Illes Balears
Claudia, cubana resident a Felanitx: “Molts pensen que a Cuba tot són mojitos, tabac i rialles. La realitat és repressió i patiment”
Claudia Martínez té 29 anys i en fa gairebé dos que viu a Mallorca. Aquesta jove originària de la ciutat de Santa Clara diu que va venir per motius econòmics però també polítics
21/07/2021
"La joventut cubana somia per sortir de l'illa d'ençà que som adolescents", diu Claudia, qui ara viu a s'Horta (Felanitx).
30
Escolta a IB3 Ràdio l’entrevista sencera
Milers de persones es concentraren al malecón de l’Havana dissabte passat per donar suport al president Miguel Díaz-Canel. El Govern de Cuba organitzà aquest acte de “reafirmació revolucionària”, i el president va aparèixer acompanyat de l’expresident Raúl Castro. Aquesta mostra de força va ocórrer una setmana després que milers de cubans sortissin als carrers de les principals ciutats del país per protestar contra la gestió que el govern de l’illa ha fet de la pandèmia, però també per demanar més llibertats. Segons Human Rights Watch, més de 450 persones varen ser detingudes durant les protestes. Díaz-Canel acusa els EUA com a instigador de les revoltes. Claudia Martínez és de la ciutat de Santa Clara, al centre del país. Té 29 anys i en fa gairebé dos que viu al poble de s’Horta (Felanitx). En declaracions a l’Informatiu Matí, d’IB3 Ràdio, ha dit que “si hagués estat a Cuba aquests dies, hauria participat en les protestes”. Claudia ha explicat que els motius que la varen empènyer a sortir de l’illa són “sobretot econòmics, però també polítics”.
P-Quan et va passar pel cap sortir de Cuba?
R-Jo ja hi pensava d’ençà que era molt jove. Amb els meus amics d’adolescència, record que els capvespres ens assèiem, i planificàvem com sortir de Cuba. Aquesta és la realitat de gairebé tots els joves del país. Pensam en això quan tenim 15 o 16 anys, fins i tot abans, perquè en sentim a parlar molt a les famílies. Els joves pensam que fora de Cuba, si feim feina, almanco tendrem les necessitats bàsiques cobertes. A Cuba, allò que a les Balears es considera una cosa normal en relació amb el benestar, nosaltres no hi arribam. Idealitzar una hipotètica sortida de Cuba es converteix amb un tema habitual de conversa.
P-On són ara aquests amics de joventut amb qui parlaves de sortir de l’illa com una possibilitat?
R-La majoria han sortit del país. Gairebé tots els meus amics d’aquella època viuen als EUA, a Miami. Alguns s’han arriscat a travessar fronteres, altres hi han aconseguit arribar perquè ja hi tenien familiars i els han reclamat. Els pocs amics que em queden a Cuba tenen ànsies de sortir-ne o que el país canviï.
P-Quina és ara mateix la teva situació legal a les Balears?
R-No tenc una feina estable perquè la meva parella i jo estam en una situació il·legal. No tenim documents, i per tenir permís de feina, han de passar tres anys. El dia a dia consisteix en el que vagi sortint, i és un poc complicat. Almanco, però, tenim l’esperança que les coses poden millorar. Si ara fóssim a Cuba, la nostra situació no podria millorar. En canvi, aquí existeix la possibilitat de millora. Aquí tenim l’esperança que en un futur pot passar qualque cosa millor.
P-Què ha suposat emocionalment haver sortit de Cuba?
R-Quan jo era allà, i tenia fantasies de sortir-ne, mai no vaig calcular el pes que això tendria en els meus sentiments. Jo no me n’he anat de Cuba perquè no estimi el país o la gent de Cuba. Me n’he anat de Cuba per un problema del sistema. La meva parella i jo aquí estam tots sols, i deixar enrere tot el teu entorn i familiars es una cosa dura. Quan te’n vas no penses com t’afectarà tot això, només penses que te’n vols anar. El primer any va ser molt difícil. Molts de dies em costava molt aixecar-me del llit, i seguir endavant. Enyorava la meva cultura i la meva família. I la comunicació amb Cuba és complicada, perquè allà l’accés a Internet és difícil, i d’ençà dels disturbis encara ho és més.
P-Al lema tradicional de la revolució cubana “Patria o muerte”, aquests dies se n’hi ha contraposat un altre, el de “Patria y vida”. Què et diuen aquestes dues consignes?
R-Tot dos són lemes que existeixen gairebé d’ençà del triomf de la revolució. El lema de “Patria y vida” és la proclama dels que a Cuba es denominen gusanos, per referir-se a tots els que estan en contra de la revolució, a qui consideren mercenaris. Mentre que “Patria o muerte” és la proclama dels que estan a favor del govern. Aquests dies s’han vist moltes de persones que surten al carrer per posicionar-se contra els que protesten, però això no vol dir que en tenguin la convicció, del que fan. Jo ho he viscut. Moltes de vegades, el Govern t’amenaça perquè surtis al carrer i cridis consignes. En temps de Fidel Castro feien una cosa que s’anomenava tribunas antiimperialistas, i a l’escola ens obligaven a anar-hi, per escoltar els seus discursos. I ara succeeix el mateix. Tota la gent que surt al carrer per manifestar-se contra les persones que protesten ho fan coaccionats pel mateix Govern. També s’ha de dir que n’hi ha que hi creuen, en les consignes, però són una part de la societat que es beneficia del règim. És la gent que si ara mateix caigués la dictadura perdrien tot el que tenen. Em referesc a les persones que pertanyen al Govern i a les persones que, d’una o altra manera, estan vinculades al sistema cubà. Aquesta lluita de bàndols fa anys que va començar, i a conseqüència d’això hi ha famílies que no es parlen.
P-Com veuen els partidaris del règim els cubans que surten de l’illa?
R-Ells pensen que tots els que som a fora estam en contra del sistema. Segons ells, el revolucionari vertader és el que queda a Cuba per defensar la seva pàtria, segons els conceptes que ells tenen de pàtria i de revolució. Hi ha molta de gent, però, que surt a causa d’un ofegament econòmic, no per qüestions polítiques. Gairebé totes les famílies cubanes experimenten l’exili d’alguns del seus membres. Les remeses que els envien suposen l’única manera de millorar la vida dels que han quedat a Cuba. Sortim de Cuba no només per millorar la nostra vida, sinó també per fer que els que hi continuen puguin millorar la seva. Els cubans que surten tenen aquesta responsabilitat. Els feim racàrregues de telèfon, els enviam doblers cada mes, els feim arribar roba i menjar… Això és una responsabilitat que arrossegam amb nosaltres.
P-Si aquests dies, en un ambient de protesta, haguessis estat a Cuba, què penses que hauries fet?
R-Durant molts d’anys he tengut por d’expressar-me. No només perquè em facin mal a mi, sinó també a la meva família. Si hagués estat a Cuba, per ventura, hauria sortit al carrer per expressar-me, com han fet molts. Quan vàrem arribar a Espanya, record que en posar els peus a l’aeroport de Madrid, respiràrem llibertat. Vàrem pensar que aquí podíem cridar “fora la dictadura”. Quan començaren les protestes, vaig telefonar a ma mare, i li vaig dir: “m’hauria agradat ser a Cuba per poder cridar contra la dictadura i no haver-ho de fer en un país que no és el meu”.
P-Com penses que serà Cuba en un futur proper?–
R-Durant 62 anys, Cuba ha enganyat el món. Ha fet creure que som una potència en educació i en medicina, però aquesta no és la realitat de Cuba. Quan jo vaig arribar aquí, conversava amb moltes de persones, i no es creien el que els explicava. Ells es pensen que Cuba són els mojitos, el tabac, el rom, les festes i cubans que fan unes bones rialles… I la gent pensa que allà vivim molt bé. D’ençà de fa molts d’anys, però, Cuba és un país de mort, de repressió, on el Govern s’ha tacat les mans de sang. Fa anys que hi ha repressió. Hi ha famílies que no saben res dels seus parents, perquè els han fet presos i no han sabut què n’ha estat. No sé què passarà d’aquí a uns anys a Cuba, però pens que en un futur no serà igual, perquè les persones ara han vist el que passa realment.
L’origen múltiple de les protestes
Per entendre les protestes que en les darrers setmanes han tengut lloc a Cuba, segons el professor d’Història Econòmica de la UIB, Gonçal López Nadal, cal situar bé el país al mapa. “Cuba es troba entre Haití i la península de Floria, als Estats Units, i les causes que han provocat aquestes protestes tenen un origen múltiple. Hem de posar sobre la taula la manca de garanties que té un govern, amb una economia completament controlada, amb les dificultats que això comporta per satisfer les demandes internes de la població. Altres elements que cal anomenar són la pressió constant dels EUA i les dificultats internes per canviar per part de Cuba, perquè encara que s’han fet esforços no s’ha aconseguit canviar la situació econòmica”, explica el professor López Nadal, qui durant els anys noranta i convidat com a professor universitari ha fet llargues estades a l’illa.
“Ara mateix es dona una situació que francament és molt dolorosa. És una radicalització brutal entre dues postures totalment extremes. Hi ha un sector que du endavant el país, que és el sector més talibà i conservador, i d’altra banda, gent fonamentalment jove que gràcies a la globalització i a les noves tecnologies i Internet, cerquen noves alternatives, i que són alternatives que el Govern cubà és incapaç de donar”, afirma López Nadal.
21/07/2021
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
El mallorquí Òscar Siquier es converteix en el primer espanyol que juga a una acadèmia de l’NBA
El jove jugador de Palma s'entrena i juga a Mèxic des de l'estiu
