Illes Balears
Aquest mateix dijous s'havia de presentar la reedició del seu llibre 'Crònica d'un presoner mallorquí als camps de concentració (1936 - 1942)'
16/02/2022
Gabriel Riera Sorell ha tengut el cap ben clar fins al moment de la seva mort. Va ser aquest dimarts que va morir a l’edat de 103 anys. Gabriel era el darrer home que quedava viu que havia estat pres en un camp de concentració del franquisme.
Nascut al poble de Sant Joan, va explicar aquesta experiència al llibre ‘Crònica d’un presoner mallorquí als camps de concentració (1936 – 1942)’. La reedició d’aquest llibre s’havia de presentar aquest mateix dijous, i ell hi havia de ser. La mala fortuna, però, ha fet que no hi hagi estat a temps. I ara, els organitzadors han decidit transformar aquesta presentació en un homenatge que serà d’aquí a unes setmanes.
“Me varen dur a Can Mir i allí se acabó. El nostre nom era un número”. Gabriel Riera Sorell només tenia 17 anys quan va ser capturat pels falangistes, poc després del cop d’Estat del juliol del 36. Fa només un mes, en complir 103 anys, encara tenia ben present tot el patiment que va viure a partir de llavors.
“Ha estat el testimoni viu més important de guerra postguerra i transició a Mallorca”, Maria Eugènia Jaume, especialista en camps de concentració a Balears..
Va passar per diferents camps de concentració franquistes a Mallorca, on la resta de presoners i ell eren obligats a construir algunes de les carreteres que encara existeixen a dia d’avui. També va ser empresonat al Marroc i a Andalusia… d’on recordava els moments més durs.
“Esto es un cementerio de hombres vivos… jo no m’aguantava”, explicava Riera.
Gabriel Riera va voler deixar constància per escrit de tot allò que va patir. Va morir ahir, amb 103 anys, però ara en queda el seu llegat.
“En Gabriel ha viscut la resta de la vida per mostrar el que va patir. I ell era un testimoni viu. I el que ara ens queda és el seu llegat, i s’ha d’estendre. S’ha de saber el que va passar”, afirma Maria Eugènia Jaume.
16/02/2022
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
