Illes Balears
La principal hipòtesi és que una àguila peixatera dugués aquest sard al bec abans d'impactar contra un avió
10/06/2021
Un sard a la pista d'aterratge de Son Sant Joan. | Foto: CONTROLADORES AÉREOS
24Els peixos no volen, però els controladors de l’Aeroport de Palma, Son Sant Joan, n’han trobat un a la pista d’aterratge. La imatge s’ha publicat al Twitter i s’ha fet viral en pocs dies.
Tenint en compte que la mar no està molt enfora de l’aeroport, la principal hipòtesi que manegen els biòlegs i tècnics de la Conselleria de Medi Ambient és que alguna gavina o una àguila peixatera dugués aquest peix al bec i després impactés amb un avió.
Segurament, el resultat ha estat fatal per a tots dos, però també pot ser que no. De fet, aquesta setmana els tècnics de seguretat aèria han pentinat la zona, fins al poblat de son Banya, a la recerca del cadàver de l’ocell i no han trobat res de res. Ni tants sols plomes, que seria la pista definitiva per esclarir si es tracta d’una àguila peixatera o d’una gavina. I el que més important: saber si l’animal ha mort o només ha resultat ferit.
De fet, i segons els tècnics de la conselleria, el peix és un sard, una espècie costanera que prefereix els fons rocallosos i que sol ser el principal aliment, una presa molt comuna, de les àguiles peixateres. De fet, difícilment una gavina podria pescar un sard, perquè elles pesquen més a prop de la superfície de la mar.
Què és un sard?
En concret, el sard és un peix de la família dels espàrids, de cos comprimit i alt, de fins a 40 centímetres de llargada, de color gris metall preciós. Té de 6 a 8 retxes verticals negres a cada costat i una taca negra a la punta de la cua.
Què és una àguila peixetera?
L’àguila peixatera (Pandion haliaetus), una de les espècies més emblemàtiques, és una de les espècies més amenaçades de la Mediterrània. Nidifica a grans penyals de Mallorca, Menorca i Cabrera. A Eivissa i Formentera només se’n poden veure exemplars en migració i a l’hivern. Però també n’hi ha a les Canàries i, molt recentment, al sud de la Península, gràcies a un projecte de reintroducció.
Aquesta peixatera viu lligada als penya-segats costaners i a les zones humides, on exhibeix espectaculars tècniques de pesca, ben conegudes per la gent de la mar. És una meravella pel que fa a la seva capacitat d’adaptació a la captura de peixos.
El moment més crític: 1980
En determinades publicacions ornitològiques recollides en la ‘Galeria balear d’Espècies‘ es fa una aproximació al nombre de parelles que hi havia a les Illes Balears antigament. Així, sabem que va desaparèixer com a nidificant de Formentera als anys seixanta, d’Eivissa als setanta, i que havia desaparegut de Cabrera, però que va ser novament colonitzada, també als anys setanta. En aquesta mateixa dècada, devien criar un total de 35-40 parelles a l’arxipèlag, xifra que va baixar fins a només 7 o 8 parelles el 1980, de les quals 2 eren a Menorca, 4 o 5 a Mallorca i 1 a Cabrera, moment que es pot definir com el més crític.
Les electrolucacions: principal causa de mortalitat
Ara mateix l’àguila peixatera està catalogada com a vulnerable, la qual cosa va obligar el Govern de les Illes Balears a aprovar-ne un pla de conservació l’any 2007.
Un dels problemes més importants són esteses elèctriques, ja que la principal causa de mortalitat d’aquesta espècie són les electrocucions.
10/06/2021
El succés, segons la informació del SAMU, ha tengut lloc aquest dilluns matí
Segons fonts de la Guàrdia Civil, el succés ha ocorregut a les 17.45 hores en un establiment de menjar tradicional molt conegut
De moment, la pana no està afectant el sistema elèctric de les Balears
Es tracta d'un britànic de 40 anys
