esports

Mor l’històric pilot i tricampió del món de F1, Niki Lauda

Després de ser sotmés a un transplantament de pulmó, al gener d'enguany va haver de tornar a ser ingressat per una grip que va contraure durant el Nadal anterior a Eivissa, on l'expilot hi tenia la seva segona residència


L’austríac Niki Lauda, triple campió del món de Fórmula 1 i una de les icones d’aquest esport en els anys 1970 i 1980, ha mort aquest dilluns als 70 anys d’edat, ha anunciat la seva família en un comunicat enviat aquesta passada matinada. “Amb gran dolor anunciem que el nostre volgut Niki ha mort afablement el 20 de maig de 2019, envoltat de la seva família”, han assenyalar els familiars del pilot i empresari, qui havia complit els 70 anys el passat 22 de febrer.

Lauda s’havia sotmés l’estiu passat a un trasplantament de pulmó que el va obligar a estar hospitalitzat diversos mesos. Al gener d’enguany va haver de tornar a ser ingressat a causa d’una grip que va contraure durant el Nadal anterior a Eivissa, on l’expilot hi tenia la seva segona residència. “Els seus assoliments únics com a esportista i com a empresari són i seran sempre inoblidables. El seu dinamisme inesgotable, la seva rectitud i la seva valentia seran un model i una referència per a tots nosaltres”, ha recordart la seva família en la nota en la qual anunciava la seva mort.

Lauda ja havia sigut sotmés a diversos trasplantaments de renyó en 1997 i 2015, en aquest darrer cas gràcies a la donació de l’òrgan per part de la seva aleshores al·lota i ara vídua Birgit.

Com a corredor va ser uns dels pilots més llegendaris de la història de la Fórmula 1, no només pels seus èxits (campió en 1975, 1977 i 1984), sinó per l’estil de competir i el seu caràcter fora dels circuits.

Nascut en una família d’empresaris del sector del paper, Lauda va debutar en la Fórmula 1 en 1971 a l’escuderia March, però va fer el gran salt quan va ser fitxat per Ferrari en 1974. Només un any després de debutar amb la llegendària escuderia va guanyar el seu primer campionat de Fórmula 1.

L’1 d’agost de 1976 va patir el major revés de la seva carrera esportiva i de la seva vida personal, després de ser víctima d’un dels accidents més recordats en l’història de la Fórmula 1. Lauda va patir en el Gran Premi d’Alemanya, que es corria llavors en el temut circuit del Nürburgring, greus cremades en la cara i en el cos.

Malgrat el dramatisme de l’accident i la gravetat de les seves lesions, sobretot en la cara i el cap, el corredor va tornar a competir sis setmanes més tard i només un any després es va proclamar per segona vegada campió de Fórmula 1 amb Ferrari.

En 1979 va abandonar de forma sobtada la competició automobilística amb la llegendària frase d'”estic fart de donar estúpides voltes” en un cotxe i es va bolcar en els seus plans de fundar una aerolínia privada, en un moment en el qual aquest sector estava per complet en mans d’empreses estatals a Europa.

Després de fundar l’híbrid del que anava a ser la seva primera aerolínia comercial, Lauda Air, va tornar en 1981 als circuits, per a conquistar en 1984 el seu tercer i darrer títol de F-1. Un any més tard va anunciar el seu “adéu” definitiu de les carreres de cotxes i va començar la seva segona carrera, la d’empresari aeronàutic.

Lauda va continuar estant fins a poc abans de la seva mort molt vinculat al món del motor, ja fos com a relacions públiques, assessor de Ferrari (1992-1997) o director de Jaguar i Mercedes.

Conegut des de sempre per ser una persona que li agradava estalviar, Lauda va ser un dels primers actors del sector que va posar en marxa plans de ‘low cost’ en les seves aerolínies, ja sigui a Lauda Air, o més tard en Fly Niki o en els darrers anys en Laudamotion, el seu tercer i darrer projecte aeronàutic.

Aquesta forma austera de portar les seves empreses solia conduir a Lauda a conflictes amb els sindicats de les seves companyies.

En la seva Àustria natal, però també a la veïna Alemanya, on estava molt presenta a les televisions, Lauda era llegendari per les seves àcides anàlisis no solament del món de la F-1 sinó de la vida política i social en general.

En 1996 el corredor va publicar -conegut per portar sempre una gorra de color roig, que tapava les cicatrius de l’accident patit en 1976- una biografia titulada ‘La Tercera Vida’. En 2011 va ser portada al món del cinema la seva històrica rivalitat en la F1 amb el britànic James Hunt amb la pel·lícula ‘Rush’ i en 2015 va publicar un altre llibre, titulat ‘Parlem sobre diners’.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

Jorge Ortiz impulsa l’Atlètic Balears per reprendre el camí del triomf

Un doblet del migcampista i Gabarre fonamenten una victòria solvent tot i el patiment dels darrers instants

Tercera victòria seguida de la UD Eivissa amb gol decisiu del debutant Mendoza

L'argentí marca just després de sortir de la banqueta i Rodado manté l'idili amb el gol per vèncer el Pontevedra

La Penya consolida a Getafe el lideratge i un somni sense límit

Un gol de penal de Pepe Benal i dues grans aturades de Seral permeten firmar el ple de victòries després...