X

Per què ha crescut el nombre de joves que no estan bé emocionalment?

La temptativa de suïcidi juvenil ha augmentat un 40% en tres anys, autoritats socials i sanitàries treballen per donar eines per comunicar els problemes

13/03/2023

Per què ha crescut el nombre de joves que no estan bé emocionalment?

13

Els intents de suïcidi entre joves de les Balears han augmentat un 40 % des de l’any 2020, demostració de “l’important augment del malestar emocional” entre els joves que no tenen “la mateixa percepció que els adults de la duració, la magnitud i la capacitat de resoldre els seus problemes”, d’acord amb la coordinadora autonòmica per a la prevenció del suïcidi de l’IB-Salut, Nicole Haber .

Les seqüeles deixades per la pandèmia i els confinament són una part important de l’explicació que hi troben els experts -i encara “s’agreujaran més”. Però també n’hi ha d’altres, com les perspectives de futur a les quals s’enfronten ara mateix els joves: el canvi climàtic, la precarietat laboral, una situació de l’economia complicada i la primera guerra a Europa des de fa dècades.

“En no tenir les mateixes eines que un adult per fer front a les dificultats de la vida -que comencen a viure-, el jovent és un col·lectiu vulnerable… I a qui s’aferren si veuen els seus pares o professors, que són els seus referents, malament?

Hi ha casos en què, per no donar més motius de preocupació a la família, es queden tot sols amb els seus problemes o, si ho diuen, no tenen ningú que els escolti perquè hi ha altres problemes ‘més importants’ per solucionar”, explica Haber .

Justament “poder expressar i verbalitzar les emocions negatives” és cabdal, exposa Cristina Hill, membre de l’equip de l’educació del Col·legi de Psicòlegs de les Illes Balears, que considera que falta educació emocional.

“Hi ha un dèficit de comunicació. Pel temps que s’empra en l’ús de xarxes socials i telèfons mòbils, els joves s’ho guarden molt per a ells i, a la llarga, com que no saben gestionar-ho, pensen que no hi ha escapatòria”, conclou Hill.

Abans de la pandèmia ja havia incrementat la temptativa de posar fi a la vida i l’assetjament escolar ja era un factor de malestar emocional a tenir en compte. “La manca d’hores de dormir, l’alimentació, la vessant social – abans feien un esport i ara l’han deixat… i de quina manera l’han substituït-, són senyals per als pares i tutors que la psicòloga recomana parar atenció.

“Estam tots units davant el problema, faig feina constantment amb Educació i Afers Socials, tenim una guia de prevenció del suïcidi editada, de manera que transmetem amb constància informació als professionals i donam suport no només als professionals dels centres educatius, sinó també als dels centres i residències de menors i tota la gent que treballa amb ells”, amplia Nicole Haber.

Què en diuen els joves, de la seva salut mental?

“Si tenim cura de la nostra salut mental des de petits, després no hi haurà tants de problemes”, diu Aina, una jove que ha participat en el programa No venim amb manual d’IB3 Ràdio i troba “molt important” que se’n parli per “permetre’ns evolucionar com a persones”. I no només això, tampoc “no podrà cuidar la salut mental dels altres”, qui no l’hagi vist cuidada d’infant, adhereix Núria. Per a Marta, s’està cuidant “molt” perquè actualment es veuen els infants des d’una “perspectiva” que no es preveia en el passat.

Ajuda i escolta

El 024 és el número de telèfon d’atenció a la conducta suïcida del Ministeri de Sanitat , l’112 és el d’Emergències i el del Telèfon de l’Esperança, el 971 46 11 12.

En el cas concret dels menors, el telèfon 116 111 funciona les 24 hores i atén “qualsevol aspecte que es vulgui comentar”, informa el director de l’Oficina Balear de la Infància i la Adolescència, Josep Lluís Riera. “És un número de telèfon ‘normalitzat’, que funciona a moltes comunitats i molts de països”, afegeix. Les escoles també poden telefonar-hi per informar-se’n o, fins i tot, per organitzar xerrades o tallers als centres educatius.

 

13/03/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT