Sehyni, Ucraïna. Dones, nines i gent gran arriben fins aquí com poden: alguns en bus i d’altres, caminant. Ens expliquen que a un home li han hagut de fer reanimació cardiopulmonar després de 40 hores caminant.
Policies i militars armats per tot arreu. Es nota que és un país en guerra. L’ambient és hostil. I ells cerquen escapar-ne tot i estimar ca seva. Na Liana i la seva filla Valeria volen travessar la frontera i després arribar fins a Valladolid. Deixen aquí, diu, marit i germans que han de lluitar en aquest conflicte.
Just abans de travessar la frontera, ganivets i armes per terra. Tot un símbol. Els abandonen aquí perquè deixen la guerra enrere.
Ja a Polònia, tot són incerteses. I el trajecte contrari, d’entrada a Ucraïna, el fan camions i furgonetes carregats de material. La història es repeteix dia rere dia, com també els atacs indiscriminats que trastoquen milers de vides.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros