Nou estat d’alarma per frenar la segona corba

 La segona onada ja ha suposat un excés de mortalitat de 13 mil persones

Al mes de març, el president del Govern, Pedro Sánchez, ens deixava a tots bocabadats un divendres migdia. Ningú no sabia gaire bé què implicava un estat d’alarma tot i que ja teníem el precedent d’Itàlia setmanes abans. No va ser fins a les 10 del vespre de l’endemà, el 14 de març i després d’un llarg Consell de Ministres, que descobríem què implicaria per a tots nosaltres.

Durant més de 3 mesos, en concret 99 dies, vàrem veure controlada i reduïda la nostra mobilitat. Aquí, a les Balears, es varen tancar ports i aeroports, deixant imatges insòlites com aquestes… Forces i cossos de seguretat de lEstat vigilaven els carrers, mentre nosaltres vàrem aprendre a fer vida dins ca nostra i sobretot als balcons.

Els primers a poder sortir varen ser els més petits el 26 d’abril. A principis de maig, iniciam la desescalada en 4 fases que ens acosten, a poc a poc, al que tant hem sentit aquests mesos…

Finalment, després de 6 pròrrogues, el 20 de juny Pedro Sánchez posa fi a l’estat de d’alarma, no sense advertir dels risc de haver de tornar a aplicar-lo en un futur. I així ha estat.

Després d’un estiu amb restriccions per Comunitats Autònomes i amb obligatorietats estatals com l’ús de la mascareta, la corba de contagis puja arreu del país. El 9 d’octubre, coincidint amb el Pont del Pilar i amb l’augment massiu de casos a la Comunitat de Madrid, el Govern aplica l’estat d’alarma per a restringir el moviment dels habitants de la Comunitat, després de nombrosos enfrontaments amb el Govern autonòmic.

Ara, dues setmanes més tard i amb l’allau de positius arreu del país, el Govern decreta el tercer estat d’alarma en 7 mesos, aquesta vegada però, no en tendran tot el control…

En aquest cas però les noves mesures seran d’aplicació a tot l’Estat a excepció de les Canàries. La seva durada inicial és de quinze dies però es vol allargar fins a 6 mesos.

Pel que fa a les dades sanitàries, al voltant de 3 milions i mig de persones s’han infectat a Espanya pel coronavirus. Això, sumant les xifres oficials de resultats de les proves PCR, quan la persona pateix la malaltia, i afegint-hi també les dels test d’antigens, que es fan per a identificar persones que ja hagin passat la malaltia. El primer cas de coronavirus que es va detectar a Espanya va ser a l’illa de La Gomera el dia 31 de gener: un turista alemany.

Just una setmana després, Balears donava avís del segon cas. Un home britànic resident a Mallorca. Això era al mes de febrer. En poques setmanes, la transmissió comunitària és una realitat. El dia 26 març s’assoleix el pic màxim de contagis diaris enregistrats dins la primera onada. Prop de 9.500.

L’esforç fet durant l’estat d’alarma fa que dobleguem la primera corba i, en 2 mesos, el 26 de maig, la xifra de contagis en 24 hores fou de 231. Ja en ple estiu es manté sota control la pandèmia, però a mitjans d’agost s’enregistren dades amb més de 3.500 nous casos diaris. Es fan ja tests de manera molt més massiva. Amb afeccions que fluctuen, i que són ben diferents en alguns moments depenent de la regió, l’ombra d’una segona onada es fa més allargada durant el setembre. A l’octubre, les dades diàries empitjoren superant els 20 mil contagis.

Segons el darrer balanç del Ministeri de Sanitat, han mort 34.752 persones. Dades de l’INE indiquen que, des del març, hi han un excés de mortalitat d’unes 60 mil persones en comparació a altres anys. D’aquestes morts, 13 mil corresponen ja a la segona onada.