Noèlia Díaz Vicedo i els seus cercles (ex)cèntrics

La poeta valenciana presentarà a la Fira de Llibre el seu darrer poemari, una reflexió sobre l'escriptura, la simbologia femenina i el temps

La poeta valenciana Noèlia Díaz Vicedo fa uns anys que va aterrar a Mallorca per donar classes de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes. A la Fira de Llibre, que se celebrarà la pròxima setmana, presentarà el seu darrer poemari “Cercles (ex)cèntrics”, una reflexió sobre l’escriptura, la simbologia femenina i el temps. Aquí podeu llegir l’entrevista completa:

D’on neix el títol del teu llibre de poemes “Cercles excèntrics”?

Aquest títol de “cercles excèntrics” és una resposta a un poeta xinès que es diu Yang Lian que té un llibre que es diu “Concentric circles” que a mi em va causar molta impressió. Jo vaig trobar la meva pregunta sobre quina és la relació que tenim les dones amb la tradició poètica i no vaig veure cercles concèntrics, vaig veure cercles excèntrics i això ho vaig unir amb la meva pròpia experiència de la poesia.

Quin és l’eix temàtic del teu llibre?

És una cerca sobre el temps i com un cos femení, un cos de dona, interactua amb el llenguatge i participa d’aquest temps. Del nostre temps. Escric des del meu cos, que és femení i em pregunta què vol dir tot això. Jo tinc preguntes, no tinc respostes. No sé què és allò de ser dona, no sé com aquest cos meu em determina, determina la meva identitat, la meva subjectivitat i què faig jo amb tot això i amb el llenguatge.

El llibre és ple de simbologia. Què simbolitza per a tu la serp?

És un intent de reapropiació d’aquesta simbologia i d’intentar reescriure-la i donar-li una perspectiva diferent i també personal. Per a mi la serp simbolitza la saviesa. Aquesta simbologia que ens ve a nosaltres de la cultura occidental, de la cultura grega, que és la base de la nostra cultura.

La tercera part del llibre es titula “Paura” que vol dir por. A quina por fas referència?

Jo crec que és la por a allò desconegut, a allò que encara no coneixem. És allò que encara no hem anomenat i no hem dit, que no hem posat nom. I que a través de la poesia intenta d’alguna manera afrontar aquesta paor provocada pel desconeixement.

Què és per a tu la poesia?

Sí, la poesia per a mi és qüestionar, és preguntar. Jo sé la necessitat d’escriure poesia quan trobe una desconnexió completa entre la meva pròpia experiència d’allò que jo estic vivint i tots els referents que jo tinc per donar significació a aquesta experiència. Per a mi escriure és confrontar moltes coses, no? Tots els cercles excèntrics que van al meu voltant.