Illes Balears
La investigadora menorquina Alícia Sintes, que forma part de l'equip de la UIB que fan recerca d'aquest fenomen, ha assegurat que això culmina 10 anys de feina intensa
16/10/2017
Una imatge virtual facilitada per l'Observatori Europeu Austral (ESO) mostra l'explosió de kilonova, fenomen originat per la col·lisió de dos estels de neutrons.
28Un equip internacional ha anunciat aquest dilluns que ha aconseguit observar a través de la seva llum i les seves ones gravitacionals la fusió de dos estels de neutrons, la qual cosa obre “l’inici d’una nova era” en l’observació de l’univers. L’esdeveniment, registrat el passat mes d’agost, ha estat presentat aquest dilluns en una roda de premsa conjunta feta des de Luisiana i Madrid. A la conferència hi ha participat una delegació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) encapçalada per la professora de física teòrica Alícia Sintes, la qual ha assegurat que aquest fenomen culmina 10 anys de feina intensa. La UIB ha estat clau en aquest descobriment, que enguany ha estat distingit amb el Premi Nobel de Física.
Aquestes observacions, realitzades el passat 17 d’agost, “suggereixen” que els senyals localitzats són el resultat de la fusió de dos estels de neutrons, un esdeveniment anomenat kilonovas, l’existència del qual es va postular fa 30 anys, però aquesta és la primera observació confirmada. “El que fa aquest descobriment encara més excitant és que els científics van ser capaços de detectar per primera vegada l’emissió de llum, és a dir, radiació electromagnètica”, ha declarat en una roda de premsa a Washington France Córdova, directora del Fòrum Nacional de Ciència.
L’anunci, que ha estat realitzat durant la Conferencia Astrofísica d’Ones Gravitacionals que se celebra avui dilluns a la ciutat nord-americana de Baton Rouge (Luisiana), ha confirmat que es tracta de la primera vegada que els astrònoms han pogut observar en el mateix esdeveniment ones gravitacionals i radiació electromagnètica (llum).
Els observatoris d’ones gravitacionals LIGO, en EE.UU, i Virgo, a Itàlia, van detectar l’agost passat el cinquè esdeveniment d’ones, però uns segon més tard diversos observatoris espacials de l’Agència Espacial Europea (les sigles en anglès ESA) van individuar un esclat de rajos gamma curt que va ser seguit per telescopis de l’Observatori Austral Europeu (les sigles en anglès ESO).
S’estima que les ones gravitacionals detectades a l’agost van ser emeses a uns 130 milions d’anys llum de distància, la qual cosa es converteix tant l’esdeveniment d’ones gravitacionals com l’explosió de rajos gamma en els més propers detectats fins ara. “Hi ha ocasions excepcionals en les quals, els qui ens dediquem a la ciència, tenim l’oportunitat de presenciar el principi d’una nova era”, “aquesta és una d’elles!”, segons les astrònomes de l’Institut Nacional d’Astrofísica Elena Pian, autora principal d’un dels articles sobre el tema que publica avui Nature.
“Les ones gravitacionals només poden ser generades pels esdeveniments astronòmics més espectaculars, com el xoc de dos forats negres”, ha explicat Córdova, qui ha afegit que aquest descobriment és una prova del que l’ésser humà pot fer quan va “més enllà” del seu coneixement “a la recerca de respostes”.
Durant l’anunci, el director executiu de LIGO, Dave Reitze, ha explicat que durant l’esdeveniment es va poder veure la dispersió d’or i platí, la qual cosa ha servit per descobrir que aquests elements “són generats per aquest tipus de col·lisions”. “Aquest antic rellotge del meu avi està compost per or que possiblement va ser creat fa milers de milions d’anys. És un descobriment sorprenent!”, ha comentat Reitze.
Per al científic del projecte Integral de l’ESA, Erik Kuulkers, “es tracta d’un descobriment històric, ja que per primera vegada se’ns mostra l’alliberament tant d’ones gravitacionals com de llum extremadament energètica procedents d’una mateixa font còsmica”, segons un comunicat.
L’existència de les ones gravitacionals va ser predita al començament del segle passat per Albert Einstein, però la seva detecció no es va produir fins al 2015, un fet que ha estat distingit aquest any amb el Premi Nobel de Física.
Fins a l’anunciada avui, la darrera ona d’ones gravitacionals, la quarta al llarg de la història, va ser albirada el passat 14 d’agost, fruit de la col·laboració científica entre LIGO i Virgo i que va comptar amb la participació del Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i d’un equip de la Universitat de València (UV).
16/10/2017
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
