societat

Misteri resolt. Què fa un peix a la pista d’aterratge de l’aeroport de Palma?

La principal hipòtesi és que una àguila peixatera dugués aquest sard al bec abans d'impactar contra un avió

Un sard a la pista d'aterratge de Son Sant Joan. | Foto: CONTROLADORES AÉREOS


Els peixos no volen, però els controladors de l’Aeroport de Palma, Son Sant Joan, n’han trobat un a la pista d’aterratge. La imatge s’ha publicat al Twitter i s’ha fet viral en pocs dies.

Tenint en compte que la mar no està molt enfora de l’aeroport, la principal hipòtesi que manegen els biòlegs i tècnics de la Conselleria de Medi Ambient és que alguna gavina o una àguila peixatera dugués aquest peix al bec i després impactés amb un avió.

Segurament, el resultat ha estat fatal per a tots dos, però també pot ser que no. De fet, aquesta setmana els tècnics de seguretat aèria han pentinat la zona, fins al poblat de son Banya, a la recerca del cadàver de l’ocell i no han trobat res de res. Ni tants sols plomes, que seria la pista definitiva per esclarir si es tracta d’una àguila peixatera o d’una gavina. I el que més important: saber si l’animal ha mort o només ha resultat ferit.

De fet, i segons els tècnics de la conselleria, el peix és un sard, una espècie costanera que prefereix els fons rocallosos i que sol ser el principal aliment, una presa molt comuna, de les àguiles peixateres. De fet, difícilment una gavina podria pescar un sard, perquè elles pesquen més a prop de la superfície de la mar.

Què és un sard?

En concret, el sard és un peix de la família dels espàrids, de cos comprimit i alt, de fins a 40 centímetres de llargada, de color gris metall preciós. Té de 6 a 8 retxes verticals negres a cada costat i una taca negra a la punta de la cua.

Què és una àguila peixetera?

L’àguila peixatera (Pandion haliaetus), una de les espècies més emblemàtiques, és una de les espècies més amenaçades de la Mediterrània. Nidifica a grans penyals de Mallorca, Menorca i Cabrera. A Eivissa i Formentera només se’n poden veure exemplars en migració i a l’hivern. Però també n’hi ha a les Canàries i, molt recentment, al sud de la Península, gràcies a un projecte de reintroducció.

Aquesta peixatera viu lligada als penya-segats costaners i a les zones humides, on exhibeix espectaculars tècniques de pesca, ben conegudes per la gent de la mar. És una meravella pel que fa a la seva capacitat d’adaptació a la captura de peixos.

El moment més crític: 1980

En determinades publicacions ornitològiques recollides en la ‘Galeria balear d’Espècies‘ es fa una aproximació al nombre de parelles que hi havia a les Illes Balears antigament. Així, sabem que va desaparèixer com a nidificant de Formentera als anys seixanta, d’Eivissa als setanta, i que havia desaparegut de Cabrera, però que va ser novament colonitzada, també als anys setanta. En aquesta mateixa dècada, devien criar un total de 35-40 parelles a l’arxipèlag, xifra que va baixar fins a només 7 o 8 parelles el 1980, de les quals 2 eren a Menorca, 4 o 5 a Mallorca i 1 a Cabrera, moment que es pot definir com el més crític.

Les electrolucacions: principal causa de mortalitat 

Ara mateix l’àguila peixatera està catalogada com a vulnerable, la qual cosa va obligar el Govern de les Illes Balears a aprovar-ne un pla de conservació l’any 2007.

Un dels problemes més importants són esteses elèctriques, ja que la principal causa de mortalitat d’aquesta espècie són les electrocucions.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

  1. RAFEL TRIAY BAGUR 10/06/2021

    Estic d’acord que el més probable és que hagi estat una àguila peixatera, però aques ocell no transporta amb el bec, sinó amb les urpes

Cercador |


més contingut relacionat

Èxit de participació a Menorca durant la ruta de l’hamburguesa

L'únic requisit era utilitzar com a ingredient la carn de vaca vermella menorquina

Malestar entre illencs provinents de València obligats a presentar un test d’antigen

Els viatgers, siguin residents o no, provinents del País Valencià no necessiten presentar cap prova negativa perquè la comunitat està...