Illes Balears
Una periodista i un sociòleg ens ajuden a reflexionar sobre l'impacte de les imatges violentes d'Israel i Gaza en la nostra societat
20/10/2023
Cada dia arriben imatges de la guerra entre Israel i Gaza als mitjans de comunicació. N’hi ha de molt dures. I també en circulen moltes per xarxes socials.
“De vegades aquesta cruesa és necessària”, diu la presidenta de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears, Ángeles Durán. “El periodisme és denúncia i això evidencia què està passant. Si no, és com ubicar-nos a la caverna de Plató: ‘No pateixo perquè no ho veig, no conec la realitat, i ja està'”.
Però a part dels mitjans, també hi ha les xarxes socials, on topam amb imatges molt violentes sovint sense cap filtre o amb una censura que arriba massa tard. “Visionar la violència no és un fet morbós”, explica el sociòleg Carles Baeza. “Ajuda la persona que ho visualitza a interpretar què està passant i on situar-se moralment”.
Però on és el límit a l’hora de difondre i mirar violència explícita d’una guerra com la d’Israel i Gaza? Segons Durán, les imatges totalment innecessàries són aquelles que no aporten res més que dolor i promoció per a la persona que les difón. És el cas, per exemple, de les decapitacions.
Baeza considera que quan hi ha una sobreexposició a aquest tipus d’imatges, correm el risc de normalitzar-les i pot iniciar-se una escalada cap a més violència amb la intenció de poder captar l’atenció o generar un debat. És el que vivim d’ençà de l’atac a l’Hospital de Gaza. “Ara s’estan generant moltes més imatges de violència per intentar assenyalar l’altre”.
“Hi ha gent que no pot suportar, com a lector o espectador, tant de patiment i fins i tot abandona les xarxes socials per tal de protegir la seva salut mental”, constata Durán. Però també hi ha l’extrem contrari: “La societat, des de la nostra poltrona, ens acabam acostumant a veure unes imatges desagradables que importunen el moment del croissant, però també és una hipocresia molt gran”.
20/10/2023
Nascut a València, però criat al barri palmesà de Son Gotleu, revolucionà la indústria musical als anys noranta, gràcies al productor Joan Bibiloni, amb el seu ‘Achikitaun’
Una vintena d'agents han escorcollat diversos comerços turístics i s'han decomissat nombroses peces de roba esportiva falsificades
Als seus inicis dalt el cavall, ja li va tocar per sorteig ser caixer fadrí del bienni 1991-1992
Oferir el pregó de les festes de Maó és una oportunitat per donar a conèixer aquesta realitat i per visibilitzar
