Illes Balears
Entram als refugis del Consell de Mallorca i de la Delegació de Defensa de la mà de Tomeu Fiol
09/02/2022
Just davall de l’escala d’honor de la seu del Consell de Mallorca hi ha l’entrada d’un dels refugis que romanen en més bon estat. Està a cinc metres i mig de profunditat i té capacitat per a 120 persones. Va ser excavat a mà, com es feia aleshores i tenia dues entrades, segons explica Tomeu Fiol, autor d'”Els refugis antiaeris de Palma”, editat el 2019 per Lleonard Muntaner.
El refugi del Consell de Mallorca es va construir el 1937, quan es començaren a excavar totes aquestes instal·lacions. En només dos anys es feren 130 refugis públics i prop de 600 a cases o edificis particulars a Palma, dels quals parla Tomeu Fiol al seu llibre.
Es feien concursos públics per adjudicar les obres. “Es feien els projectes, s’obrien convocatòries i les empreses interessades presentaven ofertes econòmiques i se li adjudicava un projecte d’una manera similar a com es fa actualment”, explica Tomeu.
La Jefatura de la Defensa Pasiva, un òrgan primer civil i després militar, va impulsar els refugis per protegir la ciutadania dels bombardejos, com el de la Porta de Sant Antoni. A Palma, 110 persones moriren durant aquests atacs. Segons conta Tomeu Fiol, “la durada de l’alarma era desconeguda, quan veien venir els avions feien sonar les alarmes i la gent havia d’entrar als refugis. No sabien quant de temps hi estarien. Els atacs que hi va haver a Mallorca varen ser curts, entre 30 i 50 minuts”.
Entrar al refugi de la Delegació de Defensa de Palma no és senzill. S’ha de demanar autorització al Ministeri. Però val molt la pena. És un dels més grans dels que hi ha perquè es va ampliar durant la Segona Guerra Mundial. Fins i tot tenia una màquina per filtrar l’aire. En paraules de Tomeu, “és una galeria de cinc estrelles, casi casi pareix més una estació de metro”.
“Tant el del Consell de Mallorca com el de la Delegació de Defensa no estaven oberts al públic en general, però sí als treballadors de la casa i la gent que estigués dins l’edific”, explica Tomeu. “Quan s’ha sol·licitat permís de manera puntual per fer-hi algun esdeveniment, les dues institucions han concedit el permís”.
La vida útil dels refugis va ser de dos anys. En acabar la Guerra Civil, es tapiaren per mor dels atacs vandàlics. Dels 130 públics que hi havia a Palma, fàcilment accessibles en queden 5 o 6.
09/02/2022
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
