Dijous, 25 de desembre de 2025

Home IB3 IB3 Instagram
15°C 15° 12°

Illes Balears

Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera
Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera

Resum informatiu

EMISSIÓ
EN DIRECTE
Darrers Informatius RÀDIO
MATÍ
MIGDIA
VESPRE
Darrers IB3 Notícies
MATÍ
MIGDIA
VESPRE
Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera
X
cultura

Més de la meitat dels cognoms tradicionals de les Balears s’han perdut

El filòleg Gabriel Bibiloni escriu en el seu darrer llibre tot un recull de 1.932 cognoms

31/03/2022

Més de la meitat dels cognoms tradicionals de les Balears s’han perdut

681

Els cognoms s’originen als segles XIII i XIV a partir d’uns malnoms anteriors que s’havien fet necessaris perquè els noms de bateig s’havien repetit molt. Hi ha uns cognoms que són toponímics, és a dir, que parteixen de topònims, com Martorell, Vic o Reus.

També hi ha cognoms que s’han format a partir de noms d’oficis, com Ferrer, Fuster, Pastor o Vaquer. D’altres, s’han gestat a partir de noms i reben el nom de patronímics, com Joan, Jaume o Miquel. Finalment, n’hi ha que neixen de malnoms descriptius com Ros, Roig, Ensenyat o Amorós.

Entre els llinatges de les Illes Balears, n’hi ha un petit grup que són autòctons. Tots ells són toponímics i parteixen de topònims de les Illes que solen ser antigues alqueries musulmanes, com Binimelis, Femenia o Femenies.

Tota aquesta informació es recull al llibre ‘Els cognoms de les Illes Balears’, del doctor en Filologia Catalana, Gabriel Bibiloni. Un recull de 1.932 cognoms tradicionals de la regió. D’aquests, actualment només es conserven vius prop de 750. “És a dir, més de 1.000 cognoms s’han perdut entre el segle XIII i el segle XX”, conclou Bibiloni.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT