X

Marilles: “La pesca balear juga a Xampions però Madrid la fa jugar a la lliga del descens”

Els conservacionistes avalen els retrets illencs a la nova regulació europea tot i que creuen que s'erra el tir en acusar Brussel·les

14/12/2021

Marilles: “La pesca balear juga a Xampions però Madrid la fa jugar a la lliga del descens”

El director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban, té molt clar que la política proteccionista que la Comissió Europea elabora per recuperar les poblacions de peixos del “mar més explotat de la Unió Europea”, el Mediterrani, van en la direcció correcta. I afegeix que no assumir la directiva marc a cinc anys vista que permetrà als estats membres reduir fins a un 40% l’activitat pesquera de les seves flotes de ròssec suposarà “perdre l’oportunitat de pescar més, guanyar més doblers i de generar més llocs de feina”, en al·lusió a una irrenunciable aposta per la sostenibilitat del medi marí mediterrani. Una sostenibilitat que passa no només per reduir el nombre de sortides a la mar, sinó també per modificar les xarxes i fer la pesca “més selectiva”, a més d’avançar en una “descarbonització” dels bous que els faci manco vulnerables davant l’increment del preu del combustible.

Ara bé, diu Esteban, les queixes dels pescadors balears (reclamen un tracte diferenciat de les flotes peninsulars perquè, entre d’altres causes, ja han posat fil a l’agulla per ser més sostenibles) són totalment justificades: “Els han posat en el mateix sac que la resta; és com un equip de Xampions que el fas jugar a la lliga del descens”. I aquí apunta el representant de Marilles cap al Ministeri d’Agricultura i Pesca, “que és qui s’ha equivocat i ha de corregir en no haver tengut en compte el sector de les illes”. No debades, és l’organisme estatal l’encarregat d’aplicar el mandat europeu en l’àmbit de les seves competències i en funció de les zones que consideri pertinents.

Aquesta falta d’una discriminació positiva cap a les confraries de Mallorca, Menorca i les Pitiüses per part de la Secretaria General de Pesca, la ratifica Domingo Bonnín, patró major de la Confraria de Palma i president de la Federació de Confraries de les Illes Balears: “No tenim gens de pes a Madrid, ja ho sabem… Ens hem assegut al Ministeri juntament amb les confraries majors, però després quan es tanquen dins el despatx… Al final, això entre els ministres, és un intercanvi de cromos”.

Es refereix Bonnín al Consell Europeu de Pesca celebrat el 12 i 13 de desembre, en què els ministres de Pesca de la Unió Europea han fixat les quotes pesqueres del pròxim any. Espanya ha estat l’únic país que no ha donat suport a l’acord en el Mediterrani que suposa una retallada del 6% en els dies de la pesca d’arrossegament durant el 2022.  El ministre de Pesca, Luis Planas, ja ha deixat clar el rebuig espanyol a la limitació de l’activitat pesquera per l’efecte que tendria en “la rendibilitat de les empreses”. Això sense distinció entre una voluminosa flota andalusa que, segons Marilles, no ha deixat de créixer i la balear, immersa en un declivi constant quant al nombre d’embarcacions que, justament per assegurar-se el futur, han participat en la limitació de zones de reserva i rhan eduït els seus jornals.

Una flota de bous que de manera majoritària s’havia pronunciat a favor de la vaga prevista precisament per aquest dilluns, en coincidència amb la cimera europea. La falta de quòrum amb les flotes peninsulars, però, la deixà finalment en no res. “Es plantaren els alacantins i els valencians hi anaren darrere; els catalans, que no havien dit res encara, ja ni es pronunciaren”, diu el president de les confraries. “Els meus dos patrons i armadors de Formentera farien vaga indefinida, -diu Iván Pérez, el major de la Confraria de la Savina-, però si nosaltres aturam i els alacantins, que pesquen amb nosaltres, no ho fan, no té sentit”.

La Federació Balear de Confraries de Pescadors assegura que el descontentament del sector és absolut. La rebaixa del 6% en dies de pesca, expliquen, s’afegeix a la del 7,5% de 2021 i a la del 10% de 2020, tot plegat un 23 i mig per cent menys que en el període 2015 -2017. N’hi ha més. Per primera vegada, es posa una quota a la captura de la gamba vermella. 872 tones al Mediterrani espanyol. Una decisió que, avancen, implicarà una reducció d’entre el 15 i el 20% de les captures.

14/12/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris