X

Moment històric per l’observació espacial: s’enlaira el telescopi més gran que mai s’ha llançat

El coet Ariane 5 que transporta el telescopi James Webb ha deixat enrere la Terra aquest dissabte migdia

25/12/2021

Moment històric per l’observació espacial: s’enlaira el telescopi més gran que mai s’ha llançat

5

El coet Ariane 5 que transporta al James Webb, el telescopi més gran que mai s’ha enviat a l’espai, va enlairar aquest dissabte a les 12.20 hores GMT, des del port espacial europeu de Kurú, a la Guaiana Francesa. Segons els entesos és un dels esdeveniments més importants i espectaculars de la història de l’observació de l’espai.

El James Webb és una col·laboració entre les agències espacials dels Estats Units (NASA), d’Europa (ESA) i del Canadà (CSA). Viatjarà fins a situar-se a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, unes quatre vegades més lluny que la Lluna, i des d’allí oferirà una vista inèdita de l’univers; gràcies a la seva tecnologia capdavantera i revolucionària, podrà mirar enrere en el temps per a observar les primeres galàxies que van néixer després del Big Bang.

El James Webb ha partit cap a l’espai sense cap contratemps, però un cel parcialment ennuvolat en Kurú no ha permès veure de manera contínua l’ascens del coet i les dues llargues llengües de foc que deixen els seus motors a plena potència.

Després de l’enlairament, la NASA ha destacat en un tuit que a les 12.20 GMT que comença “una nova i emocionant dècada de ciència” i que el James Webb “canviarà la nostra comprensió de l’espai tal com el coneixem”.

L’Agència Espacial Europea (ESA) en la mateixa xarxa social ha assenyalat que aquest enlairament “és un impressionant regal de Nadal”, entre altres coses per a la ciència espacial. El Webb ha començat avui el seu viatge després de gairebé tres dècades de treballs de desenvolupament i construcció, i anys d’endarreriments.

La importància i revolució d’aquesta missió, tant des del punt de vista astronòmic com tecnològic, ha fet que les agències espacials facin retransmissions en diversos idiomes. La NASA l’està retransmetent en anglès, en un programa liderat per l’astrònoma Michelle Thaller, i en espanyol, conduït per la científica espanyola Begoña Vila, enginyera cap de sistemes del James Webb en el Centre de Vol Espacial Goddard de l’agència espacial estatunidenca, qui ha resumit: “és un dia històric”.

Thaller ha destacat del telescopi que, no es tracta només d’avançar en el coneixement de les primeres galàxies que van néixer després del Big Bang, sinó saber més de “la meva història, la teva, la nostra història”.

El James Webb posarà al nostre abast dades i imatges mai vistes. “Colors que no hem pogut veure” fins ara en l’espai, detectar coses “que no teníem en ment en l’astrofísica actual”, ha assegurat el xilè Nestor Espinoza, un dels implicats en aquesta missió.

En el seu compte de Twitter, el director general de l’ESA, Josef Aschbacher, escriu: “veure un llançament d’aquesta magnitud i en aquest nivell de cooperació internacional és veure una maquinària increïble en acció (…), estic orgullós de la feina”.

Per acabar situant-se a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra el James Webb haurà de separar-se del coet al cap de 27 minuts i 11 segons de l’enlairament, seguir un llarg viatge, i superar una sèrie d’etapes crítiques durant el mes vinent.

El telescopi James Webb és tan gran que s’ha hagut de plegar a l’estil origami per a cabre en el coet d’Arianespace i una vegada a l’espai es desplegarà. Haurà d’obrir el seu para-sol, de la grandària d’una pista de tenis, i després el mirall primari, de 6,5 metres. La recomposició i tibat de l’enorme escut solar començarà deprés de tres dies de deixar enrere la Terra, i als dotze es produïrà el desplegament i recol·locació del mirall primari format per 18 hexàgons. Aquestes són només algunes de les delicades fases per les quals es preveu que passi, que cap aparell ha realitzat mai abans.

25/12/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT