Regió de Múrcia.
No obstant, després de la visita de Ribera ahir al Mar Menor i de reunir-se amb membres de la Plataforma SOS Mar Menor i batlles de la Regió, la ministra ha descartat el pla d’eliminació d’abocaments: “Només preveu actuacions en circuit tancat i no introdueix variables de correcció en origen”, encara que ha afirmat que algunes es poden reprendre redimensionant-les.
Entre elles, Miras ha fet referència al col·lector nord per a evitar abocaments, el projecte dels quals ja està en tramitació, i a la desnitrificadora. El president ha proposat al departament de Ribera un conveni perquè es faci càrrec d’ambdós projectes mitjançant fons propis del Govern murcià.
Miras i Ribera s’han emplaçat a un diàleg fluid, en una comissió que es reunirà periòdicament i en la que hi ha “una voluntat conjunta de resoldre els problemes que els tècnics detectin per a aplicar mesures serioses”, han explicat.
Solucions davant la recollida de 5 tones de peixos morts en 10 dies
L’abocament d’aigües amb nutrients ha provocat l’anòxia fulminant de 5 tones de peixos en els darrers 10 dies. Davant aquesta situació, Ribera proposa comprar terrenys o compensar als amos de terres pel seu canvi de cultiu i, així, crear una franja verda que absorbeixi nitrats, alternativa que defensen els ecologistes per les 8.500 hectàrees de regadiu il·legals existents al territori.
“La convicció de l’emergència que teníem davant ens ha fet reforçar moltes coses, a vegades amb la frustració de trobar-nos amb alguna cosa que no ens permetia continuar avançant, i avui hem fet un pas molt important per a vetllar perquè s’apliquin les normes”, ha afegit la ministra.
Les majors discrepàncies arriben amb la indecisió de què fer amb l’aqüífer subterrani, carregat d’aigua dolça amb nitrats, nivell freàtic dels quals el Govern murcià vol rebaixar extraient aquesta aigua. Ara bé, el Govern central ha apuntat, advertit per geòlegs, que és “molt delicat” intervenir a l’aqüífer.
També existeix conflicte amb el dragatge de la gola de Marchamalo. El Govern murcià aposta per l’intercanvi d’aigua amb el Mediterrani, per recomanació del seu comitè científic, però molts altres investigadors denuncien que dit transvasament podria ocasionar manca d’oxigen, provocada per l’eutrofització de l’aigua. Així mateix, s’ha encarregat a l’Institut Espanyol d’Oceanografia estudiar ambdues propostes i decidir-ne la més eficaç.
“Davant l’atac al sector, recordam que l’agricultura no és culpable de l’escalfament extrem de l’aigua a l’agost, ni dels 200.000 turistes, ni que les goles romanguin reblertes sense permetre intercanvi amb el Mediterrani, ni que l’aqüífer broti per superfície en tota la línia de costa”, han defensat els assenyalats com a causants del desastre, des de la patronal exportadora hortofructícola Proexport.
Greenpeace també s’ha pronunciat al respecte de la crisi al Mar Menor, recordant que en els anys 80 tres quartes parts de la superfície agrícola pròxima al Mar Menor eren de secà i que, arran de la posada en marxa del transvasament Tajo-Segura, el regadiu va créixer “sense mesura” amb aquesta aportació d’aigua. Per aquesta raó, l’organització proposa acabar amb els desembassaments.
26/08/2021
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
Els populars neguen una negociació amb Vox en matèria lingüística per poder aprovar els pressupostos de 2025
