Illes Balears
X
Miralls amb memòria: identitat, llum i denúncia a la Galeria Lluc Fluxà
10/06/2025
‘Llum, més llum.’ Aquesta frase, atribuïda a Goethe en el moment de la seva mort, dona títol a la nova exposició col·lectiva de la Galeria Lluc Fluxà, que es pot visitar fins al 4 de juliol a Palma.
La directora de la galeria, Maria de Lluc Fluxà, explica que l’expressió deixa lloc a múltiples interpretacions: “Va dir ‘Llum, més llum’, no sabem si estava dins la fosca o admirava que tenia molta llum.”
Amb aquesta premissa oberta, s’han repartit miralls a una trentena d’artistes perquè desenvolupassin, amb total llibertat, la seva visió. El mirall, com a objecte i com a metàfora, es converteix així en eix temàtic de propostes que oscil·len entre la reflexió espiritual i la crítica social.
Alguns artistes han optat per una lectura simbòlica. Ester G. Mecías assegura: “Vaig triar un mirall rodó, el cercle com a símbol de divinitat, harmonia.” D’altres, com Adriana Cerecero, han connectat la seva obra amb sabers ancestrals: “Conceptes com dualitat, imatge mirall, cosmovisions heretades de civilitzacions ancestrals.”
També hi ha qui ha fet del paisatge una extensió del reflex. Nofre Fuster ho defineix així: “I el resultat és aquest, un horitzó reflectit per un mirall.” En una línia més íntima i corporal, Maria Eufrina Ramis ha creat un poema visual que, segons diu, “parla de grassofòbia i de tenir-te compassió.”
Damià Rotger Miró experimenta amb llenguatge i imatge fins a crear una simbiosi: “Hem fet la transmutació entre el reflex utilitzant la paraula com a cordó umbilical que et fa veure a tu.” I Rocío Mercadal gira la mirada cap endins: “El mirall per entendre la identitat d’un mateix, si aquesta identitat és real, si canvia, si és permanent.”
Entre llums i ombres, algunes obres també retornen imatges de dolor col·lectiu. La mostra inclou peces que denuncien el genocidi a Gaza i el silenci global que l’envolta.
10/06/2025
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
societat
Un iot de 64 metres d’eslora encalla a una seca des Pujols, a Formentera
La propietat creu que no té danys estructurals i la vol extreure amb maniobres d'arrossegament
economia
Fabricants de iots reclamen reformar el pont de la Salle de Maó i poder travessar-lo amb vaixells més grossos
Segons assenyalen, la infraestructura condiciona el creixement d'un sector amb demanda, diuen, d'aquestes embarcacions recreatives de grans dimensions
