Illes Balears
El 2016 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2003 el Premi Ramon Llull del Govern balear
10/02/2022
Maria-Antònia Oliver, al claustre de la Real de Palma, durant la seva participació al programa Arrels, d'IB3 TV.
38L’escriptora Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946) ha mort aquest dijous a migdia, segons ha confirmat a IB3 Notícies l’estudiosa de literatura i amiga personal d’Oliver, Pilar Arnau.
Oliver, de 75 anys, havia superat fa uns pocs dies la covid-19, i havia sortit de l’Hospital de Son Llàtzer dimarts passat, on havia estat ingressada durant dues setmanes, a causa de la pneumònia que patia. L’escriptora, nascuda a Manacor, estava molt feble de salut d’ençà de fa una sèrie d’anys. Va ser el 1997 quan li feren un trasplantament de cor. Al cap de pocs mesos, morí la seva parella, l’escriptor català Jaume Fuster.
“La malaltia i la mort de Jaume marcà de manera molt profunda la seva vida i la trajectòria posterior de la seva obra”, explica Pilar Arnau, autora de l’assaig ‘Narrativa i turisme a Mallorca (1968 – 1980)’ i coneixedora de l’anomenada ‘Generació narrativa dels 70’. La novel·la de més repercussió que publicà a partir d’aquella data és ‘Tallats de lluna’, que precisament tracta el tema de la mort. Prèviament, Maria-Antònia Oliver havia publicat les cèlebres ‘Cròniques d’un mig estiu’, ‘Joana E’ o ‘Amor de cans’, que ha estat duita a la pantalla en forma de sèrie a IB3 Televisió.
La mort d’Oliver ha sobtat de manera especial Pilar Arnau, qui aquests darrers mesos enllesteix una biografia sobre l’escriptora manacorina amb molta de projecció en la literatura catalana contemporània.
Aquest divendres horabaixa, a les 17.00h, amics, familiars i persones que han seguit la trajectòria literària d’Oliver retran un homenatge a l’escriptora davant casa seva, al poble de Biniali.
L’obra d’Oliver comparteix amb la resta d’integrants de la generació dels 70, els seus trets característics. És una generació marcada per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada tant des del punt de vista social com cultural. És una generació que es va proposar tenir un paper rellevant i capdavanter en la literatura catalana del moment.
En la quinzena llarga de llibres publicats, l’autora ha escrit novel·les, contes, teatre, guions i reportatges; ha practicat diversos gèneres i algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, francès, italià, espanyol, alemany, portuguès… També ha traduït al català autors com Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.
Aquesta fotografia, que ens ha cedit la Fundació Toni Catany, és el retrat que el llucmajorer va fer a Maria-Antònia Oliver l’any 1979 a Barcelona, quan tots dos vivien a la capital catalana. Aleshores ja havia publicat ‘Cròniques d’un mig estiu’ i ‘Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà’.
Aquell mateix 1979 publicà el llibre de relats breus ‘Figues d’un altre paner’. La Fundació Toni Catany ha fet un tuit per dir que Oliver “estarà sempre lligada a l’obra de Catany per ser l’autora de ‘Les illes’ (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975), el primer llibre il·lustrat pel fotògraf llucmajorer”. Aquella és l’època en què s’inicià l’amistat entre el fotògraf i l’escriptora.
Maria-Antònia Oliver va rebre el 2016 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquell mateix any, el Consell de Mallorca li concedí la Medalla d’Or, i va ser el 2018 quan l’Ajuntament de Manacor la nomenà filla predilecta. L’any 2003 el Govern de les Illes Balears l’havia guardonada amb el premi Ramon Llull.
10/02/2022
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
