Un informe avalua l’evolució d’unes illes de mides semblants i que, a principis dels anys noranta, tenien una població similar. I ha estat força diferent: Eivissa ha encapçalat el creixement de població i de turisme amb el consegüent problema d’accés a l’habitatge. I, per altra banda, hi ha Palma, on només reben uns 300.000 turistes l’any i gairebé no hi ha hagut creixement de població.
El director de l’Obsam, tot i assegurar que Menorca té un model a estudiar i fins i tot a exportar, adverteix del fort creixement que ha viscut l’illa després de la pandèmia i de les seves conseqüències. Posa com a exemple un dels principals indicadors: el del trànsit.
A més de la necessitat de trobar-hi l’equilibri, el document també adverteix sobre un altre repte que cal abordar, perquè pot tenir un fort impacte a mitjà termini: el de l’envelliment de la població, un aspecte especialment significatiu a Menorca.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros