societat

“Molts dels afganesos acollits a les Balears voldran anar a altres països europeus, on els ajuts socials són superiors”

La professora de Dret Internacional de la UIB Margalida Capellà pensa que "Espanya concedirà l'asil a la majoria dels arribats de Kabul, perquè prèviament s'ha determinat que estan en risc"


En els propers quinze dies arribaran a les Balears els 33 refugiats afganesos que el Govern central ha assignat a les Illes Balears. Comença ara el procés perquè el Ministeri d’Interior tramiti la seva sol·licitud d’asil. Segons xifres de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), l’any 2020 el Govern just concedí un l’asil a un 5% de les sol·licituds presentades. Un xifra molt per davall del percentatge d’Alemanya (55%) o de Grècia (44%). La professora de Dret Internacional Públic de la UIB Margalida Capellà és del parer que “a una majoria dels afganesos refugiats se’ls concedirà l’asil, perquè prèviament han estat triats a l’Afganistan pel mateix Govern d’Espanya“. Segons l’exdiputada de Més per Mallorca, “a diferència de la resta de migrants, que han de sol·licitar l’asil al primer país europeu que trepitgen, en aquest cas, fruit de l’acord entre els diferents governs, ho poden fer a qualsevol estat membre, perquè Espanya és base d’operacions”.

P- Quines probabilitats hi ha que el Govern espanyol condesqui l’asil als refugiats afganesos quehan arribat a les Balears i al conjunt de l’estat?

R-Probablement els ho concedirà, ja sigui l’asil o la protecció subsidiària, que a efectes de protecció és el mateix. Les persones que han sortit de l’Afganistan amb el contingent espanyol prèviament han estat identificades com a persones en risc de ser perseguides, per haver col·laborat amb els EUA, Espanya o les forces de l’OTAN. Si no poguessin acreditar una persecució individualitzada, requisit per aconsegui l’asil, es poden acollir a la protecció subsidiària. Es concedeix a les persones que no són perseguides per allò que han fet o pel que són, sinó perquè al seu país existeix un conflicte que genere una violència indiscrimanada contra la població civil, i si hi tornasin podrien ser víctimes d’aquesta violència. Hi ha encara una tercera opció, el permís de residència per raons humanitàries. En aquest darrer cas, però, el permís just és de residència, i no de treball. I això marca una diferència, perquè és un detall important.

P-Quin és el paper del Govern de les Illes Balears en el procés d’acollida dels refugiats afganesos?

R-La Comunitat Autònoma de les Illes Balears no pot decidir si una persona queda o no aquí. Aquesta decisió és competència del Govern central, del Ministeri de l’Interior. Les comunitats autònomes, i en el cas de les Balears, jo pens que n’hem d’estar molt satisfets, ofereixen el seu sistema social d’acollida, però això és temporal. El termini per resoldre una sol·licitud d’asil és de sis mesos. Aleshores, durant aquest temps s’ha de fer el procés d’acolliment de les persones en aquesta situació.

P-Pensau que les Balears són la destinació final dels 33 afganesos que arribaran durant els propers 15 dies?

R-Pens que probablement no voldran quedar a les Balears, ni tan sols a Espanya. Com que venen de l’Afganistan és possible que la seva família o les xarxes socials de suport a mig i llarg termini no siguin a Espanya. En la majoria dels casos, si poden, van a altres països, com Alemanya, els Països Baixos, el Regne Unit. Són països on els ajuts econòmics i socials són millors que no a Espanya.

P-Els afganesos arribats a les diferents bases aèries en territori espanyol han de sol·licitar asil necessàriament a Espanya?

R-D’acord amb el sistema europeu, una persona migrant només pot sol·licitar asil al primer estat membre que trepitja. En canvi, els afganesos arribats ara ho han fet a una base d’operacions a Espanya, acordada pels diferents governs. Per això, en aquest cas se’ls dona l’opció de sol·licitar l’asil a Espanya o a qualsevol altre país de la Unió Europea.


Arriba a les Balears la primera dona afganesa del grup de 33 que seran acollits

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

L’espai de Son Tous a Palma presenta problemes per poder acollir temporalment els migrants irregulars

La majoria dels migrants, entre els quals 6 infants i 10 menors no acompanyats, ja han estat repartits en dependències...

Recta final perquè la Funerària de Palma aconsegueixi el 100% del tanatori de Bon Sosec

L'Empresa Funerària Municipal de Palma ultima les negociacions amb Funespanya que consistiria en una permuta

La central de Maó comença la descarbonització i redueix de manera important l’ús del fuel

Els motors d'aquest combustible que, fins ara, s'utilitzaven fins a 8.700 hores a l'any, passaran a funcionar només 500 hores...

El Govern prepara la documentació perquè l’Estat declari Ferreries zona catastròfica

Mentrestant, empreses i particulars continuen quantificant les conseqüències de la torrentada