X

Miquel Aguiló: “Amb jo acaba Ca Donya Àngela, la botiga més antiga de Mallorca”

Per primera vegada en quatre segles i onze generacions, cap dels fills agafarà el testimoni de l'emblemàtica merceria de Palma

07/01/2022

Miquel Aguiló: “Amb jo acaba Ca Donya Àngela, la botiga més antiga de Mallorca”

48

Diuen els escrits que va ser inaugurada el 1685, però, com la memòria, els papers es perden i Miquel Aguiló, regent de la merceria Ca Donya Àngela, no n’està del tot segur. “Podria ser més antiga”, reconeix… D’aspecte tímid, amb un punt despistat, fa 42 anys que despatxa darrere el taulell. Manté la botiga més antiga de Mallorca oberta, en plena crisi sanitària, però no li dona gaire importància. És humil.

Fa quatre segles, el seu avantpassat Pere Forteza “el Botiguer” va comprar el comerç a la Inquisició i des de llavors no ha sortit de la família, d’origen jueu. Ara Miquel Aguiló té 60 anys i sap, per primera vegada, que no hi ha futur. “Em jubilaré i cap dels fills en vol saber res”. Amb ell acaba una trajectòria professional que ha canviat molt amb el temps. “Quan vaig rebre la botiga del meu pare, érem ell, jo i quatre dependentes més. Ara estic sol i me’n surt”. No hi perd, el negoci és rendible, però si tancàs i llogàs seria gairebé milionari. “A aquest carrer, a Jaume II, es paguen 10.000 i 12.000 euros al mes, una animalada”.

Miquel Aguiló atenent una clienta.

Miquel Aguiló atenent una clienta.

Ca Donya Àngela està inclosa en el catàleg d’Establiments Emblemàtics de l’Ajuntament de Palma, ha rebut una Medalla d’Or per part del Consell de Mallorca i el mateix Aguiló n’ha escrit un llibre, després de recopilar uns documents que va trobar, per casualitat, a un racó del soterrani. “Més de la meitat estaven podrits, perquè mon pare va patir una inundació. Però en vaig rescatar una petita part i me’n vaig oblidar. Anys després, vaig veure que Cort no ens havia inclòs en el catàleg de comerços antics, vaig agafar la bossa i hi vaig anar”. L’Ajuntament va afegir la merceria en el catàleg següent i Miquel va aprofitar i en va escriure la història.

“Ca Donya Àngela. La darrera Merceria del Segell” es va publicar el 2017. Diu que no està pendent dels exemplars que n’ha venut, però hi ha una cosa que no entén: que cap historiador hagi aprofundit en el fet que la botiga fos l’antiga “Oficina dels Drets del Segell”, allà on es pagaven els impostos de les teles que arribaven al Regne de Mallorca i, posteriorment, les que es fabricaven aquí. “Me crida l’atenció que no cridi l’atenció”, i llença el guant per si algú s’hi interessa.

Retrat de Donya Àngela, per la qual la merceria duu el nom

Retrat de Donya Àngela, per la qual la merceria du el nom.

Curiosament, i malgrat les dificultats, la pandèmia els ha beneficiat. “Durant el confinament, molta gent es va posar a cosir perquè s’avorria. I ara han continuat”. Sobretot ven botons, que ocupen tota la paret dreta de la merceria. A l’esquerra, un cartell explica que no accepten targetes de crèdit. “Em vaig barallar amb el banc i encara no hem fet les paus. Però no sol esser un problema. El client fica mà a la butxaca i paga. I si no me diu, “ara venc, vaig a treure doblers”.Alguna vegada ha passat que no ha tornat, però poques”.

Damunt del taulell, neules de Nadal pengen del sostre, delicades. “Les faig jo, a l’antiga, amb estisora. Feia anys que me’n demanaven i jo sempre deia: no, són de decoració. Fins que la meva dona em va renyar: Vols fer el favor de vendre les neules!!!… I les vaig posar a 5 euros”.

Neules sí, targetes no.

Neules sí, targetes no.

 

 

07/01/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT