X

‘L’objectiu és guanyar’, per Tolo Ramón

Anàlisi de la 31 jornada de la temporada 2017-18 de futbol de Segona B

26/03/2018

‘L’objectiu és guanyar’, per Tolo Ramón

/RCD Mallorca.

15

La classificació és una exigència, però a l’hora de jugar un partit s’ha de fer des de l’ambició i la fam per la victòria. L’empat és consol menor i guanyar és l’objectiu que mai s’ha de perdre de vista. Segur que tots els equips ho tenen ben present, però també convé demostrar-ho.

El Mallorca es presentà al Rico Pérez després de jugar quatre partits i no guanyar-ne cap. Mostrar milloria de joc o, com a mínim, de resultat, era necessitat. Però els mallorquins jugaren un partit ambigu. La fam de guanyar va ser més local que visitant. Per què el Mallorca posà cinc futbolistes en estratègia ofensiva amb empat i sis amb resultat de derrota? Els deixebles de Vicente Moreno han de competir més pensant a guanyar i oblidant la momentània classificació. Només això servirà per arribar al partit gruixut amb bones sensacions. Personalitzar sobre el joc, després d’aquest partit, seria un error, perquè la situació és absolutament grupal. Aquests futbolistes, amb aquest mateix entrenador, ho poden fer. La clau serà competir partit a partit i tornar a recuperar aquell talent inicial.

La SD Formentera mesurà forces davant l’equip que més gols fa de la categoria. El València Mestalla lluita per arribar al somni dels playoffs i la dificultat se suposava prou evident. Els de Juan Arsenal agafaren el bou per les banyes i signaren una molta bona primera part. Un gol de Juan Antonio, assistit per Agus, semblava que podia tombar els punts. Però res més lluny de la realitat. A la segona part, els visitants varen capgirar el partit i el convertiren en absolutament seu. L’empat, finalment, va resultar un magnífic resultat.

El partit de dissabte es vestí de tensió i necessitat per guanyar. L’Atlètic Balears s’hi presentà sense cap tipus de marge, mentre que la Penya tampoc no es podia permetre la derrota. Els dos equips es vestiren de forma tímida i es notà molt la seva classicació. El partit va ser un monòleg de pilota aturada. Només l’estratègia donà alguna opció de possibilitat de gol. Pràcticament res més. Les carències en el joc combinatiu varen fer acte de presència gairebé durant tot el partit.

Manix Mandiola posà damunt el camp munició per arribar a la porteria contrària. Tres centrals amb dos carrilers llargs. L’inici va ser de jerarquia, però poc a poc es va diluir. Només als darrers deu minuts i amb Canario, Hugo Díaz i Xisco Hernández es va donar certa sensació d’atac i gol. Massa poca cosa per una importància tan capital.

Dani Mori esperà oportunitats i oferí la típica resistència. L’esquerra de Pepe Bernal, des de la dreta, intentà sembrar amenaça. La lesió de Del Val donà la possibilitat d’un Rueda que presentà dinàmica a la zona de mitjos. A mesura que el partit avançava, el conformisme pel punt impregnà el joc pitiús i l’empat no es va menysprear. Tot el contrari, es va buscar.

El partit resultà una condemna per a l’espectador, i l’empat final ja veurem quines possibilitats reals donarà.

26/03/2018

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT