economia

Ni compra ni lloguer: “Els joves estam ofegats. Ni amb dos contractes de feina podem optar a una casa”

Les Balears lideren els preus dels habitatges: un jove hauria de destinar, de mitjana, més del 115% del seu salari a pagar un lloguer i més de 90% dels seus ingressos per fer front a una quota hipotecària


Ni compra ni lloguer. “Els joves estam ofegats. Ni amb dos contractes de feina podem optar a una casa”. Aquest és el SOS dels joves d’entre 16 i 34 anys, exclosos per força del mercat immobiliari i condemnats a endeutar-se per abandonar el niu.

Segons les dades del darrer informe de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, una persona no hauria de destinar més d’un 30% de la seva renta a pagar un habitatge, però a la practica això és un impossible. És més, segons el mateix informe, un jove hauria d’invertir, de mitjana, més del 115% (117,1%) del seu salari individual al pagament d’un lloguer residencial i fins a gairebé el 90% (88,9%) de la seva renta per fer front a una quota hipotecària.

“Fins després de l’estiu del 2019, comptava amb uns estalvis que volia destinar a la compra d’una vivenda pròpia, però després de tota la situació que ha ocasionat l’arribada de la Covid i havent estat tant de temps en ERTE, a ca meva hem hagut de recórrer a aquests diners i ara he de tornar a començar des de zero”, explica Melody Manzano, una jove de 29 anys que, fins a dia d’avui, segueix vivint amb la seva mare, perquè, tot i tenir un bon lloc de feina a una reconeguda cadena hotelera, no compta amb els estalvis que les entitats bancàries li demanen per poder accedir a una vivenda en condicions òptimes.

En el seu cas, per fer-se amb un pis d’uns 210.000 euros, perquè el banc pugui finançar-la ha de lliurar una entrada de 42.000 euros, quantitat a la que s’ha d’afegir un total de 18.915 euros en matèria de despeses i imposts. És a dir, Melody necessita 60.915€ d’entrada per comprar una vivenda d’uns 100 metres quadrats, estirant molt la superfície de l’habitatge, per poder independitzar-se.

L’agreujament del mercat residencial es veu accelerat per l’escenari laboral, desolador entre el col·lectiu juvenil. “Per als joves predominen treballs precaris, tot i estar acadèmicament molt ben preparats i tenir experiència prèvia. Vivim en un moment permanent d’incertesa”, explica.

Així mateix, les xifres registrades quant a l’atur durant el 2020 no difereixen molt de les del final de l’any 2019. L’increment de la taxa d’atur entre la població és generalitzat a tot l’Estat, però molt més predominant a les Illes Balears, Cantàbria i Navarra, superant, en només un any, en un 10% el nombre de joves desocupats.

Al igual que Melody, una altra jove i la seva parella, de 25 i 29 anys, els quals prefereixen reservar la seva identitat, patiren l’atur durant el confinament. Ella va ser acomiadada de l’empresa d’educació en què treballava, mentre que ell, fuster i pintor, va ser posat en ERTE. “Era insostenible, perquè no sabíem com pagaríem els mesos que vendrien”, aclaren.

Comprar un habitatge? Ni de conya. “Els lloguers al poble van des dels 550 als 900 euros, en els millors dels casos (una casa ben equipada, amb finestres hermètiques, aigua descalcificada…), i nosaltres, amb bons llocs de feina actualment i bons salaris, no podem aspirar a una casa amb aquestes característiques”, assegura ella.

Francisco Cordero, de 30 anys, és part del 40% de joves que han patit un ERTE. Tot i que el bar que va obrir a finals de l’any 2019 marxava molt bé i va tenir una bona acollida a Cala Millor, amb les restriccions imposades durant la pandèmia i arran de l’endeutament que anava acumulant, per les factures mensuals i el préstec rebut a l’hora de llogar l’establiment, va haver de tancar-lo quan finalitzava el mes de juny de l’any passat. “No podia mantenir-ho més temps obert”, explica a IB3 Notícies.

“Em trobava ofegat, poc a poc vaig perdre tota la il·lusió que havia acumulat anys enrere per crear el meu propi local”, afirma Francisco. Tant ell, com la seva dona i el seu fill petit, viuen emancipats des de fa més de 10 anys, dels quals des de fa dos resideixen a la seva pròpia vivenda. “Una bona oportunitat”, com si fos un miracle.

“Ens ho vam poder permetre perquè era un pis del banc, pel qual demanaven només 3.000 euros d’entrada, però normalment són 30.000 i 40.000 euros, o més, el que has de desemborsar d’entrada per comprar-te una vivenda”, explica la seva dona, Elisabeth Guerrero. Inversió inicial a la qual s’hi ha de sumar el requeriment de demostrar al banc que es compta amb treball fix, presentant les darrers nòmines per part de tots els integrants que viuran a la propietat en venda.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

Les Pitiüses han estat les illes més triades de les Balears pel turisme nacional

Segons Logitravel, Eivissa ha tingut un creixement del 14% i Formentera del 7%

Un 30% de locals de restauració han tancat des que va començar la pandèmia

Un d'aquests casos és el d'en Francisco que el dia 30 de novembre abaixarà la persiana del seu local

Algaida i Porreres uneixen forces per potenciar el petit comerç

Els dos municipis faran formacio perquè es millori la presència a internet i xarxes socials

Les claus sobre el projecte d’ampliació que vol fer AENA a l’aeroport de Palma

En el projecte final AENA elimina 8 posicions d'aparcament en remot, és a dir, sense finger, per compensar aquestes vuit...