La pobresa després de la Covid: Augmenta un 50% el nombre de persones no es poden permetre menjar carn ni encendre la calefacció

Balears es troba entre les quinze comunitats autònomes on la Covid ha estès la privació material severa

Una parella mira la factura que no poden pagar.

Balears es troba entre les quinze comunitats autònomes on la Covid ha estès la privació material severa. Aquest indicador, que inclou conceptes com persones que no es poden permetre menjar carn, pollastre o peix almanco cada dos dies o tenir la seva llar a una temperatura adequada, s’ha incrementat quasi un 50 per cent en el darrer any i afecta 3,3 milions de persones a l’estat. Aquest és un dels punts més destacats de l’informe que ha elaborat la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social a l’estat espanyol i que avui s’ha donat a conèixer amb motiu de la commemoració del Dia Internacional per l’Erradicació de la Pobresa, el pròxim diumenge.

L’informe recull que en un any la pandèmia ha causat els mateixos efectes que l’anterior crisi econòmica va provocar en sis anys. Altres xifres destacades: pateixen privació material severa un de cada deu nins i adolescents i una de cada set persones que viuen en famílies monoparentals, que normalment estan formades per dones. La responsable d’incidència de la Xarxa contra la pobresa, Graciela Malgesini, ha demanat a les comunitats autònomes que “posin recursos per frenar aquestes desigualtats ja que hi ha importants diferències entre les diferents comunitats”.

Dificultats

L’informe de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa també destaca que s’incrementa el percentatge de persones que arriben amb molta dificultat a final de mes ja que passa del 7,8 per cent el 2019 a un 10 per cent de la població al 2020. És a dir, 4,7 milions de persones a Espanya tenen problemes per pagar les seves factures o el lloguer. Amb aquestes xifres, el president de la xarxa de lluita contra la pobresa, Carlos Susias, ha explicat que “és difícil arrinar als  reptes de l’Agenda 2030, que té com a objectiu reduir la taxa de risc de pobresa en un 11,5 per cent-“. És per això que reclama “un canvi de model econòmic i la implantació d’ajudes dirigides -per exemple- a l’habitatge”.

Demà l’informe de la xarxa de lluita contra la pobresa es presentarà al Parlament i es coneixeran les xifres de les Illes.